• Andorra lluita fins el final davant d'un equip tancat però que imposa la seva llei per classificar-se

Jona fuig d'un defensor suec, sota la mirada de tota la banqueta rival, ahir al Serradells Foto: TONY LARA

La llei del futbol sala. Ahir Suècia va complir amb el seu lema d'esperar, i Andorra, que ho tenia tot per guanyar, es va quedar sense el somni de lluitar per la classificació. Ahir va ser l'última oportunitat. Vèncer els suecs era tenir el passi a la següent gairebé assegurat, però els escandinaus tenien clar que, tancats al darrera, tindrien aquelles petites ocasions tan valuoses en el futbol sala per posar-se per davant, i a partir d'aquí, amb el vent a favor, deixar passar el temps. La tricolor, abocada en un duel en què no va sobrar res de força, ho va intentar com mai i com sempre, però amb la sensació de què s'escapava una ocasió d'or per augmentar el catxé internacional.

Com Andorra ja esperava, Suècia va deixar que fossin els locals els que portessin el pes del partit. La primera part va mostrar una tricolor que buscava el gol, elaborant jugades fins a la cuina o xutant de lluny, però sempre amb la confiança de poder obrir el marcador aviat. La porteria sueca es mantenia a zero, tot i els intents de Neira, Jorge, Cabinho o Jona, i durant els primers deu minuts es podia parlar de setge tricolor, però la pilota no entrava.

Suècia responia amb contratacs que Aitor, impecable com un gat, deixava en res amb les seves intervencions, sempre atent. Però quan més pressió volia fer Andorra, el rival va agafar la directa en un contratac –novament–, i ara sí Aitor no va poder fer res: Zhubi va recuperar la pilota al mig del camp, va cavalcar i batia el porter andorrà. Era el minut 18, i uns segons després arribava el segon gairebé amb la mateixa medicina: recuperació de pilota, contratac i gol. En aquest cas va ser Cabinho qui va perdre la pilota en favor d'Abraham, i aquest va fer la passada de la mort a Checkroun, que amb Aitor batut no va fallar. Així es va arribar al descans, amb la mala notícia afegida que Cabinho, que va veure una groga en els primers minuts, ja sabia que no podria jugar demà contra Israel per acumulació.

La segona meitat va ser totalment diferent perquè Andorra va jugar totes les seves cartes. Des del minut 3 de la represa, Xavier De la Rosa va decidir posar Jona de porter jugador, amb el risc implícit del 0-3 sempre sobrevolant el Serradells. La selecció, per contra, semblava tenir les de guanyar amb la superioritat, i semblava fins i tot que el gol arribaria aviat degut al nombrós número d'ocasions que tenia: la dada de la segona part va ser que Suècia va rematar tres vegades i va marcar dos gols, mentre que Andorra ho va fer en 23 ocasions, sis entre els tres pals, de les quals tres aturades pel porter Armandt i tres al pals. Ni amb això.

D'ocasions, les de Flores a boca de canó en el 24 errant una volea, Cabinho fora per poc al pal llarg en el 28... i el 0-3 de Legiec en un contratac. Era el risc que De la Rosa havia decidit córrer perquè s'havia d'anar a per totes. Quan es va tornar a reprendre el joc, Neira es va trobar amb el pal, el mateix jugador va repetir al ferro un minut després, i per fi, després que Andorra canviés la posició de organitzador de Jorge per la de Cabinho, va ser barbosa qui en el 36 va retallar distàncies amb l'1-3.

Però el drama no havia acabat, perquè la selecció jugava amb foc i així Zhubi va rematar la feina immòbil del seu equip, però efectiva al contratac, amb el 1-4 en el 38, i tot i que Jona la va tenir a falta d'1min 20s per al final, va ser Raventós el que va fer el 2-4 definitiu a 49 segons del final. El miracle semblava irreal, i el temps es va tirar a sobre sense res més a fer. Excepte aplaudir l'esforç local, tot i la classificació sueca.

Per a més informació consulti l'edició en paper.