• La formació dirigida per Metayer va estrenar ahir la missa ?Salva nos, Domine', de Marc Henric

La parroquial d'Andorra la Vella, amb els Cantors Lliures en acció Foto: ÀLEX LARA

Ple fins a la bandera a la parroquial de la capital per al tercer concert de Nadal dels Petits Cantors Lliures. Cap sorpresa, perquè la formació que dirigeix Catherine Metayer actuava ahir en ple –és a dir: el cor masculí, el de nenes i el d'adult– i amb l'acompanyament de l'orquestra de l'Institut de Música. En resum: prop d'un centenar d'intèrprets. I l'afició que porten al darrere, és clar. Val a dir que els Lliures mouen claca fins i tot als assajos. Si més no, així ho explicava la vigília Metayer. El moment àlgid de la nit va ser l'estrena mundial de la missa Salva nos, Domine, escrita pel mestre francès Marc Henric –estret col·laborador de Vladmir Cosma, prolific compositor de bandes sonores– i que el cor de Saint-Marc –Los Chicos del Coro, per entendre'ns– incorporaran immediatament al repertori. Però la glòria de l'estrena serà sempre per als nens dels Lliures.

El programa d'ahir incloïa també peces d'especial dificultat, com ara el Glòria de la Missa de Glòria de Puccini, de ressonàncies operístiques i que va cantar el Cor de Cambra, i el Cor de nenes es va lluir amb el Cant dels ocells i Mary's lulllaby, de Rutter. Tothom va tenir el seu minut d'or: els solistes, també. Gil Grandjean, a Away in a Manger; Guillem Forné, a Minuit chrétiens. La torna final va ser el cant conjunt amb què va acabar el concert, amb tots els intèrprets en dansa: van sonar El noi de la mare, Stille Nacht, Els àngels a la Glòria i Adeste Fideles.

El cas és que el concert de Nadal d'ahir pot ser l'últim dels Cantors Lliures tal com els hem conegut fins ara... sempre que acabin concretant-se les negociacions entre l'associació i el ministeri de Cultura. El ministre Albert té sobre la taula la proposta per tirar endavant una formació a la qual els Lliures aportarien els espònsors que li han donat suport els últimes tres anys. Un requisit, aquest del mecenatge privat, que el ministre va considerar a l'abril imprescindible per ressuscitar un dia el Cor Nacional. A veure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.