• Els pèrits diagnostiquen al processat síndrome d'Asperger

Imatge dels passadissos de la Batllia. Foto: TONY LARA

L'acusat de consumir i difondre material pornogràfic infantil, detingut el 2010, va ser jutjat ahir. En el seu ordinador s'hi van trobar més de 25.000 imatges de pornografia infantil i 25 vídeos, que el processat es descarregava a través del programa eMule. L'acusat deixava aquest material guardat a la carpeta pública del programa, anomenada Incoming, i per tant, el material era compartit per altres usuaris. Això ho va fer des del 2004 fins al moment de la detenció, acumulant així una «magnitud desmesurada» d'aquets tipus de material, segons l'informe policial, i ja no tant per la quantitat, com va voler precisar el ministeri fiscal, «sinó per la duresa de les imatges, en les quals es poden veure des de violacions a nadons com fel·lacions de nenes petites a adults». Per aquests motius, el ministeri fiscal va sol·licitar dos anys de presó ferma per al processat.

Pel que fa al material trobat i al fet de que l'acusat n'havia estat consumidor, ningú ho va posar en dubte. Les qüestions transcendentals en la sol·licitud de la seva pena eren: amb quina finalitat descarregava les imatges i si era conscient que les estava difonent.

¿FINALITAT SEXUAL O CURIOSITAT? / Pel que fa a la primera qüestió, l'acusat va declarar que baixava les imatges i els vídeos de pornografia infantil per «curiositat», i que per a ell, quan les visualitzava, «era com veure un home fent equilibris amb una bicicleta», és a dir, que no li provocaven cap plaer sexual, i que només ho feia per analitzar els vídeos «en termes d'edició» o com estaven fets. L'acusat va assegurar que va tenir «una manca d'empatia» i que no era conscient que estava fent res malament, ja que sinó hagués fet desaparèixer el material. Els cinc pèrits consultats en el judici van estar d'acord en el diagnòstic que el mateix acusat es va pronosticar: síndrome d'Asperger.

Segons van explicar els doctors, aquest síndrome és un transtorn de l'autisme que afecta al desenvolupament del cervell, és genètic, condiciona la personalitat i té conseqüències en la interacció social, i en el cas concret de l'acusat, «en dificultats de tenir empatia amb els altres i posar-se en la seva pell» i en «comportaments obsessius». L'informe dels doctors, però, també destacava que les seves «capacitats cognitives són normals». Un d'ells va dir que «era possible que sabés que estava fent una cosa mal feta», tot i que la seva manca d'empatia amb el dolor dels altres i l'obsessió provocada per la malaltia el portessin a recopilar aquest material de manera compulsiva. Tots van estar d'acord en que, tot i que potser inicialment s'havia descarregat aquest material amb finalitats sexuals, «no les hi va trobar», i alguns d'ells van corroborar l'afirmació de l'acusat, que s'havia definit com «asexual».

El ministeri fiscal a l'hora de demanar la pena va tenir en compte el diagnòstic dels pèrits del síndrome d'Asperge, i va reduir la pena de cinc anys de presó, sol·licitada inicialment, a dos anys de presó, argumentant que accepten que la malaltia podia haver-li provocat el «fet d'estar aïllat de la societat en una bombolla», tal com havien dit els doctors i «l'obsessió d'acumular el material», però que tot i estar malalt, la fiscalia va insistir en que l'acusat no és «una persona asexual» i que aquest «sabia perfectament el que buscava a internet».

LA DISTRIBUCIÓ / ¿Sabia o no sabia l'acusat que els arxius descarregats a la carpeta Incoming de l'eMule podien ser compartits per altres usuaris? Segons ell ho desconeixia, tot i que durant el judici, i anteriorment, tal com també constava en l'informe policial, l'acusat havia deixat clar que tenia coneixements avançats d'informàtica. La defensa va insistir en demostrar al llarg del judici que era possible que tot i tenir aquests coneixements, desconegués que aquesta carpeta era pública i que no sabés que ell estava proporcionant material a altres usuaris; la fiscalia, però, va argumentar en les conclusions que, tal i com constava en l'informe policial, la versió de l'eMule que hi havia instal·lada a l'ordinador de l'acusat i que havia fet servir per a les descàrregues «havia estat configurada de manera personalitzada», i que per tant, l'acusat com a usuari avançat sabia que aquest programa es compartien els arxius.

Per aquest motiu, el ministeri fiscal va acusar el processat d'un delicte major continuat de difusió , pel qual, junatament amb el delicte continuat de possessió de material pornogràfic, va demanar dos anys de presó ferma.

La defensa però, va insistir en què el delicte de difusió no podia estar jutjat com si fos un processat per haver penjat material a Internet, delicte penat entre un i cinc anys de presó, i va recordar que l'acusat ja havia fet 10 mesos de presó ferma i que, tal i com havien dit els pèrits, la presó no permetria la seva rehabilitació de la malaltia. També va recordar que els pèrits havien dit que no tornaria a recaure si seguia un tractament, i per tant, va demanar que en comptes de presó ferma l'acusat estés obligat a seguir un tractament psiquiàtric.

Per a més informació consulti l'edició en paper.