• Una allau de novetats literàries converteix la segona meitat del curs en una mina bibliogràfica

Està vist: al mal temps, bones lletres. O com a mínim, abundants. Ho havíem intuït l'últim Sant Jordi, i es reconfirma sens dubte aquest segon semestre de l'any, que passarà a la (petita) història de la literatura andorrana com un dels més prolífics dels temps moderns. Així ho testifiquen la vintena llarga de novetats amb denominació d'origen que els últims mesos han arribat a les llibreries. Així que –ens pedonaran els ccranis prvilegiats que han dissenyat l'última campanya institucional–Regala Andorra: regala llibres. Perquè a la insòlita abundància cal afegir una molt saludable varietat de gèneres, de noms i de llengües: hi ha ficció, molta ficció, és clar, en català, castellà, anglès i francès; però també hi ha assaigs, monografies històriques, biografies, reculls d'articles i fins i tot còmic i llibre infantil. De tot, menys –què hi farem– poesia; es veu que les nostres veus líriques continuen un any més buscant la inspiració. L'altra bona, estupenda notícia és la irrupció d'un grapat de novissíms narradors que han desterrat definitivament el tòpic aquell que la literatura andorrana era cosa dels quatre noms de tota la vida. Ara, ja no. I això que algunes de les nostres patums estan a punt, a punt de tornar a la jungla editorial: sense anar més lluny, Joan Peruga, que ben aviat tancarà el cicle dedicat a la família Areny-Plandolit amb el patracol protagonitzat per un dels últims de la nissaga, el polígraf Pau Xavier; i Robert Pastor, que reincidirà en breu en el gènere del relat curt.

Ja hi haurà temps de parlar-ne. El que toca avui és l'exuberant present. El prolífic apartat de noves veus l'encapçala per una qüestió purament cronològica el canillenc David Arrabal, que s'estrena en la ficció de gènere –gòtic, sense vampirs però amb àngels antropofags– amb El final de todos los inviernos: la literatura nacional supera per fi el monocultiu de la novel·la històrica i/o negra. Més autors acabats d'arribar: l'escaldenc Fernando Bontempi amb La verdadera historia de Robinson Crusoe, una mena d'spin-off de la celebèrrima novel·la de Daniel Defoe, i la també escaldenca Patrica W. Grey, finalista del premi Proverse 2010 amb la curiosíssima Death has a thousand doors, un exòtic thriller ambientat a l'Andorra dels anys 90. No és l'única nota exòtica de la collita del 2012: el gal·lès Andrew March també ha triat el nostre racó de món per al seu debut en la ficció: The Andorra Conspiracy, un thriller internacional que barreja de forma més o menys improbable un agent del nostre cos de policia, l'MI5, traficants d'armes i un comando d'ETA. Tot plegat, a l'Andorra dels 60. Davant de tant de debutant, Joan Janer sembla ja un autor reconsagrat: n'ha fet prou amb dues novel·les –la segona, El clam silenciós de les muntanyes, en què segueix el rastre... andorrà del cèlebre Or de Moscou, acabada de sortir del forn– per erigir-se en el franctirador oficial de les nostres lletres. El capítol de novells el tanca Imma Ros, que s'estrena amb 4 relats, accèssit al Sant Carles Borromeu del del 2009.

Tant Ros com Janer, per cert, publiquen a A4 Edicions, el més actiu dels segells locals aquest últim tram de curs.
La llista de ficció la completa Límits amb la primera traducció al català de Niki, història d’una gossa, l’obra mestra del desaparegut (i controvertit) escritpor hongarès Tibor Déry. I ho advertíem al començament: el panorama és tan, però tan fecund, que tenim fins i tot còmic amb denominació d’origen. I dos, per si no n’hi havia prou: l’escaldenc Jordi Planelles ha il·lustrat la formidable peripècia del boxejador alemany Johann Trollmann, que va desafiar el racisme del règim nazi –i ho va pagar caríssim. Es titula Zigeuner, pel sobrenom del protagonista, i l’ha publicat en francès l’editorial 12 bis. L’altre és Sonrisas de Bombay, novel·la gràfica de la il·lustradora Susanna Martín basada en el best seller del cooperant català Jaume Sanllorente. Tots dos –Martín i Planelles– tindran estand al saló del còmic la Massana. Apartat propi per a l’encampadana Alexandra Grebennikova, que compareix aquesta temporada per partida doble: d’una banda amb El gran secret de la vaca Bruna, conte infantl il·lustrat per Cecília Santañes a compte de les aventures de la vaca homònima, veïna d’AINA, i els seus companys de jocs, la Meritxell i en Galderic; de l’altra, i en un registre completament diferent que dóna fe la versatilitat de l’autora, amb Les bicicletes no es mengen, selecció dels articles publicats l’últim lustre a la premsa nacional. No s’acaba aquí, perquè el conte infantil, durant anys negligit en aquest tros de Pirineu, té aquest curs un altre nom que convé retenir: el del periodista i empresari massanenc Gregory Coonen, autor de Molly visits Chloé in Andorra.
No menys copiós es presenta l’àpat de no ficció: la campanada l’ha donat Thomas Chmiel amb El síndrome de l’isard, hilarant anecdotari dels seus quinze anys com a operador de turisme rus a casa nostra. La biografia és cosa de Ricard Poy i Albert Vilaró, coautors d’Unes memòries possibles del doctor Molines –Xavier Maestre,és clar– i de l’editorial Anima Viva, que debuta amb Ikkyu, la vida d’aquest excèntric poeta, cal·lígraf i monjo budista del segle XV japonès, que firma Shosho Yamada. Però com és habitual, són les monografies històriques les que han deparat algunes de les sorpreses més sucoses. Sucosíssimes, vaja: comencem per Lo niu de bandolers de Catalunya, en què l’historiador urgellenc Lluís Obiols segueix el rastre de Joanot Cadell, cap de la bandositat dels Cadell i a qui Felip II va necessitar dos setges, dos, per fer fora del cau. No se’l perdin. L’altre estupenda novetat del curs és el cinquè volum del Diplomatari de la Vall d’Andorra, consagrat al segle XVIII i editat pel també historiador barceloní Jordi Buyreu: un centenar llarg de documents amb pintoresques notícies sobre la vida quotidiana dels nostres rebesavis. Més novetats: Franco i la Línia P, en què l’historiador Albert Ibáñez Sampol ha radiografiat i cartografiat un a un els búnquers d’aquesta magna obra d’enginyeria militar –la més ambiciosa del segle XX espanyol– que s’han conservat a la Cerdany.
Obrim finalment el reglamentari calaix de sastre per encabir-hi Introducció al pensament de l’Àsia oriental, sens dubte el títol més excèntric parit en aquest racó de món els últims decennis. El culpable n’és el sinòleg Alan Ward, autor d’aquesta mena d ebreviari que passa revista als autors i textos canò nics del pensament xinès, de sde Confuci fins a la secta Falun Gong, passant pel taoisme, el budisme zen, el nestorianisme i el maoisme. I tot, atenció, sense intermediaris, a partir dels textos originals traduïts pel mateix Ward. El que dèiem: una proesa. Perquè no hi falti de res, en aquesta breu excursió per les últimes novetats del 2012,  fixem-nos també en l’últim número de Portella, que passa revista fotogràfica i literària a la nostra escultura pública, i en Rússia, segle XX, l’estupend catàleg de l’exposició consagrada a la pintura soviètica del segle XX que duran t l’estiu va aterrar al Museu del Tabac. En fi: que molt i variat. No es queixaran, ¿oi?

Per a més informació consulti l'edició en paper.