• Els consellers constituents tornen a la Casa de la Vall per recordar la negociació a tres bandes
• Els representants dels coprínceps Miterrand i Alanis no es perden la cita i honoren el procés

Els membres del Consell Constituent acompanyats pels representants dels Coprínceps, ahir Foto: ÀLEX LARA

Els membres de la taula Tripartida formada pels representants dels Coprínceps i de les legislatures preconstitucionals entre els anys 1991 i 1992 van recordar ahir, dia de Sant Tomàs, el tancament del text de la Constitució ara fa vint anys, el 19 de desembre del 1992. L'exsíndic Josep Maria Beal, els exsíndics i presidents de la Comissió Tripartida Albert Gelabert i Jordi Farràs, el cap de la delegació del copríncep francès, Jean-Yves Caullet, i el de la delegació del copríncep episcopal, Nemesi Marquès, van participar en l'acte organitzat pel Consell General i van explicar que «el procés constituent que va durar gairebé dos anys, va ser delicat».

La negociació va ser «històrica i transcendent» van afegir, perquè va permetre que Andorra es transformés en un Estat de dret independent i reconegut internacionalment. Els ponents també van tenir unes paraules per a totes les persones que van impulsar la consecució de la Constitució i que van participar en les negociacions, començant per la voluntat dels dos coprínceps que «van saber captar les aspiracions del poble andorrà». Celebrant que l'aprovació de la Constitució complirà 20 anys el 14 de març que ve, «gràcies al fet que és un text molt obert i flexible», el Consell General també va voler recordar tot el procés que van seguir les velles institucions per dotar Andorra d'una Constitució escrita. Els caps de les delegacions dels Coprínceps, Caullet per François Miterrand i Marquès per Joan Martí Alanis, van reconèixer que «de bon principi, les posicions estaven allunyades, sobretot a l'hora d'acceptar que la sobirania d'Andorra havia de ser titularitat del poble andorrà».

Caullet va explicar que «hi va haver dificultats i desconfiances, i que en encetar les negociacions no se sabia si seria possible assolir l'objectiu». També va destacar que «la Carta Magna va permetre la transició entre un passat feudal i la modernitat democràtica, fent-ho per la via constructiva i no pas per la de la fractura, com es va fer a França». Marquès va afegir que «cada copríncep va haver de reconèixer Andorra com a Estat». I va recordar «l'actitud de col·laboració oberta que va tenir el govern espanyol per neutralitzar els promotors de causes bordes». Marquès es va referir així al front borbònic que reclamava el rei Joan Carles I d'Espanya com a copríncep d'Andorra. L'exsíndic Gelabert, va insistir en els passos que es van seguir fins que es va tenir clar que «la Constitució havia de permetre el reconeixement internacional, mantenir els coprínceps, garantir la sobirania i la separació de poders».

A més, també va considerar un encert que «hi hagués un bloqueig al Consell General i que es convoquessin les eleccions que van portar a un autèntic Consell Constituent». I va afegir que «avui en dia seria necessari recuperar el clima de diàleg que hi va haver fa 20 anys en les qüestions polítiques més transcendents». El síndic del Consell Constituent, Farràs, va valorar la capacitat d'entesa entre totes les parts, i va destacar «la bona química que hi va haver entre Caullet i Marquès, que va permetre accelerar el procés en la fase final». Farràs també va destacar que «potser el text acordat no va ser al 100% el que volien les tres parts, però va satisfer-les de manera important». Farràs va ser el successor de Gelabert que al seu torn havia substituït el síndic Beal que va haver d'abandonar el càrrec per motius de salut. Marquès va reconèixer que «no va seure a la taula però la va preparar molt bé», i Beal va concloure que «podem estar orgullosos que després de 700 anys Andorra es dotés d'un instrument per modernitzar el país i posar-se en les mateixes condicions que la resta de nacions».

Reforma / En quan a la necessitat de reformar la Constitució, tant Marquès com Caullet van considerar que «el text recull els mecanismes per fer-ho, si cal». En canvi, Gelabert va dir que «és difícil modificar-la mentre no hi hagi un argument prou contundent, sobretot tenint en compte que cal fer-ho per la via del referèndum». El síndic, Vicenç Mateu, va considerar que «cal ser vigilants perquè no es poden fer canvis precipitats o gratuïts, però quan es constati que hi ha alguna cosa que no acabi de funcionar, caldrà ajustar-la per estar en sintonia amb la societat actual». Mateu també va destacar les virtuts de la Constitució i va afegir que «l'aniversari serà l'ocasió per reflexionar-hi i treballar en noves perspectives per a Andorra».

Per a més informació consulti l'edició en paper.