• Planellas inaugura ?Zigeuner'; l'àlbum històric es peresentarà al saló

Planellas, amb les planxes de Zigeuner que s'exposen a les Fontetes. Foto: ÀLEX LARA

Seixanta-dues pàgines i una trentena llarga d'episodis, des del Big Bang fins a l'obertura econòmica, per resumir els 13.700 milions d'anys. Aquesta és l'ambiciosa proposta de la Història d'Andorra en còmic –quina idea fabulosa, aquesta que Andorra ja existís en el moment del Big bang: ¡ni que fóssim de Bilbao!– que l'il·lustrador escaldenc Jordi Planellas –que aquí s'estrena com a guionista– està a punt, a punt d'acabar, i que editorial Aloma publicarà el març, just a temps per convertir-se en una de les cites obligades del saló del saló. La Història d'Andorra hi tindrà estand propi, això està escrit, però no serà l'única petja que Planellas deixarà a la Massana, perquè seu serà també el cartell del saló. Un clàssic que per primera vegada firmarà un autor del país. Pel que fa a la Història d'Andorra –que jubilarà definitvament aquella Breu història del 1983, patrocinada per Crèdit Andorrà, dibuixada per Jaume Marzal i avui introbable– inclou episodis obligatoris del nostre fer i desfer, des de la Balma de la Margineda fins a Borís I i els passadors d'home de la Segona Guera Mundial, passant pels Pareatges i la Nova Reforma. Tot, això sí, a través dels ulls de la Txell, que és el personatge que ens explica aquest conte.

Per anar matant el cuquet, el Museu del Còmic va inaugurar ahir l'últim monogràfic de l'any: fins al 3 de març del 2013 s'exposaran a les Fontetes una trentena de planxes de Zigeuner, el segon àlbum que firma Planellas, amb guió de Nathaniel Legendre i color de Florence Fantini. Vet aquí la fascinant peripècia vital de Johann Trollmann, boxejador alemany d'origen gitano (Hannover, 1907-Neuengamme, 1943), que va tenir la mala sort de proclamar-se campió dels semi-pesants el 9 de juny del 1933. HItler acabava de fer-se amb el poder, i la victòria d'un gitano sobre el seu rival 100% ari, Adolf Witt, era una ofensa a l'honor alemany. Així que l'Associació Alemanya de Boxa va anul·lar el combat al·legant el comportament poc esportiu de Trollmann –pel seu moviment de cames, basat en passos ràpids i curts i considerat poc ari– i dos mesos després va muntar una pantomima: boxejaria ara contra Gustav Eder i no es podria moure del centre del ring.

Trollmann va aparèixer el dia del combat amb el cos untat de farina i el cabell tenyit de ros. I va obeir literalment: no va moure ni un múscul, i va aguantar cinc assalts abans de caure rodó a terra. El gest li va sortir car: en esclatar la Segona Guerra Mundial, Trollmann va ser enviat al temudíssim front oriental, i finalment va ser internat al camp de concentració Neuengamme, on va morir el febrer del 1943 a conseqüència de la pallissa que li va propinar un kapo. Aquesta és la fascinant, heorica història que Planellas ha convertit en còmic a Zigeuner –gitano, en alemany. Una historieta en dues entregues la primera de les quals –just fins que Trollmann es proclama campió–acaba de publicar 12 bis i que és la que protagonitza l'exposició de les Fontetes. La continuació –a partir del combat amanyat– el setembre, també a 12 bis i per tant, en francès. Amb una mica de sort, seguirà la versió en alemany; i amb força sort, també en espanyol.

Per a més informació consulti l'edició en paper.