• David Cronenberg, Sean Penn i Juliette Binoche, ganxos del trimestre

Et si on vivait tous..., Csmopolis, This must be the place, Solo entre nosotros, Elles, Cesare Devve Morire. ELS CARTELLS

Serà la d'aquest hivern una de les temporades més europees que se li recorden al Cineclub de les Valls. I sigui dit això sense segones. Al contrari. El cert és que la cartellera del trimestre s'oblida per una vegada de la reglamentària incursió en cinematografies més o menys exòtiques i se centra en les produccions occidentals. Europees, per concretar més. Tant, que l'única escapadeta a ultramar que es permet és Cosmopolis, l'última pel·lícula del director canadenc David Cronenberg. I és sabut que el Canadà és probablement el més europeu dels països americans. Cronenberg és a més un dels molts noms mediàtics del trimestre: a Cosmopolis –una història d'autodestrucció en la línia d'El almuerzo desnudo i Crash– dirigeix entre d'altres Paul Giamatti i Samantha Norton. Però n'hi ha més: la francesa Juliette Binoche és la protagonista absoluta d'Elles, producció francesa que firma la polonesa Malgorzata Szumowska que retrata un dia en la vida d'una periodista d'Elle (la Binoche, és clar). Més llumeneres: els nord-americans Sean Penn i Frances McDormand, sota les ordres de Paolo Sorrentino a This must be the place. No ho sembla però es tracta d'una producció italiana a compte de les peripècies d'una estrella del rock –Penn, ho han endevinat, en una mena de trassumpte d'Ozzy Osbourne però a qui en lloc de protagonitzar un delirant reality show familiar li dóna per seguir el rastre de l'SS que durant la Segona Guerra Mundial va torturar el seu pare. Atenció a la banda sonora, que firma David Byrne.

Fonda i Chaplin (filles) / Els últims vips d'aquest racó de diari són els germans Taviani, els sempiternsPaolo i Vittorio, que compareixen amb Cesare deve morire, el seu últim títol. Un experiment antropoescenocinematogràfic –i perdonin, glups, el neologisme– que segueix els assajos d'un Juli Cèsar –el de Shakespeare, ni més ni menys– a càrrec dels interns de la presó romana de Rebibbia. Per si no n'hi hagués prou per espantar el públic, els Taviani van rodar Cesare deve morire en clau documental i en rigorós (i luctuós) blanc i negre, que fa més cool. Al costat d'aquesta proposta, fins i tot la nota més exòtiques de la cartellera del cineclub semblarà fàcilment digeribles: Solo entre nosotros, del director croata Rajko Grlic, un coproducció balcànica que la crítica ha despatxat prometedorament com «una crònica de la soledat i l'adulteri» en la societat contemporània. Per cert: la ciutat de Zagreb hi posa els exteriors. I per acabar, la cirereta, Et si on vivait ensemble?, producció francesa escrita i dirigida per Stéphane Robelin i –atenció– amb Jane Fonda i Geraldine Chaplin com a animalons de laboratori perquè un jove etnòleg alemany (Daniel Brühl) n'estudiï el comportament com si fossin –ja s'ha dit–ratolins. Per cert, com que el Comunal continua en obres –o això cal esperar– totes les sessions del trimestre tindran lloc a la sala d'actes de la Llacuna.

Per a més informació consulti l'edició en paper.