• Cinca diu que seria més per justícia que per estalvi

Els ministres de Finances i Salut, Jordi Cinca i Cristina Rodríguez, i el president de la CASS, Josep Delgado, ahir Foto: ÀLEX LARA

L'estudi actuarial de la branca de jubilació de la CASS elaborat per la consultora Vincles calcula que el 2016 els ingressos per les cotitzacions seran menors que les despeses derivades del pagament de les pensions i que el 2030 s'acabaran les reserves de la seguretat social per cobrir el dèficit dels subsidis per jubilació. A partir d'aquesta data, l'Estat hauria d'aportar de 200 a 300 milions d'euros cada any per garantir les pensions si no es fan reformes per regularitzar la situació. Així ho van explicar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, i el president del Consell d'Administració de la CASS, Josep Delgado, als membres de la Comissió Legislativa de Salut i Medi Ambient i la d'Afers Socials. L'estudi afirma que el 2016 les despeses per les pensions superaran els ingressos de les cotitzacions i que cap al 2030 s'esgotarien les reserves de la CASS per fer front als pagaments. A partir d'aquí, segons va explicar Delgado, l'Estat haurà d'aportar entre 200 i 300 milions d'euros anuals per garantir l'equilibri entre ingressos i despeses i consolidar el fons de pensions.

Envelliment de la població/ La primera raó esgrimida per justificar la situació és l'envelliment de la població, però sobretot el fet que el factor de conversió utilitzat per al càlcul d'aquest subsidis sigui de 6,4 a 8, de manera que la Seguretat Social torna en forma de pensió el que s'ha cotitzat en aquest termini, encara que l'esperança de vida sigui bastant superior a aquests anys. Un càlcul doncs que «fa temps que està desactualitzat», va explicar Delgado. A la qual cosa, Cinca va afegir que «el sistema actual de la CASS és inviable i si no es reforma farà fallida». No obstant això, el ministre de Finances, va matisar que «el volum de reserves de la CASS d'uns 880 milions d'euros és força significatiu i permet abordar el problema de l'equilibri de forma ràpida però amb períodes transitoris raonablement llargs».

En quant a la solució per invertir la corba negativa de les pensions, tant Delgado com Cinca van explicar que «per allargar un any l'esgotament de les reserves caldria augmentar els ingressos en 12 milions cada any, pujant, per exemple, un punt el percentatge de les cotitzacions». Mentre la CASS i el Govern valoren reformes estructurals com la revisió del factor de conversió o la modificació del percentatge de substitució, que es farien a mig i llarg termini, es podrien avançar altres mesures que s'inclourien en la modificació de la Llei de la CASS.

Cinca va apostar per augmentar els anys de cotització per adquirir drets de pensió, ja que «actualment només es requereixen set anys», mentre que a Espanya, el Pacte de Toledo els va apujar fins a quinze. I també va argumentar la conveniència d'establir un sostre «perquè no es puguin rebre pensions més enllà de determinades quantitats» que, tot i que no va voler fixar, si que va determinar que «imports de 3.000 euros són raonables». El ministre va reconèixer que el sostre s'acabarà d'establir quan es conegui l'impacte que pot tenir. I va afirmar que «es faria més per justícia que per estalvi».

factors de sostenibilitat /Cinca també va parlar ahir de factors de sostenibilitat que vinculen el creixement de les pensions al de l'economia i no només a l'evolució de l'IPC. En quant a augmentar la fiscalitat per poder obtenir més ingressos i destinar-los al fons de pensions de la CASS, va opinar que seria «anticipar el debat». En canvi, el PS va defensar que l'estudi està predeterminat per anunciar la fallida de la CASS.

La consellera general socialdemòcrata, Mariona Gonzàlez, va considerar que presenta tres escenaris «bastant catastròfics que denoten poca confiança en el futur de l'economia del país i en les mesures empreses pel Govern demòcrata». I va afegir que «sembla predeterminat a avançar en les conclusions que la CASS farà fallida el 2030 si no es prenen determinades mesures». Gonzàlez va advertir que «hi estarem molt a sobre perquè no es carreguin el sistema públic de pensions en benefici dels plans d'estalvi privats» i va concloure que «no es pot obligar a contractar un sistema privat perquè el públic vagi minvant». La consellera socialdemòcrata també va insistir en que «amb un bon sistema públic de pensions s'ha de tenir el nivell de vida garantit». I va recordar que el 2008 ja van deixar la porta oberta a canviar el factor de conversió i que «en els darrers anys no s'ha fet per voluntat política». El PS és contrari a baixar la taxa de substitució perquè un percentatge inferior al 50% «és una misèria per als pensionistes», va dir González que va apostar per «augmentar les cotitzacions progressivament per equiparar-les amb el que es paga a d'altres països d'Europa i de fora d'Europa».

Cinca, però, va considerar que els estudis són «inapel·lables» i va avisar que «s'ha de tenir clar que la pensió de la CASS cobrirà el mínim de les necessitats». El ministre va argumentar que « si es vol mantenir el nivell de vida has d'anar fent coixins, públics o privats, que siguin complementaris als que hi ha avui dia».

Per a més informació consulti l'edició en paper.