• La formació celebra els 15 anys amb ?La gran nit', de nou a les ordres de Meritxell Duró

Duró, Codina i Boncompte, en la presentació del progarma pel 15è aniversari de la Cia., ahir a l'auditori Claror lauredià Foto: ÀLEX LARA

Un grup d'amics, vells col·legues de carretera i manta que havien format part d'una humil orquestra de festa major, manté des dels dies de vi i roses el saludable costum de reunir-se per Cap d'Any per menjar el raïm junts. Amb una particularitat: que cada any un dels amics de la colla ha de comparèixer amb un acompanyant diferent i aliè al grup d'amics. Amb resultats impreivisbhles però sempre sorprenents. ¿Els sona? Doncs no: no es tracta de Los amigos de Peter, la genial (tragi)comèdia vuitantera de Kenneth Branagh amb la Sida de fons sinó de l'argument de La gran nit, el muntatge amb què La Companyia és Grata celebra aquest 2013 els seus primers quinze anys d'existència. Un gir copernicà respecte a la proposta de la temporada passada –L'inspector, aquell exòtic Gogol passat pel sedàs lauredià– i que recupera un text original dels dramaturgs catalans Josep Maria Miró i Cristina Clemente, estrenat el 2008 al Versus Teatre de Barcelona. Els grats es posen de nou i per tecera vegada consecutiva a les ordres de la comedianta Meritxell Duró –amb la catalana Mai Boncompte una altra vegada al timó de la nau– en un muntatge que s'estrenarà el 28 de febrer al Claror i del qual se'n faran dues representacions més l'1 i el 2 de març. Les entrades, ja que en parlem, ja espoden adqurir al Centre Cultural Lauredià al preu únic de 10 euros.

L'última funció, que tindrà lloc excepcionalment en sessió de tarda (18 hores) servirà a més de preàmbul per al regal d'aniversari: immediatament després, els mateixos actors de la Cia es transmutaran en amfitrions d'un singular sopar sensitiu, una experiència inèdita al Principat i que sota el títol Senzacionarium de Cine proposa un festí de sensacions. Provem d'explicar-ho: es tracta, segons Rob Junquera –director artístic de la companyia catalana Cullerades de Glamour i pare de l'invent– d'explorar i potenciar els quatre sentits a través d'estímuls cinematogràfics. Per exemple, la banda sonora de Ballant sota la pluja... ruixada amb aigua que t'administren directament d'una regadora. I anar fent. Però, ¿hem dit els quatre sentits? Sí, els quatre: tacte, oïda, olfacte i gust. Perquè la vista, que acapara el 70% de les nostres capacitats sensitives, es deixa per una vegada de banda i cedeix el protagonisme als seus germanets. ¿Prometedor, oi? l'única pega és que l'entrada de La gran nit no inclou l'entrada al sopar, que costa 40 euros més i que tindrà lloc a l'hotel Pol. Per cert, amb l'aforament limitat a 80 comensals.

Quinze anys i molta merda / Però ja n'hi ha prou de tiberi. Tornem a l'escenari amb Duró, que continua embarcada en les Campanades de Boda de la Cubana i que defnia ahir La gran nit com una comèdia «original, especial i única», que aspira a oferir a l'espectador l'oportuinitat d'assistir com si fos amb càmera oculta a les tribulacions dels personatge interpretats per Rosa Porqueres, Isa Rivero, Olga Areny, Ramon Sasplugas, Edu Balard, Fito Tugues i la mateixa Codina, tots set grats de llarg recorregut. Hi ha moments «de ji-ji i ja-ja», insisteix la directora, però també inclou en una segona i més reposada lectura una càrrega de profuditat amb les relacions humanes com a blanc principal. I tot plegat, amb un estil «fresc, àgil i molt cinematogràfic». Teatre de text, sí, però un text que ha servit de base –continua Boncompte– per al treball d'improvisació dels intèrprets, que han hagut d'inventar una biografia per a cada personatge. Pel que fa als autors, e stracta de dues joves promeses de l'escena catalana, en un moment «especialment dolç» de les respectives trajectòries, i amb l'aval –si es pot dir així– d'haver participat com a guionistes a telesèries com ara El cor de la ciutat i La Riera.

La gran nit serà, en fi, el qiunzè espectacle de La Cia És Grata en quinze anys de vida. Una fita «que no és tan fàcil com sembla» –insistia ahir Codina– «i menys encara amb la bona salut que gastem». Tres lustres en què han desiflat per la formació fins a una quarantena d'actors que, a les ordres de directors com ara Roger Pera, Joan Anton Rechi i Jorge Picó, han pujat a escena clàssics –Kesserling. Wilde, Marivaux–, contemporanis –Belbel, Allen–, musicals –Company, A Chorus Line– i fins i tot aquell experiment que va ser el curtmetratge A. M. I tot, sense deixar de ser i considerar-se una companyia aficionada. En un país on tantes coses i cosetes culturals duren quatre dies, els 15 anys de la Companyia És Grata constitueixen una raresa excepcional, quasi marciana. Així que llarga vida i –perdonaran el tòpic, ¿oi?– molta merda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.