La sala de Govern portarà Ciria i estrenarà secció local amb '1+1'
- Consagrarà una mostra anual a dos artistes del país que exposaran junts
ANDORRA LA VELLA
- Retrat de la sèrie Caps de Rorshchach, de Ciria. Foto: museu nacional d?art contemporani de bucarest
La sala d'exposicions de Govern sembla recuperar l'esplendor perdut. La de Claude Viallat escenifica el retorn dels artistes i les col·leccions de primeríssima fila mundial, en la lína d'aquelles memorables mostres consagrades a Dalí, Mir i la Thyssen. Però si la presència de Viallat ja era una estupenda notícia, encara ho és més que li prendrà el relleu José Manuel Ciria (Manchester, 1960), un dels artistes espanyols que tre`pitja amb més força als museus i galeries de mig món. Ciria compareixerà amb Windows, un recorregut per les seves últimes dèries creatives: assenyaladament, una inquietant col·lecció de retrats com el d'aquí dalt sota el lema Caps de Rorschach, que serien com el revers gore d'aquells altres caps que un parell de temporades enrere l'escultor Samuel Salcedo va presentar a la Riberygua. Sensacions fortes, en dues paraules, i a càrrec d'un artista que ha desfilat per l'IVAM valencià, el Kursaal de Sant Sebastià i al Reina Sofia de Madrid, i que ara mateix esclafa motors a amb aquesta mateixa sèrie al Museu d'Art Contemporani de Bucarest.
Però es que encara hi ha més: el ministeri de Cultura estrenarà immediatament després de Ciria el projecte 1+1, iniciativa llargament covada que es materialitza ara i que pretén ajuntar cada any i sota el mateix sostre, el mateix lema i el mateix catàleg dos artistes nacionals, un de veterà i un altre d'emergent. El ministre no va avançar els noms dels primers inquilins d'1+1. Només que la cita serà al juny. Es tracta, en qualsevol cas, de donar-los més visibilitat i de compensar l'escassa, per no dir nul·la presència que els artistes del país tenen al circuit artístic. Més que res, «perquè cada vegada hi ha menys galeries comercials», deia el cap de Promoció cultural, Josep Maria Ubach. Dues i mitja, per ser exactes. Però aquesta és una altra història.
Per a més informació consulti l'edició en paper.