Foto: ÀLEX LARA

És el seu tercer hivern com a Cònsol Honorari de Rússia al Principat. Pere Joan Tomàs va ser dels primers a portar al país esquiadors russos i el primer Ambaixador d'Andorra a Rússia, del 2006 i 2009. El 2010, el Govern rus li va proposar el càrrec el qual va acceptar amb molta il·lusió, «sense saber ben bé quines eren les responsabilitats». Després de tres anys, aquest enamorat de del país eslau, que el 2011 l'Skal va premiar per la seva tasca al desenvolupament turístic, ja té definides les seves tasques i ha esdevingut una de les peces clau de la relació entre Rússia i el Principat.

– ¿Quines són les seves principals tasques com a cònsol honorari?

– En primer lloc, preocupar-me pel benestar dels russos que viuen a Andorra, si tenen algun problema, jo els assisteixo. Ja vam aconseguir que s'agrupessin en el seu dia en una associació, que s'anomena Casa Rússia, i que duu a terme diverses iniciatives. Per exemple per primera vegada han organitzat una missa ortodoxa al Principat a l'església de Sant Julià. Per altra banda, també hi ha un bon grapat de monitors, dependents, etc. russos que venen a treballar per temporada. I finalment, l'assistència als turistes i als esquiadors, que ja arriben als 30.000. En aquest cas, per exemple, si tenen algun accident em toca intentar ajudar-los, tant moralment com jurídicament. Quan hi va haver la defunció d'una esquiadora l'any passat, va ser el pitjor de la meva feina de cònsol, haver de revisar que en el trasllat del cos no hi hagués armes ni drogues, aquesta no me l'esperava. Per sort, ha estat una en tres anys. Vam haver de traduir tots els certificats que oferien des d'Andorra en una tarda, tots estaven en català.

– ¿A què es deu el fort increment del turisme rus?

– D'ofertes de neu, Andorra és una de les destinacions més atractives. No és cara com les d'alt nivell, com els Alps, ni tan econòmica com Bulgària, però el paquet complert és molt més atractiu per al client rus. Ells venen tots amb la idea de realitzar alguna compra. ¿Per què si a Moscú ja hi ha de tot? Doncs perquè és caríssim. Amb els diners que s'estalvien comprant un rellotge o un vestit de marca o tecnologia, ja els hi surt el viatge gratuït. A més, actualment els vols directes des de Moscú a Barcelona duren menys de 4 hores i els tràmits cada dia són més fàcils. A nivell de visats, al consolat espanyol són molt àgils amb els visats de Schengen que ells necessiten per arribar al aeroport de Bareclona.

– ¿Quin és el perfil del turista rus?

–L'avantatge que tenim és que el perfil de turista rus són parelles amb fills. Això fa la meva tasca molt fàcil. Només una vegada en tres anys he hagut d'anar a la policia per assistir a un ciutadà rus, però molt lleu. Les famílies van a sopar al restaurant i compren. Molt de shopping. Ja et dic que a mi m'abracen pel carrer els comerciants per donar-me les gràcies, jo, però, ja els hi contesto que no ho faig jo, ho fa l'oficina de turisme d'Andorra i els contractes amb touroperadors.

– ¿Quines són les previsions de creixement?

– La nostra implantació hotelera té un límit de places. Per mi hi ha una forma d'expansió importantíssima que és fora de la temporada d'esquí. L'any té 52 setmanes i se'n estan optimitzant només 12. Ja han començat a treballar amb un paquet que combinen Andorra amb platja. Aquest és el futur. Per altra banda, potser que l'Inúu atregui gent amb un poder adquisitiu més alt.

– ¿Què més els hi pot oferir Andorra?

–El nostre país té 450 km, jo crec que no hem de jugar amb els volums, hem de jugar amb la selecció. Oferir-los l'amistat – que en això ja es fan esforços, com ara tenir gent que parli el seu idioma– tot el tema de riquesa natural i la baixa criminalitat, ja que per a ells és impensable el nostre nivell; que en tenim, però que no té res a veure amb la que ells estan patint a les seves ciutats.

– Esdeveniments culturals com el Cirque du Soleil, ¿poden atraure més turisme rus fora de temporada?

– No ho crec. Vaja, m'estranyaria molt. I no crec que el Govern quan parlava de portar el Cirque ho fes pensant en aquest tipus de mercat. Que, un cop estan aquí hi vagin, potser sí. Però venir expressament no, perquè els russos tenen la gran fortuna de tenir una oferta cultural dins de Rússia immillorable, de les millors del món.

– I pel que fa a la Setmana cultural russa al Principat, ¿com sorgeix la iniciativa?

– Un dels viceministres de cultura rus és un enamorat d'Andorra i té amistats aquí. Ell i aquestes amistats van proposar al ministeri de Cultura del Govern estudiar la possibilitat de fer un projecte d'una setmana cultural al Principat. El ministre Albert Esteve va trobar-ho bé, el problema era el cost. Ho van parlar i a finals d'any va venir una delegació de 5 persones del ministeri de cultura de Moscú amb la proposta concreta amb el que farien. Al final hi haurà un concert d'òrgan que serà impressionant a l'església de Sant Esteve.

– ¿Quin paper hi té com a cònsol honorari?

– Jo col·laboro amb tot el que em demanen, ara s'ha de lluitar perquè els hi facin els visats, perquè al consolat espanyol n'està fent tants milers de visat de Schengen, que s'ha hagut de pressionar al Govern d'Espanya des del ministeri d'Exteriors i fer gestions perquè facin els visats dels artistes a temps.

– ¿Per què li recomanaria a la gent que anés a veure aquests espectacles?

–Perquè són excepcionals. Són del nivell més alt que es poden imaginar. Rússia és un país d'artistes. Són 145 milions d'habitants i tenen més possibilitat de tenir cracks a tots els nivells, des de futbolistes fins a pianistes. Els que vindran són molt seleccionats, són del ministeri de Cultura. Els solistes que vindran han actuat a tot el món, sobretot són freqüents al Bolshoi i al Mariinski.

– Per acabar, ¿ens explica alguna anècdota relacionada amb la seva experiència amb els russos?

– Una vegada quan estava a Moscú per feina, després de la Perestroika, un dels meus contactes i amic hem va dir: aquest Govern s'equivoca, ho fa bé però s'equivoca en dues coses: una és que ha posat els impostos massa alts, i l'altra, i aquesta és intolerable, és que ha privatitzat el vodka! La gent estava indignadíssima.

–Hi ha molta cultura del vodka, ¿és veritat que en beuen cada dia?

– És real. Allà es beu molt vodka. És molt típic brindar, si ets quatre sopant has de fer quatre tost. Ells no beuen mentre mengen. Beuen abans del plats. Per contra, quan venen aquí no en beuen gaire de vodka. Deuen pensar que ja se'l beuen a casa. I aquí els hi agrada provar altres tipus de licors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.