• L'editorialista del Diari ha fet gala de l'estil més propi i genuí del mitjà de comunicació que representa

Enric Dolsa Font Foto: TONY LARA

L'editorial del Diari d'Andorra del dia 29 de desembre 2012 és el cas d'escola clàssic de com el periodisme, encegat per l'odi, la virulència gratuïta i usant de la desinformació inclús de la falsedat, es pot emprar amb ànims estrictament difamatoris, amb la sola finalitat, no pas de posar en dubte, sinó de destruir deliberadament la honorabilitat d'una persona, el pur atac ad hominem.

Que els propietaris i/o directius de dit rotatiu no m'aprecien en absolut, això no és cap secret almenys des de la creació d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA que presideixo i que, òbviament és un competidor directe. Ara bé, una volta assumit l'antecedent, queda palès que aquesta vegada, l'editorialista del Diari, carregat de rancúnia i sense el més mínim respecte a la veritat, ni doncs tampoc al lector, manipulant les notícies i traspassant a ultrança el límit de la intoxicació, ha fet gala de l'estil més propi i genuí del mitjà de comunicació que representa.

El títol del planflet: «Dolsa, el morós impune», anuncia el cúmul de falsedats i de despropòsits que s'articulen personalment contra mi, fins a extrems d'una fòbia inusitada. Entre línies es llegeix: «Va aconseguir la construcció de la depuradora, on es va fer d'or en cobrar una milionada i edificar una infraestructura tan ridícula que ni funcionava. L'Estat va haver de pagar una altra milionada per tornar-la a construir (...)». El comentari reproduït és pura falsedat i fruit d'una manipulació dolosa de la informació per part del seu l'autor.

La primera EDAR nord occidental va ser adjudicada l'any 1998 a una UTE formada per la mercantil francesa especialitzada en projectes medi ambientals la SAUR (quals socis són CUBE, AXA i La Caisse des dépôts et consignations –dit altrament l'Estat Francès–) i l'empresa andorrana VALLNET, a un preu d'uns 500 milions de les antigues pessetes aproximadament (uns tres milions d'euros) que corresponia al valor d'una depuradora per a 12.000 persones talment s'exigia en el plec de bases i condicions. En finalitzar-se l'obra i precisament al temps de la recepció provisional l'any 2003, el número de persones connectades a l'equipament ultrapassava les 20.000 i va seguir creixent durant aquells anys de bombolla immobiliària, fins que el Govern va haver de fer front a la crua realitat de l'afer, la fatal manca de previsió pel fet del notori sota dimensionament de l'equipament públic.

Així l'Administració general va haver d'ampliar l'EDAR, que no reconstruir, durant l'any 2008. Aquesta ampliació va costar més de 14 milions d'euros, és a dir més de quatre vegades el preu inicial de l'EDAR.

Segueix dient l'editorial: «Fins i tot quan va anar a Estrasburg el Tribunal va ratificar la condemna...» Aquesta afirmació és novament faltar radicalment a la veritat. Això no és periodisme, sinó que intoxicació. El Tribunal Europeu dels drets humans va condemnar l'Estat Andorra per violació de drets fonamentals, pel cas el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial. La sentència dictada per la Sala administrativa del Tribunal Superior ho va ser en violació de la Constitució Andorrana i del Conveni Europeu. El Tribunal d'Estrasburg així ho ha declarat, com també ha declarat que l'Estat andorrà ha de fer cessar la violació i els seus efectes sota el control del Comitè de Ministres del Consell d'Europa. Només cal llegir la sentència...

L'escrit segueix amb despropòsits un darrera l'altre, amanits amb salsa rància de fals to moralista i neo populista rescalfat al microones, incapaç de convèncer el més elemental sentit comú; l'autor empatxat d'ira, amb bala, disfressat de justicier denunciador vol alliçonar al món, al Govern, a la Justícia; així erigeix la seva ploma de ràbia contra mi, amb tanta vehemència i grolleria que finalment, ell és qui insulta la intel·ligència dels seus lectors. De passada arrogant per si fos poc, és irrespectuós amb els poders públics i de forma injusta i indiscriminada; tant amb el propi Govern, com sobretot amb la Justícia i ho fa des de la més burda ignorància del fets i del dret. Això no és periodisme, és intoxicació, un virus. En l'afer SAUR VALLNET, el Govern ha mantingut la seva postura (la que sigui) i la Justícia ha fet i segueix fent la seva feina. L'afer es troba davant del ple del Tribunal Superior de Justícia actualment, la qual s'ha de pronunciar properament.

Lamento profundament que l'autor que representa la opinió del Diari d'Andorra no s'hagi documentat un mínim seriosament abans de clamar fums d'un escàndol públic inventat, dient que jo estic per sobre de la llei i dels poders públics, com si tots els habitants, polítics, jutges del país fossin ignorants o cecs, excepte el nostre editorialista. Per cert, si existís un premi Nobel a la mala fe, el nostre amic editorialista mereixeria ser gallardejat.

Manipulació dels tòpics: «dels cacics», dels rics dolents impunes contra els pobres, exaltació a la lluita de classes, a la permanent injustícia social, atribuint de passada a les institucions i al nostre país l'apel·lació de «República bananera» on tothom seria corrupte, menys el nostre amic i el seu diari que seguirien estant per sobre del bé i del mal. Vanitat de les vanitats... com diu l'Eclesiastés.

Finalment cal apuntar que, l'empresa ECO SERVEIS no és cap tapadora tal com s'escriu alegrement en el Diari d'Andorra. Una tapadora és una societat destinada a encobrir una activitat il·legal. El comentari és difamatori, ratlla la calumnia, els qualificatius no tenen mesura, només poden haver estat el fet d'un esverat enutjat. ECO SERVEIS és una empresa existent des de l'any 1998, i que segueix realitzant la seva activitat social autoritzada i que és evidentment legal, amb total transparència, rés a veure amb l'afer de l'EDAR.

Per cert, el polític Enric Dolsa no s'ha presenat mai a cap edicte, en tot cas ho han fet les empreses on hi participo com a empresari, i he de dir que tampoc mai he buscat ni pagat per tractes de favor.

Si algú creu que sí, doncs endavant, us espero a la Batllia. Però és clar, com sempre no hi portareu res a la Batllia, perquè no hi ha res a portar.

Per cloure, que sàpiga el rotatiu i el seu editorialista que jo vinc d'una família humil d'Ordino i vaig passar la meva infància guardant ramats. Els cacics es troben en una altra part, segurament molt més propera a l'editorialista. L'autor no veu la biga que té davant dels ulls.

En aquestes dates assenyalades, desitjo bon any 2013 al meu país, esperant que l'anyada nova alleugeri i calmi els excessos de passió, els sentiments negatius i de poc seny que demostra tenir algun mitjà de comunicació.

Signat: Enric DOLSA FONT, empresari que participa en varies empreses andorranes i que en els temps que corren, dóna treball a més de 500 persones.

Per a més informació consulti l'edició en paper.