• Despres passa a ser el quart pilot més llorejat en els 35 anys d'existència de la cursa amb el títol conquerit en aquest 2013

Despres travessa el desert africà en una etapa del Dakar 2005 Foto: EL PERIÒDIC

Cyril Despres (Fontenebleu, Françá, 1974) és, amb el títol que acaba de conquerir en l'edició del 2013, el quart pilot més llorejat en els 35 anys d'història del ral·li Dakar. Al pentacampió del Dakar només el superen en el més prestigiós i exigent que hi ha en l'actualitat al món els pilots de camions Karel Loprais (Txèquia) amb sis victòries, Vladimir Chagin (Rússia) amb 7 i el millor dels millors, el francès Stéphane Peterhansel amb onze, dels quals sis van ser en l'apartat de motos i cinc en el de cotxes.

Si ens centrem només en les dues rodes està a tir d'un de Peterhansel, ara per ara rei de les dunes. Amb Despres hi ha una altre pilot que també acumula cinc entorxats: el seu compatriota Cyril Neveu, que va guanyar al 1979 –la primera edició–, 1980, 1982, 1986 i 1987. El pilot d'Arinsal, però, continua en actiu i ja ha anunciat que al 2014 tornarà a lluitar contra el desert sudamericà.

Ha estat molt dur el camí de Despres per arribar a ser un pilot respectat i reconegut al ral·li més prestigiós i mediàtic del planeta. La seva primera participació va ser al 1999, l'any que va guanyar Richard Sainct. Des de llavors va protagonitzar una progressió fins ser el que és ara.

LA LLEGENDA COMENÇA AL 2005 / Al 2005 va començar la llegenda, després de ser tercer al 2004 i segon al 2003. Aquell any el Dakar, que es feia a l'Àfrica, sortia de Barcelona i el pilot d'Arinsal va posar-se líder en la sisena etapa i ja no va haver-hi ningú que el tragués d'allà. Va patir de ben a prop la duresa de les dunes, ja que el seu amic i rival Fabrízio Meoni –l'africà, com se'l coneixia a Itàlia i campió al 2001 i 2002– per una aturada cardíaca a causa d'una caiguda en la onzena etapa, a Mauritània. Marc Coma es va convertir llavors en el seu rival directe per arribar primer al Llac Rosa però el català no va poder evitar el primer entorxat d'un Despres que amb el títol a la mà va dir: «El dedico a Meoni i Sainct [qui havia mort al 2004 al ral·li dels Faraons]. M'he preguntat com viuria la victòria, si la tristesa superaria la felicitat, i és una barreja de tot».

2007: REMUNTADA MIRACULOSA / Dos anys més tard Despres revalidaria el títol en motos en un Dakar que sortia des de Lisboa i que viuria l'última edició a l'Àfrica. Va començar de la pitjor manera ja que en la segona etapa va caure i va cedir 20 minuts al líder Coma. Dies després tindria problemes mecànics i en la jornada de descans, quan estava a poc menys d'una hora de diferència, va assegurar: «Encara crec que puc guanyar». Segurament era l'únic que pensava això però el d'Arinsal va anar a fons dia rere dia fins que Coma, que sentia el seu alè, es va perdre en la tretzena jornada –a dues pel final–, va xocar amb un arbre i es va retirar.

2010, EL DE LA RODA DE COMA / Al 2008 no va haver-hi Dakar per les amenaces d'Al Qaeda i al 2009 es va traslladar a Sudamèrica. Despres no va guanyar a l'altra banda de l'Atlàntic fins la segona edició, al 2010, marcada per la denúncia que va fer el francès perquè Coma havia canviat una roda en plena setena etapa. El català, que estava a tres quarts d'hora d'un Despres que liderava l'apartat de motos, va rebre un càstig de sis hores i el pilot de Fontenebleu es va quedar sense rivals.

EL TRIOMF MÉS LLUITAT, AL 2012 / Quan més va patir Despres per guanyar va ser l'any passat. El pilot d'Arinsal i Coma van alternar-se el lideratge contínuament. Despres va començar manant però en la vuitena etapa va quedar atrapat en una zona de fang i Coma es va posar al capdavant. En aquest 2013, sense el seu màxim rival, Despres ha tornat a guanyar no sense problemes, principalment amb el motor, però una vegada més ha superat totes les traves. Avui ja és a Andorra el pentacampió, el país on viu i entrena 350 dies a l'any.

Per a més informació consulti l'edició en paper.