• La Simfònica de Berlín i Shambadal omplen el Centre de Congressos

Una imatge insòlita: els músics de la Simfònica de Berlín, en roba de carrer, en l'assaig previ al concert d'anit Foto: TONY LARA

Estava escrit: com que en aquesta racó de món són cares, caríssimes les ocasions que ens és donat disfrutar d'una simfonia amb tots els ets i uts, el públic va respondre ahir a la proposta de la Temporada de Música i Dansa com ho acostuma a fer en les grans ocasions: amb un ple fins a la bandera al Centre de Congressos, cortesia –ja ho saben– de MoraBanc. I anit ho era sens dubte, una alta ocasió, amb l'Heroica de Beethoven, un monument se la miri com se la miri, l'obra que va conduir el gènere fins a la majoria d'edat, que va marcar el Rubicó de la simfonia: Beethoven en va saber explotar totes les possibilitats orquestrals, amb el desplegament de metalls que en endavant es convertiria en canònic. Una obra, en fi, tan rodona, que Lior Shambadal, el director de la Simfònica de Berlín que ahir debutava a la Temporada –i al Principat–, ja havia advertit la vigília que no li tocaria ni una coma; que la partitura de Beethoven era sagrada i que no havia vingut ell per esmenar-li la plana al mestre. Ni instruments històrics, ni interpretacions ni instrumentacions més o menys modernetes: Beethoven i res més que Beethoven. Al melòman local li devia convèncer, el discurs purista del mestre israelià. I és que ha arribat un punt que el sentit comú –respectar el geni de Beethoven, per exemple– és gairebé un acte revolucionari. Així estan les coses. I havia de venir Shambadal perquè alguns obríssim els ulls. Gràcies, doncs.

No és estrany que la resta del programa funcionés com un aperitiu del plat fort, que era indiscutiblement l'Heroica. Val per a la Suite del Quixot de Telemann, una obra mñés lleugera, quasi un divertiment, però absolutament injust per a la Número 40 de Mozart, una de les grans peces del repertori simfònic, amb tot l'encant capr¡itxós, com les coses que es diuen a l'atzar, del geni de Salzburg. Que va ser, en fi, una vetllada memorable, i que és una llàstima que haguem d'esperar un any fins a la pròxima cita simfònica d'aquest racó de món. Que hi farem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.