• El 84% la coneix i el 81% en consumeix, la trumfa ve en segon lloc amb el 71% i el 60% de respostes

Uns vedells menjant farratge en una explotació ramadera d'Andorra la Vella Foto: TONY LARA

En l'últim Observatori sociològic de l'any, el 80% dels enquestats va manifestar que coneixia els productes agrícoles i ramaders d'Andorra i el 67% que acudiria a un mercat setmanal continu o en temporades concretes a imatge del mercat de pagesos de la Seu d'Urgell, on es venguessin productes frescos, si n'hi hagués un. Les dones amb el 71% de les enquestades són les més entusiastes de cara a la iniciativa, tot i que els homes tampoc es queden curts amb el 63% dels enquestats.

En quant al producte autòcton els homes en són els primers coneixedors amb el 78% de respostes superant les dones en un punt (77%). La vedella d'Andorra, que acaba d'aconseguir la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), és el producte estrella sobretot per als homes –el 88% diu que la coneix–. La segueixen les trumfes que fan unanimitat entre els dos sexes amb un índex de popularitat que arriba al 71%. Les verdures, el vi, la cervesa o les plantes aromàtiques segueixen de lluny aquest dos primers productes. Les verdures són conegudes pel 22% de la població mentre que el vi només pel 17%, la cervesa pel 14% i les plantes aromàtiques pel 10%.

Consum moderat / Potser perquè el producte autòcton no és el més barat, només el 57% de la població que diu conèixer la carn i els altres productes de la terra, també afirma consumir-ne amb regularitat. Les dones són les que els compren habitualment amb el 58% de respostes. En quant a les persones que els compren i els consumeixen, la majoria (81%) compra carn d'Andorra. El segon producte que entra a les llars és la trumfa amb un 59% de respostes. En canvi, només el 18% compra i consumeix verdures, el 6% consumeix mel i el 4%, ous i plantes aromàtiques.

Curiosament, si el 80% de la població coneix els productes autòctons, només el 64% sap que els productes agrícoles i ramaders autòctons de qualitat tenen un segell que els identifica (Segell de qualitat controlada d'Andorra). De fet, la majoria de ciutadans enquestats tampoc no sap perquè el Govern destina ajuts a la ramaderia i altres activitats agràries associades, quan un dels motius a més d'assegurar-ne la pervivència és precisament que assoleixin uns estàndards de qualitat que puguin fer l'activitat sostenible.

El 58% dels enquestats confessa que no coneix el motiu o l'objectiu dels ajuts oficials a la pagesia. En canvi, el 64% respon que l'impacte del bestiar i la ramaderia en el paisatge de muntanya andorrà és molt beneficiós. La majoria, tot i que discreta, el 54% també afirma que coneix algun pagès –els homes (62%) molt més que les dones (45%)–.

Al restaurant / Tot i que són coneguts per la població, els productes ramaders i agrícoles autòctons encara són una assignatura pendent als restaurants del país. Segons el resultat de l'enquesta que el Centre de Recerca Sociològica (CRES) ha inclòs per primera vegada a l'Observatori, només el 35% dels enquestat coneix algun restaurant on pot menjar carn d'Andorra. A més, aquest és l'únic producte esmentat pel que fa a les taules dels restaurants, perquè el CRES omet els altres productes que podrien elaborar-s'hi o comercialitzar com ara les trumfes, les verdures, el vi i la cervesa, la mel o les herbes aromàtiques. El que si queda clar és que una gran majoria dels enquestats no coneix un restaurant on demanar carn amb IGP d'Andorra, amb el 65% de les respostes en aquest sentit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.