PUBLICITAT

La justícia fa una autoanalisi per evitar la nul·litat de judicis

  • La comissió es crea arran de l'absolució d'uns presos per l'arxivament de les proves
JOAN RAMON BAIGES
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Un dels vehicles comissats durant l'operació policial Foto: EL PERIÒDIC

Diversos presumptes culpables campen lliures per una errada judicial. Era molt clara la seva vinculació amb una xarxa de blanqueig de diners del narcotràfic però van quedar en llibertat pel que en argot judicial s'anomena vici de procediment, és a dir, que no es va seguir el procediment adequat i el batlle va haver de rebutjar unes proves que deixaven clara la vinculació d'aquesta persones amb els delictes pels qual estaven imputades.

Aquest cas va deixar una ferida oberta per la indignació que va provocar en cercles judicials i també al carrer. L'advocat defensor va saber aprofitar l'escletxa i els seus clients van quedar en llibertat, creant un clar malestar dins dels Ministeri de Justícia. Ara el Consell Superior de la Justícia (CSJ) que presideix Enric Casadevall vol evitar que es repeteixin casos similars, per la qual cosa ha impulsat la creació d'una comissió que analitzi el procediment emprat per tal que tots els judicis acabin per la via normal. Casadevall ha explicat que probablement a partir de la setmana que ve la comissió iniciarà els treballs ja que s'ha aconseguit la incorporació final d'un tècnic francès. Per part espanyola el CSJ va contactar amb la seva homologa del Consejo General del Poder Judicial, que va donar el seu vist plau a la participació d'un tècnic espanyol.

La incorporació del tècnic francès s'havia demorat pel canvi de govern al país veí i també pel relleu en la representació de copríncep. Ara hi són tots els membres per iniciar la setmana que ve el treball que, segons opina Casadevall, «ha de concloure en una opinió definitiva que ens ajudi a analitzar el procediment i acotar de quina manera es pot millorar el reglament de funcionament». El president de la justícia conclou que el sistema ja està prou detallat però «que sense voler ets pots saltar algun punt».

L'afer que ha provocat la composició d'aquesta comissió és remunta al 2012. El judici es va iniciar al maig, però el fiscal general de l'Estat, Alfons Alberca, va resoldre abandonar tots els càrrecs contra els nou inculpats en el judici de blanqueig de diner procedent del narcotràfic, en el qual els dos primers imputats eren un policia i el seu germà, que van estar 19 mesos tancats en presó preventiva al centre penitenciari de la Comella. L'emoció de tots dos germans, familiars i amics que van assistir a la vista, no va tardar en aflorar en sentir el requeriment de la fiscalia que d'altra banda, costava de creure després de tot l'exposat que va fer el fiscal Alberca.

Sorpresa / I és que per al ministeri públic estava clar que si les proves no fossin nul·les el dossier era quadrat, segons va explicar en aquells moments Alberca just abans de demanar l'abandó dels càrrecs perquè la instrucció es va torçar de bon començament segons l'article 87.2 del Codi de Procediment Penal. I a partir d'aquí qualsevol intent de continuar el procés només portaria a que «el 99% de les proves es declararien nul·l·les perquè la primera irregularitat n'arrossegaria d'altres». Tot seguit, el president del Tribunal de Corts, el jutge català Enric Anglada, va dictar la posada en llibertat immediata dels dos acusats encara detinguts en presó preventiva i l'abandonament de tots els càrrecs per a tots els processats. Si els acusats van abraçar-se amb expressió d'alleugeriment i amb les llàgrimes als ulls, els defensors van sortir de la sala somrients i triomfadors.

¿Què passa a la batllia? / Josep Anton Silvestre, al qual Alberca va al·ludir en el seu exposat per les comparacions que havia fet amb altres judicis famosos, com ara el cas Gurtel, el GAL o els avions espia de la CIA va explicar que «el fiscal ens ha dit que no s'havia fet tot tan malament com diem nosaltres però el cert és que s'han vulnerat una sèrie de drets fonamentals dels acusats en virtut de l'article 87.2 del Codi de Procediment Penal. Els tribunals fan la seva feina i la fan correctament». Silvestre també va intentar esvair els dubtes que els exposats de la fiscalia i dels defensors van aixecar a la sala. «La batllia no ha perdut res, la instrucció del cas és una instrucció normal però s'ha reconegut que hi ha hagut una manca de control en el registre d'autes». I va reiterar el que també va reconèixer el fiscal, que en haver-hi un problema en el seguiment del primer aute per efecte reflex de nul·litat, el procés estava viciat. I va afegir que el desenllaç de tot plegat demostrava que «l'Estat de dret també funciona quan les coses no es fan bé». Silvestre va insistir en que la manca de control sobre la instrucció també afectava el llibre de control de les escoltes telefòniques que la policia havia dut a terme durant llargs mesos, ja que la causa es va començar a instruir el maig del 2010.

El problema és que la jutge instructora havia de controlar les escoltes periòdicament i en canvi, la policia li va entregar tots els enregistraments de cop, després de mesos d'investigació. Aquesta manera de fer és la que precisament xoca amb el Codi de Procediment Penal i per això, els advocats van demanar l'anul·lació del judici per entendre que s'havia vulnerat un dret fonamental dels seus clients. Calia un seguiment progressiu i informes cada dos mesos per veure si es continuava intervenint els telèfons.

Llei de conservació de dades / Silvestre va afegir que a Andorra tenim un problema, «cal un replantejament del sistema policial». I es va referir a la famosa màquina espia que la policia té connectada sense control i que pot intervenir qualsevol comunicació al país. «No és normal que això es faci sense un marc legal adhoc, i a través de protocols de col·laboració amb Andorra Telecom». Silvestre va reconèixer que és impossible saber quants telèfons estan punxats perquè els registres d'Andorra Telecom, que contenen dades de tots els abonats, les trucades que fan i les que reben, «no estan subjectes a cap llei. A Espanya existeix una llei de conservació de dades, «i és el que necessitem, escriure negre sobre blanc, com, quan i perquè es pot utilitzar aquesta màquina», va comentar el lletrat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT