• La batlle també demana la presència com a afectat de l'exdirector adjunt de Peralba, Pere Gispert

L'exdirector de la Policia, Joan Ramon Peralba Foto: TONY LARA

El novembre passat la instrucció de l'afer de les gravacions telefòniques suposadament il·legals a l'edifici de la Policia va fer un pas quan la batlle instructora del cas va començar a notificar a diferents funcionaris de policia que van ser objecte dels presumptes enregistraments, escoltes i gravacions telefòniques, a l'edifici administratiu de l'Obac, per part de membres del mateix cos policial. La batlle només va comunicar l'afer a uns quants afectats, perquè durant la investigació per motius diversos, va considerar que procedia, però segueix treballant.

Dimarts passat la batlle va comunicar a l'exdirector de la Policia, Joan Ramon Peralba, que estava citat a declarar com a perjudicat per l'afer de les gravacions. Peralba va comunicar ahir a aquest rotatiu la veracitat de la informació i va afirmar que desconeixia detalls sobre l'assumpte ni tampoc a qui podia interessar disposar de gravacions fetes des del despatx del director de la Policia. També va negar estar assabentat de l'existència i que desconeixia els possibles motius que podrien haver induït a algú o alguns a manipular el sistema de gravacions.

En la mateixa situació es troba Pere Gispert, director adjunt del cos amb Peralba i que també va ser citat dimarts per la batlle en qualitat d'afectat per les gravacions. Però en el cas de l'exdirector el fet adquireix rellevància, ja que se suposa que va ser durant el seu mandat quan es va procedir a trucar la màquina per poder accedir a les converses que es feien des del despatx, però va ser el seu predecessor, Jordi Lluis, qui va denunciar els fets.

enregistrament/ L'afer va esclatar a mitjan de l'any passat quan els mitjans de comunicació van publicar que la Policia estaria controlant i enregistrant les converses telefòniques dels agents del propi cos de forma il·legal. L'aleshores ministre d'Interior, Marc Vila, va reconèixer els fets i va afirmar que les «gravacions irregulars» fetes des de l'edifici públic van afectar «només» als funcionaris de policia i no pas a càrrecs públics.

L'any 2009, el govern del PS va portar el presumpte cas d'escoltes telefòniques il·legals a la Batllia. Els fets van passar els últims mesos del mandat d'Albert Pintat i, segons fonts socialdemòcrates, va ser el director de la Policia, Jordi Lluis, qui va informar de l'existència d'unes gravacions que podrien atemptar contra la intimitat de les persones al ministre d'Interior del següent executiu, Víctor Naudi. De moment, i mentre la instrucció segueix sota secret de sumari, es desconeix l'abast i la gravetat de les escoltes, si bé fonts de l'actual Govern confien que es tracti d'un afer de poca transcendència. Les escoltes afecten, pel que sembla, a diferents funcionaris i càrrecs polítics.

Una altra persona que nega saber-ne res, de les escoltes, és el ministre d'Interior en època del govern Pintat, Antoni Riberaygua, que també va anar a declarar de forma voluntari a la Batllia. Segons fonts properes al cas, quan es va descobrir l'afer, la Policia va assegurar que en cap moment no va escoltar les gravacions. És més, la seva versió dels fets va ser que es tracta d'un mal ús de la màquina que permet fer les escoltes telefòniques per part d'un agent, que hauria actuat per lliure i sense obeir les instruccions de cap superior.

Per a més informació consulti l'edició en paper.