• La Llibreria Impossible obrirà en tres mesos les portes a la capital H Comercialitzarà facsímils de beats i llibres d'hores medievals, i clàssics de la literatura universal H Generarà cinc llocs de treball

Miquel Huguet, gerent de Nous recursos, examina el facsímil d'un Kamasutra persa del segle XVI, ahir Foto: MÀXIMUS

Tot això, és clar, si arriba a bon port el projecte tutelat per Nous Recursos Grup, empresa creada a l'ombra del procés d'obertura econòmica i dirigida per l'empresari barceloní Miquel Huguet. I sembla que la cosa està ben encarrilada: només falta el finançament per tirar endavant el que Huguet ven com una iniciativa «única al món»: un espai físic que exposarà al públic el 80% dels facsímils que arriben anualment al mercat. Per fer realitat un projecte que respon al molt prometedor nom de La Llibreria Impossible –a l'alçada del Cementiri dels llibres Perduts, no m'ho negaran– cal un pessic de 250.000 euros que Huguet espera captar a través d'inversors privats, més l'aval del Govern i el suport dels bancs. Just el que avui dia resulta impossible obtenir a Espanya i just el que li ha aconsellat provar fortuna en les favorables condicions que sembla oferir el mantra aquest de l'obertura econòmica. Val a dir que Nous Recursos ha canalitzat la gestació d'aquesta singular llibreria, n'ha elaborat el pla de negoci i la due diligence, i que la tutelarà en aquesta singladura incerta de buscar-li inversors. Una operació que considera perfectament viable perquè l'empresa, diu, augura beneficis immediats: 40.000 euros el primer any, i un milió llarg al cap d'un lustre. Poca broma.

Si es compleix el calendari, la Llibreria Impossible obrirà en una cèntrica via comercial de la capital en el termini de «dos o tres mesos». El gènero que vendrà seran facsímils de beats i llibres d'hores medievals, i de megaclàssics de la literatura universal. És a dir, reproduccions exactes –mida, materials i cromatisme, fins i tot les tares del paper (o del pergamí)– de llibres amb vocació de col·leccionista i a l'abast només de butxaques privilegiades: entre 5.000 i 40.000 euros l'exemplar. Un producte elitista, admet, destinat a un reduïdíssim mercat que Huguet xifra en uns 20.000 clients potencials a tot el món, amb dues dades ben suculentes: el 80% d'aquesta clientela és europea, i un de cada cinc ho compra absolutament tot; estan enganxats al facsímil. Es tracta, insisteix, d'oferir-los una experiència «única»: que puguin trobar en un sol espai tota l'oferta bibliogràfica existent. Cosa que no és tan utòpica com sembla perquè –matisa– a tot el món hi ha com a molt una desena d'empreses que elaboren aquestes joies bibliogràfiques, i de facsímils se'n produeixein mig centenar l'any. Huguet espera aconseguir el miracle de reunir al seu local la major part del catàleg a través d'acords de cessió en dipòsit amb les editorials. Com a ganxo per temptar el client a desplaçar-se fins a Andorra, la Llibreria Impossible organitzarà mesos temàtics consagrats –per exemple– al llibre del Renaixement, i que oferirà durant aquest mes tota la producció de Panini, el segell italià especialitzat en el facsímil renaixentista: «L'objectiu final no és que comprin al portal web, sinó que vinguin en persona a diguem-ne fullejar els nostres llibres, que en comprin i que de passada consumeixin Andorra».

¿I què trobarà a la Llibreria Impossible aquest bibliòfil tan sibarita? Els beats medievals tindran secció pròpia, començant pel de Liébana i acabant pel de la Seu, editats tots dos pel segell espanyol Testimonio i que comercialitzen –perquè se'n facin una idea– a 4.500 euros la unitat. Altres inquilins seran el Decameró de Bocaccio en edició de la també espanyola casa Scriptorium, i –atenció– la rèplica d'una edició persa del Kama Sutra que la barcelonina The Facsimile Codex –una editorial per cert, sorgida exactament del mateix ou que La Llibreria Impossible– reprodueix amb tant fidelitat a l'original del segle XVI que els detalls de les miniatures i de l'enquadernació són en or pur de 22,4 quirats. El preu, és clar, s'enfila fins a uns prohibitius 10.000 euros. I no hi fa res que el tractat estigui escrit en un molt exòtic persa: les explícites il·lustracions fan innecessària tota traducció. Són precisament els sants, les il·lustracions, el que busca el lector –o més aviat, el comprador– de facsímils. Diu Huguet que els llibres massa textuals –amb massa lletra, vaja– tenen poca sortida en aquest mercat. Així que –de moment– ens haurem de conformar amb el facsímil del Manual Digest editat el 1988 pel Consell General. Segur que Fiter i Rossell ja li aniria bé, tanta discreció.

La Llibreria Impossible generarà, en fi, cinc llocs de treball. I és tan sols un de la trentena de projectes de noves empreses que Nous Recursos té sobre la taula. ¿Per què a Andorra? «Perquè l'obertura econòmica ens ofereix una oportunitat per explotar aquest nínxol de mercat» ¿Massa exclusiu, un producte que surt per un ull de la cara? «Pot ser més difícil vendre un senzill programa informàtic que col·locar un facsímil a un client d'alt nivell cultural i adquisitiu disposat a destinar milers d'euros en un facsímil». En tres mesos ho començarem a veure. I deien que el llibre en paper estava mort.

Per a més informació consulti l'edició en paper.