• Les societats de l'empresari andorrà haurien rebut fins a 9 milions d'euros de la Conselleria de Treball

Fidel Pallerols acompanyat per la seva advocada Berta del Castillo es dirigeix a l'Audiència de Barcelona, ahir Foto: EL PERIÒDIC

el judici del cas Pallerols se celebra aquesta tarda a Barcelona, perquè els magistrats van decidir ahir donar més temps a les parts per negocier un acord. La Fiscalia demana penes de set a onze anys de presó per a l'empresari andorrà Fidel Pallerols, la seva dona i quatre excàrrecs d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) que haurien estafat 600.000 euros de subvencions a la Conselleria de Treball. La Fiscalia estaria disposada a rebaixar les penes de presó a dos anys i Unió Democràtica de Catalunya podria assumir part de la indemnització que demana l'acusació pública. Segons informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el cas Pallerols s'havia de començar a jutjar ahir a l'Audiència de Barcelona després d'anys d'investigació. El cas es remunta entre els anys 1994 i 1999 i va ser objecte de nombrosos recursos. Es tracta d'un presumpte cas de finançament irregular d'UDC a través de cursos de formació ocupacional. La Fiscalia demana en total fins a 55 anys de presó per a l'empresari andorrà Fidel Pallerols, organitzador dels cursos, la seva dona i quatre militants i excàrrecs d'UDC. Segons van explicar fonts judicials, la Fiscalia podria admetre una rebaixa de les penes de privació de llibertar a dos anys o menys, cosa que evitaria l'ingrés a presó dels acusats. A més, les negociacions se centren en determinar la part d'indemnització que haurà d'assumir cada acusat i en concret UDC, que és responsable civil a títol lucratiu sobre uns 200.000 euros i responsable civil subsidiari sobre uns altres 400.000 que hauria de pagar si els acusats es declaren insolvents.

Tres de les empreses de Pallerols, segons les acusacions, cobraven de la Conselleria de Treball per uns cursos que no realitzaven i part dels diners, prop de 600.000 euros, van acabar presumptament a les arques d'Unió entre el 1994 i el 1999, quan els demòcrates cristians dirigien el departament. El Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona va donar per conclosa la investigació el 2009, i la Fiscalia va qualificar els fets com un delicte continuat de malversació de fons públic, dos més de suborn de funcionari públic i un quart de falsedat en document mercantil.

suspensió de la vista /El judici podria no celebrar-se si abans les defenses i l'acusació arriben a un acord de conformitat. Els acusats, a més de Pallerols i la seva dona, Maria de la Creu Guerrero --militant d'UDC de 1990 a 1998--, són: Lluís Gavaldà, director general d'Ocupació entre desembre de 1993 i abril de 1999 i militant d'UDC, Vicenç Gavaldà, germà de l'anterior, i secretari d'Organització i de Relacions Institucionals d'UDC; Dolors Llorens, que va ser sotsdirectora general d'Ocupació i consellera nacional d'UDC; i Santiago Vallvé, militant.

empreses andorranes /L'escrit de la Fiscalia explica que Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé 9 milions d'euros, tot i que tenien informes desfavorables d'algunes delegacions territorials de la Conselleria de Treball. El Ministeri Públic afirma que les empreses de Pallerols rebien un «tracte més favorable i menys rigorós» que altres empreses similars en aspectes com la justificació documental d'alumnes o la justificació de despeses. Les empreses de Pallerols es dedicaven a impartir cursos de formació ocupacional, i tots els seus ingressos depenien de les subvencions de Treball. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d'atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) firmava. El fiscal també afirma que Pallerols rendia comptes periòdicament aVicenç Gavaldà i Santiago Vallvé i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.

Segons el Ministeri Públic, el mecanisme per inflar els pressupostos, i per tant les subvencions, consistiria en què les tres empreses, amb seu i administració conjunta, «importaven» material didàctic de la seva matriu andorrana, cosa que els permetia deduir l'impost de societats. Mentre que en empreses similars el cost del material didàctic suposava el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins el 50,08%. De fet, entre el 60 i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses s'hauria dedicat a pagar a la matriu i un 12,53% serien serveis realitzats entre les filials.

A tot això, el fiscal afegeix que s'impartien cursos amb menys alumnes dels que oficialment constaven i que alguns ni s'arribaven a fer. Dels prop de 600.000 euros presumptament desviats, el fiscal sosté que quantitats importants haurien servit per sufragar la compra de mobles i material d'oficina per a les seus d'UDC a Girona, Vilanova i la Geltrú i el barri de Sants de Barcelona, o el Centre Cultural Gitano de la Mina, gestionat per Lluís Gavaldà. Es calcula que les escoles de Pallerols van rebre més de 8,8 milions d'euros. Les empreses també haurien pagat la nòmina de persones que només treballaven en tasques administratives i de gestió per a Unió, tot i que aquestes no estan imputades perquè no s'ha pogut acreditar que coneguessin la procedència il·lícita de les nòmines. El fiscal afegeix que altres quantitats menys importants també podrien haver estat desviades. 42.000 pessetes (uns 250 euros) es podrien haver destinat a la compra de puros per al casament de la filla de Joan Martín Toribio, ja mort, excap del Servei d'Administració i Promoció de Programes de la Conselleria de Treball. Prop de 70.000 pessetes (420 eruos) s'haurien destinat a la compra i el consum de telèfon mòbil de Dolors Llorens, i 120.000 pessetes més (720 euros) haurien pagat l'assistència del delegat de Treball a Lleida a la 8a Trobada del Pirineu.

acusats i testimonis/La Fiscalia demana en principi 11 anys de presó per a Pallerols per malversació de fons públics, suborn i falsedat documental, a més d'una multa de 1,02 milions d'euros. A Vicenç Gavaldà li demana 11 anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental, i 1,52 milions d'euros de multa, mentre que al seu germà Lluís li demana nou anys i deu mesos de presó per malversació i suborn i un milió d'euros de multa; a Dolors Llorens, nou anys i la mateixa multa per als mateixos delictes; a María Cruz Guerrero, vuit anys de presó per malversació i suborn, i un milió d'euros de multa; i a Santiago Vallvé, set anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental i 419.800 euros de multa. Els acusats haurien d'indemnitzar a la Generalitat amb quasi 600.000 euros, pels diners desviats de la Conselleria de Treball, amb responsabilitat civil subsidiària de les tres empreses afectades. Unió també hauria de pagar uns 200.000 euros com a responsable civil de les quantitats de les quals es va beneficiar.

Entre els testimonis citats pel judici emplaçat a l'Audiència de Barcelona durant els propers tres mesos, destaquen el conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També haurien de ser citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda, i podrien haver de declarar Josep Antoni Duran Lleida i els exconsellers Antoni Isaac i Lluís Franco, a més del diputat d'UDC al Congrés Josep Sánchez Llibre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.