• El River arrodoneix un any de somni a Lleida en un duel entre dos dels millors equips de la categoria

I. MOURE
ANDORRA LA VELLA

El River havia de posar ahir la cirereta del pastís a un any de somni i va poder dir adéu al 2012 amb una victòria a la pista del Lleida en un duel entre dos dels millors equips de la categoria. Amb l'11è triomf en 12 partits a la LEB Or, l'equip de Joan Peñarroya s'assegura començar el 2013 com a líder en solitari i amb els deures més que fets, haurà d'esperar a demà per saber si també s'assegura jugar a casa la final de la Copa Príncep. Això passa perquè el Burgos guanyi, sinó s'ho jugaran tots dos en un enfrontament directe al Poliesportiu en la pròxima jornada, que no serà fins el pròxim 4 de gener.</p><p>Que són dos dels equips més en forma actualment en la LEB Or es va veure ja des de la primera jugada. Pressió asfixiant defensant el més lluny possible de les anelles, dificultats dels atacants per tirar amb comoditat, un ritme altíssim de joc amb atacs ràpids i possessions curtes. El partit prometia, amb un Lleida que havia trobat el camí a seguir amb tres victòries seguides i el líder, un River imparable del qual no cal mencionar gaire perquè simplement està imparable. Domina els partits com vol i quan un equip li fa ombra, quan arriben els moments crítics, treu el seu potencial i arrassa amb tot, com ahir va deixar palès una vegada més.</p><p>Els pivots Calegari i Thompson, ajudants pel director d'orquestra Johnson, van ser les propostes ofensives del Lleida en el primer quart. Entre els dos sostres dels locals van sumar 13 dels 19 punts del seu equip mentre el River, més imprevisible tant per fora com per dins i eficaç, es va posar per davant a l'inici del quart i controlant les distàncies va arribar a l'acabament dels primers deu minuts (19-23).</p><p>Al segon quart Wright va guanyar protagonisme amb tres cistelles de potència. La defensa tricolor era encara més fèrria i el pivot gallec va ajudar a aconseguir un important parcial de 2 a 13 per superar la barrera dels 10 punts d'avantatge (26-38, minut 16). Els locals, però, van demostrar perquè comencen a ubicar-se a la part alta de la taula després d'un inici de lliga dubitatiu. Pino, el millor anotador  del Lleida amb 17 punts, va agafar la responsabilitat i amb dos tirs lliures i dues penetracons va eixugar la diferència amb un tres i no res a cinc punts (34-39). El River no acabava de trobar-se en els atacs i després de tres minuts sense anotar al descans la diferència tornava a ser mínima: 38-40.</p><p>S'havien carregat piles, aclarit les idees... Però el River havia perdut confiança. Contunaven els nervis i per tant els problemes per tirar amb comoditat, les imprecisions i una cistella d'Oriola va posar per davant el Lleida. L'equip de la Terra Ferma es veia superior, crescut i van ser moments difícils per al River. Peñarroya va demanar temps mort amb quatre per sota (48-44) i per redreçar la situació hauria de fer èmfasi en el seu codi deontològic –«defensa, defensa, defensa»– perquè en tornar a posar-se el crono en marxa el cinc tricolor va començar a aixecar el vol de nou. Montañez, que ahir va treure protagonisme i amb motius –12 punts, 3 assistències i el millor del River en valoració amb 17 punts– a un Dani Pérez que tenia de promig més de 26 minuts per partit i al Barris Nord en va jugar 20 amb una aportació discreta, va anotar per recuperar l'avantatge a 37 segons per al final del tercer quart però un tir lliure de Feliu amb el temps esgotat va deixar l'empat a 53 i tota l'emoció del món per al darrer quart.</p><p>Arribava el moment de la veritat i el River, dominant el rival en defensa, va fallar dos triples seguits i Safford, valent i clau en la recta final, no va dubtar a provar el tercer per encistellar. Va ser l'inici d'una nou parcial que acabaria sent definitiu de 0-9 (53-62, minut 34). Passaven els segons, el Lleida no podia prémer el marcador i Pino, ja a la desesperada, va anotar dos triples des del cantó esquerre per evitar el final plàcid del River (62-68, minut 38) però un tir lliure de Flis i una cistella de Blanch van acabar amb tota esperança local.  El River tindrà unes bones i més que merescudes vacances de Nadal si és que el món no s'ha acabat, que no ha estat el cas. Continuarem gaudint d'un equip que no para de donar alegries, però serà d'aquí a dues setmanes.</p>