• Per a l'agent de policia la Fiscalia demanava una pena de sis anys de presó i per al seu germà, set anys

Foto: EL PERIÒDIC

Els processats s'enfrontaven a peticions de presó que sumaven un total de 42 anys i a 39 milions d'euros de multa. Concretament per a l'agent de policia empresonat des que es va desarticular la xarxa el novembre del 2010, la Fiscalia demanava una pena de sis anys de presó en el seu informe preliminar. Per al principal encausat, el germà de l'agent, el Ministeri Públic sol·licitava una pena de fins a set anys de presó.

L'agent va ser detingut el novembre del 2010, acusat d'un delicte contra la funció pública i la justícia. El delicte estava vinculat a un cas de blanqueig de diners.

L'agent va ser detingut amb el seu germà, en el marc d'una operació més àmplia contra un entramat de blanqueig de diners, dins del qual estaria involucrat, suposadament, el policia i la seva parella. En la xarxa, a banda de l'agent, estaria involucrada gran part de la seva família.

La reperscussió no ha estat només la nulitat del judici, sinó que l'Estat ha deixat d'ingresses gairebé tres milions d'euros de l'activitat de la xarxa.

En una entrevista a l'octubre passat, Alberca es posicionava a favor «d'una reforma estructural plena, sobretot del sistema penal». Aquesta és la demanda formulada del fiscal general. La Justícia podria funcionar de millor manera, i per a Alberca, cal valorar la possibilitat de la reforma del penal i fer un codi civil, «perquè no existeix», va dir. Això, a més, aportaria seguretat jurídica, que és un dels principis en els que s'ha de sustentar el sistema segons estableix la pròpia Constitució.

«Són procediments del segle XXI», va exposar. Un exemple: «Tots els comunicats que es fan des de justícia, es fan per carta física». És una cosa impensable en «qualsevol empresa de més de 100 treballadors, com és la justícia, en l'àmbit privat». Però més enllà d'això, cal tenir un codi civil i un de procediment civil, i reformar els penals, per tal de guanyar en seguretat jurídica.

Aquesta reflexió va sorgir arran d'aquest cas de blanqueig, en què tot i tenir nombroses proves d'un delicte, es va retirar l'acusació i el processat va quedar absolt –i per tant lliure de càrrecs sense que se'l pugui tornar a jutjar per aquell fet– en haver-hi un error en el procediment que fa que les proves s'hagin obtingut sense seguir un correcte control.

Per a més informació consulti l'edició en paper.