• L'exdirectora de Cultura d'Escaldes, Remei Chamorro, exerceix com a coordinadora de l'entitat

La primera assemblea extraordinària de l'Sdadv, que va tenir loc el juny Foto: ANA

Tic-tac, tic-tac. Hanpassat deu mesos des de la seva constitució, i la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns (Sdadv) continua amb els deures a mig fer: ni s'ha firmat cap conveni de reciprocitat amb entitats anàlogues de la resta de l'Occident civilitzat, ni s'han establert les tarifes que s'aplicaran als usuaris. Val a dir que l'Sdadv comptava en el moment de la constitució amb dos anys de termini per concretar tots aquests aspectes, i que en els pròxims mesos –per no dir setmanes– s'han de començar a veure els resultats d'una feina «extremadament complexa», en paraules el vicepresident de l'entitat, Albert Salvadó: l'empresa externa que està definint la graella de tarifes enllestirà la proposta de forma més o menys imminent. L'objectiu, diu Salvadó, éspresentar al consell d'adminstració aquest primer esborrany al llarg del febrer, i una vegada superat el tràmit –i amb l'aquiescència del departament d'Economia, que també hi ha de dir la seva– sotmetre-la a votació de l'assemblea general, la setantena de socis que tindran l'última paraula

Les tarifes són la clau de volta de tot el sistema de gestió de drets d'autor. A partir d'aquí es resoldran les grans incògnites pendents: ¿qui pagarà? ¿Quant? ¿I per quins conceptes? Encara més: ¿qui controlarà que qui hagi depagar, pagui efectivament? I una vegada recaptades les tarifes establertes, ¿com es repartiran els ingressos? ¿Quin percentatge s'embutxacarà el creador, i quin es destinarà a les despeses de gestió i a la promoció cultural? És previsible, augura Salvadó, que per desplegar tota aquesta activitat l'Sdadv necessiti d'una oficina amb personal permanent; els tres membres del consell d'administració –el president, Jordi Albà, i els dos vicepresidents, Jordi Barceló i el mateix Salvadó– no són remunerats, i de moment no s'ha cobert la figura del director general, prevista als estatuts però no obligatòria. En canvi, sí que s'ha nomenat una coordinadora, càrrec que recau de sde fa mig anys en l'exdirectora de Cultura d'Escaldes, Remei Chamorro, amb la funció de «gestionar el dia a dia de l'entitat». Una infraestructura mínima que molt probablement haurà de créixer: per exemple amb la figura d'un agent que verifiqui que els subjectes a tarifa compleixen les seves obligacions.

La segona pota de l'Sdadv són els convenis de reciprocitat. També aquí la realitat és tossuda i no ha sigut possible tancar-los amb la celeritat amb què inicialment es pretenia. Hi ha negociacions «en marxa» amb quatre entitats espanyoles, i també és prioritari firmar acords amb les societats anàlogues dels mercats francòfon i anglòfon. El problema, adverteix Salvadó, «és que mentre que nosaltres gestionem tots els drets d'autors –escriptors, compositors, intèrprets, artistes plàstics, productors audiovisuals...– als altres països existeix una entitat específica per a cadascun d'aquests àmbits. Això ho complica tot encara més». ¿I com es finança, el desplegament de l'Sdadv, si encara no disposa d'ingressos? D'una banda, amb el que queda de ls 100.000 euros que el Govern hi va aportar perquè la societat comencés a caminar; de l'altra, amb els 0,28 euros per punt de connexió i mes que des del juny ingressa d'Andorra Telecom i Cable Mútua en concepte de retransmissió per cable de productes audiovisuals. Una tarifa provisional –la definitiva, quan l'assembla aprovi la graella– i que el segon semestre del 2012 va generar 50.000 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.