• L'equip de Peñarroya va de menys a més en defensa però, sempre a remolc, veu la cistella massa petita

Hampl intenta una forçada penetració a cistella entre Sikma (7) i López, ahir en la final de la Copa a El Plantío Foto: FEB

No hi ha manera. La Copa Príncep es resisteix a venir al Principat. L'equip de Peñarroya tampoc no ha pogut portar-la al tercer intent, després de perdre al 2011 i 2011 en la LEB Plata davant Knet i Aurteneche Araba. Aquest any, a Or, ha estat l'Autocid Ford Burgos el botxí d'un River que en una relliscada a casa en el darrer partit de la primera volta contra el Burgos va perdre el factor pista i ahir de nou va doblegar els genolls contra el seu gran rival per l'ascens directe a l'ACB a El Plantío. 73-67 en un partit estrany en el qual el cinc de Peñarroya va anar en tot moment a remolc i amb una clau clara: els tirs a cistella. La pilota no volia entrar o l'anella es veia massa petita, fins i tot en els tirs sense oposició. 51% de tirs de dos i 41% en triples, bastant maquillat en un final desesperat que a punt va estar d'amargar la festa al Burgos.

L'inici del River, ahir de blanc, va ser desesperant. L'equip estava desorientat, amb por escènica. Atacava movent la pilota a càmera lenta i en defensa semblava més jugar en zona que amb marcatges individuals. Concedia un metre i dins. Aquesta era la tònica, principalment pel seu flanc dret que els d'Andreu Casadevall buscaven continuament el triple amb tirs relativament fàcils emparant-se en els bloqueigs i en la rapidesa per armar el braç dels canoners de llarga distància Miguel i d'Isaac López, principalment. Aquest segon, precisament, va marcar la primera diferència en l'electrònic i a la llarga decisiva: 15-3. El River no es va posar en cap moment per davant en el marcador.

Però el líder té amor propi i ja ho ha demostrat: en els moments difícils sobresurt. La massacre defensiva va afectar en els atacs. El River cometia errades, escollia opcions de tir complicades i tampoc no anava gaire fi amb el rebot, estadística aquesta última que va anar a més. Es trobava dotze per sota en el minut 5 (el 15-3), però va sortir Blanch, immune a la mala dinàmica, i entre ell i Wright –sense dubte els dos millors del River– van salvar els deu primers deu minuts (17-14).

Però el partit continuava i el Burgos va tornar a atacar el punt feble per recuperar les distàncies superiors als deu punts. Triple d'Aguilar. Respon Flis i atenció: triple de López, triple de López i triple de Miguel. Tres dels quatre des del flanc dret de la defensa del River. Significatiu. I 29-16.

Peñarroya no va tenir més remei que demanar temps mort per aturar la ratxa local. «Estem patint, no ens divertim», deia als seus jugadors. De nou va buscar Blanch per donar-li tota la responsabilitat. Ell era qui pujava la pilota, estigués Dani Pérez, Schreiner o qui fos. L'atac no va millorar gaire, però sí la defensa, més a sobre, agressiva. Al descans s'havia eixugat la renda una mica: 37-29.

11-10 AL TERCER QUART / El parcial d'11-10 diu tot de com van anar els deu minuts posteriors a l'intermedi. Els nervis es palpaven a les dues banquetes; les defenses funcionaven però molt a veure va tenir amb això les pèrdues de pilota i errades en tirs, molts d'ells fàcils. El River era una constant de precipitació en atac i alhora de tirar va acabar trasbalsat. El Burgos ho sabia i tampoc no va aprofitar-ho perquè va tornar a superar la barrera dels deu punts (43-33, minut 23) però és que podia haver-se apropat als 20.

Tornant al River, va entrar en una crisi de tir total. El Burgos permetia els tirs de tres, perquè cap jugador del River era capaç de ficar-la. La cistella era petita. Va ser desesperant perquè la defensa funcionava però el que compta són els punts a favor i aquesta era l'assignatura pendent. «Atac i rebot», els hi va dir Peñarroya en un temps mort amb 47-35. Perquè la defensa estava bé.

Amb un 48-39 entrava la final en el darrer període i els jugadors del River continuaven lluitant contra els seus canells mentre a l'altra banda un fins llavors desaparescut Olmos mantenia la renda propera als deu punts per a un Burgos que començava a encomanar-se dels mals del River. Un triple de Dani Pérez va encoratjar al líder de la LEB Or amb sis minuts encara per endavant per remuntar (65-59) però quan ja es creia en la remuntada va haver-hi una jugada clau que va definir el partit del River: un triple atac amb dos rebots de Wright després d'una errada sota cistella i dues de més enllà de 6,75. No va entrar i al contraatac Miguel va tirar de manera estrambòtica de tres i la va clavar per fer el 60-50. De poder estar a quatre a passar a estar a 10.

El River va morir matant. A mig minut Schreiner va emmudir El Plantío amb un triple de vuit metres que significava el 70-67. Però la possessió era per al Burgos i tot i els nervis que va evidenciar, la Copa, de nou, es va negar a venir a Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.