• La Serra de Peracalç i els voltants de l'estany de Montcortés

L'estany de Montcortès Foto: UAB

La Serra de Peracalç i els voltants de l'estany de Montcortés, al Pallars Sobirà, formen el moviment de massa més gran descrit fins ara al conjunt de la serralada dels Pirineus espanyols. Així ho confirma un estudi fet per un equip d'investigadors de les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Saragossa, Girona i Mòdena (Itàlia), publicat a la revista Lithosphere de la Societat Geològica Americana. Segons el professor de Geologia de la UAB, Rogelio Linares, els moviments de vessant són importants social i econòmicament degut als riscos que pot comportar per a les activitats i infraestructures de la zona ja que faciliten la infiltració i circulació d'aigua subterrània.

La recerca indica que un ampli sector de la Serra, format per un conjunt de roques rígides d'uns 250 metres d'espessor i uns 4,5 quilòmetres quadrats d'extensió, esllavissa per damunt de roques molt més plàstiques, provocant grans trencaments que desplacen lateralment una massa d'uns 900 hectòmetres cúbics en direcció nord. Els investigadors consideren que és el moviment de vessant més gran descrit als Pirineus espanyols.

El fenomen es produeix des de fa almenys 45.000 anys, a una velocitat mitjana d'entre 1 i 3 mm cada any. Actualment, els processos més actius de la Serra de Peracalç tenen lloc a la part més alta, a 1.400 metres, on són visibles esquerdes quilomètriques, anomenades grabens, que tenen desenes i, en alguns casos, fins a centenars de metres d'amplada, informa l'ACN.

Els moviments de massa, també anomenats moviments de vessant, es produeixen per efecte de la gravetat. Els materials que hi intervenen poden ser tant roca com sòl i el mecanisme de desplaçament és molt divers, des de la caiguda lliure fins al moviment lent de tota una muntanya. El moviment que es produeix a la Serra de Peracalç és un procés a gran escala, condicionat pel fet de que a la seva base es troba una potent unitat de roques evaporítiques, que tenen capacitat de fluir i es dissolen amb molta facilitat. Fruit d'aquesta dinàmica geològica és també l'estany de Montcortés, un dels dos únics dels Pirineus d'origen no glacial, sorgit per una deformació abrupta del terreny.

Per a més informació consulti l'edició en paper.