• Els llibreters auguren una pròxima reestructuració del sector que pot acabar amb la llibreria tradicional

La llibretera Riberaygua al nou local de la Puça, a Prada Ramon: una de les estratègies per reinventar el negoci Foto: TONY LARA

L'any ha començat amb els pitjors auguris per al sector, amb la clausura de dues històriques llibreries barcelonines, la Catalònia i Proa, i amb la mataronina Robafaves –una altra institució– amb totes les butlletes per anar-se'n de forma més o menys immiment a l'altre barri. En tots els casos, els motius esgrimits per tancar la paradeta han sigut la caiguda continuada i catastròfica de les vendes, així com la irrupció del llibre electrònic i el consegüent canvi de model del negoci llibreter, que migra a marxes forçades del paper a l'e-book. Amb aquest negre panorama és legítim demanar-se pel futur del sector a casa nostra, aquesta mitja dotzena escassa d'heroiques supervivents que miren el futur amb lògica preocupació i que ja han començat –en alguns casos– a preparar-se per fer front al tsunami digital.

Com a mínim, a intentar-ho. Per exemple, la Puça, que a l'agost es va mudar del centre històric de la capital a Prada Ramon com a part de l'estratègia per adaptar-se als nous i inhòspits vents que bufen. El lent però implacable declivi de les vendes va començar ara fa un lustre, diu Anna Riberaygua, i el 2012 es van comfabular els elements per tancar amb un balanç mai vist: un descens de la facturació que va fregar el 20%. Un ritme insostenible, diu, que obliga a reinventar-se. ¿Com? «No ens podem limitar a l'oferta bibliogràfica del moment, al best seller pur i dur. Això ja ho venen les grans superfícies. Hem d'apostar pel llibre-objecte, el llibre de regal, l'infantil, i l'il·lustrat, i també pel llibre rar, difícil de trobar en altres punts de venda dirigits al consum de masses». Una diversificiació del negoci que ha d'asnar acompanyada de la recuperació de l'ofici de llibreter, de la llibreria com a epicentre de la cultura impressa, d'intercanvi entre lectors.

Aquesta és la recepta de la Puça per mirar de sobreviure. Però si les coses continuen anant mal dades com els últims anys, «no ens queda gaire marge més per resistir». Encara més: en cinc anys, vaticina, les llibreries que no hagin estat capaces de reorientar-se hauran desaparegut. «La llibreria tradicional, com l'hem entès fins ara, no té futur», sentencia. Un pelet més optimista es mostra Antonio Molina: la llibreria de Pyrénées ha aguantat el tipus, diu, amb una lleugera caiguda de les vendes des del 2009, any rècord. Assumeix, però, que el volum de negoci de la llibreria tradicional ja no tornarà als números verds: «No és realista pensar que tornarem a créixer». Apunta en primer lloc i com quasi tots els seus col·legues –però no tots: Pamela Méndez i Llibres Idees posen en aquest punt a nota discordant, ja es veurà– al llibre electrònic. Però no només èls lectors que prefereixen el format digital al paper, sinó també i sobretot –insisteix– per la pitareria que acompanyarà generalització de l'e-book: «Tot el que es digitalitza acaba sent víctima de la pirateria, abans o després, i un percentatge important de la gent que s'ha passat al digital es descarrega llibres de forma il·legal. No els paga. En resum: ni consumeix paper ni consumeix digital». No li augura un futur tan catastròfic com al del cedè –on les plataformes de descàrrega han arrasat les botgues de discos: recordin només el cas del Tonet de la Música– però sí que veu un canvi substancial en els inquilins de les llibreries: «La gran víctima serà la novel·la, el best seller, que és el més susceptible de ser piratejat».

cinc anys de marge / La solució, diu, passa per «posar els ous a diferents cistelles», apostar –com apuntava Riberaygua– pel llibre de regal, l'infantil i l'il·lustrat, sense abandonar però la ficció. El problema, conclou, «és que el best seller pot suposar entre el 50 i el 60% de la facturació actual, i era el que permetia mantenir aquests altres productes més minoritaris». En fi, que la clau de volta raurà en el comportament del lector: ¿seguirà fidel al paper? ¿Durant quant de temps? I tampoc aquí acaba de veure-ho clar: «El cert és que per sota dels vint-i-pocs anys no tenim gairebé clients. Estan completament digitalitzats». Conclusió: Molina augura una cruel reestructuració a curt termini de lsector llibreter, que podria comportar –atenció– la clausura de la meitat de les llibreries existents al país. Una débâcle que paradoxalment –o no tant– donaria aire als supervivents. La qüestió, és clar, és qui seran aquests afortunats.

En contrast amb el discurs a la defensiva de Riberaygua i Molina, Méndez li planta cara amb entusiasme al negre futur digital. D'entrada –i, admet, potser per la joventut de Llibres Idees, nascuda el 2008– diu que les vendes no només no van disminuir el 2012, sinó que van augmentar un 10%. «La crisi ha frenat el nostre ritme de creixement, que va començar amb un 30% anual». També Idees, que manté un local a Illa Carlemany, ha traslladat la casa mare de Príncep Benlloch a Meritxell, un moviment estratègic que els ha permès doblar les vendes de la botiga de la capital. Es mostra sorprenentment escèptica davant del llibre digital –«El lector electrònic, que a Espanya va ser el regal estrella del Nadal del 2011, ja no ho ha sigut aquest any», dispara– i sosté que caldrà «una generació, com a mínim», perquè hi hagi canvis significatius en el model de la llibreria tradicional. L'enemic principal és segons ella la crisi. Del llibre i del comerç en general. I per combatre-la també té la recepta: «Tenir no la llibreria que m'agradaria a mi, sinó la que vol el client. El llibre es mou també per modes, has de saber per on bufa el vent i adaptar-t'hi: si toca Harry Potter, Hary Potter; si vampirs, vampirs; si Grey, Grey. El pitjor pecat d'un llibreter és l'elitisme». Teníem, en fi, el final d'aquest article preparat: «En parlem d'aquí a cinc anys». Però sospitem que en parlarem abans. Molt abans. Digueu-nos malastrucs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.