• Malgrat tot el cap de Govern, a la defensiva, respon a Gili que «el plec de bases s'està complint»

Martí ?esquerra? i el president de la FIRA-AER Baqué saluden els Isards en el partit contra Suïssa, fa un any Foto: ÀLEX LARA

Toni Martí es va prendre la pregunta d'urgència de la socialdemòcrata Rosa Gili com un atac personal –o com a mínim partidista– sobre la situació actual del projecte de l'Estadi Comunal i la seva rèplica va ser a la defensiva. Aquest era el segon punt de l'ordre del dia al Consell General ahir després de la batalla dialèctica que havia tingut el cap de Govern amb el també progressista Gerard Barcia amb el frustrat projecte de l'heliport del Patapou i l'ambient ja començava a estar en fase calenta.

L'essència que va quedar arran de l'intercanvi de paraules amb la consellera d'esquerres és que Martí no va poder garantir que el rugbi pugui jugar al Camp del Consell alhora que es construeix l'Estadi Nacional tot i que aquest era un requisit indispensable en el plec de bases.

Gili va començar amb la qüestió ja coneguda de si, basant-se en unes declaracions del degà del Col·legi d'arquitectes, Víctor Blasi, era possible la convivència entre l'esport de l'oval i les obres. La resposta de Martí va ser clara: «Primer de tot ha de saber vostè que la primera fase no podrà costar més de 3,5 milions», tot i que en principi aquest era el cost total, inclosa la segona fase. I li recordo que l'execució de les obres de les dues fases no poden afectar a la pràctica esportiva». Eren respostes contundents, tot i que pocs minuts després va recular dient que una obra d'aquest caliu sempre té entrebancs. Després de la primera resposta Martí es va despatxar: «Ja que vostè s'estima tant com jo l'esport de l'oval la convido a venir a veure'ls jugar. Jo vaig gairebé sempre».

Les primeres paraules de Martí, però, suposaven desdir el que havia assegurat Blasi i Gili va remenar la ferida: «El degà diu que no és compatible una cosa amb l'altra. ¿Falta comunicació entre vostès dos? ¿Ho ha volgut fer tot tan ràpid que ara ha d'anar fent canvis a posteriori?».

I el cap de Govern li va respondre: «No descarto que sorgeixin els contratemps», va respondre fent trontollar la resposta anterior. I va prosseguir matisant: «El plec de bases especifica que del setembre al juny es pot fer rugbi amb normalitat i per tant si sorgeix algun contratemps [la norma bàsica: que no puguin cohabitar] ajornaríem les obres a l'estiu».

«¿Garanteix, per tant, la seguretat dels jugadors?», va ser la rèplica de Gili. «En cap cas posarem en perill la seguretat dels jugadors ni tampoc els deixarem sense jugar. Però li repeteixo que si hi ha incompatibilitat buscarem alternatives. Així ho saben els responsables de la Federació Andorrana de Rugbi, amb qui el Govern té contacte assidu. El rugbi no quedarà desatès», va afirmar amb rotunditat i ganes de tancar el tema.

Però no. La socialdemòcrata encara tenia més dubtes: «Si reconeix problemes puntuals, quines alternatives proposa?». De nou la resposta de Martí, aquesta vegada a una pregunta trampa, va ser a la defensiva: «Li repeteixo que rugbi i obres són compatibles però posem-nos en el cas de que no: no li puc avançar les alternatives perquè són diverses. Tenim instal·lacions a totes les parròquies i parlaríem amb els Comuns per trobar la millor solució, sempre i quan arribem al cas». L'última rèplica va ser: ¿I què faríem amb els espectadors? Camps com aquest no hi ha masses...». La resposta: «Si no es pot a l'Estadi , tenim l'obligació de garantir el seu joc [VPC o selecció de rugbi] en les millors condicions». En definitiva, el respecte al plec de bases no està garantit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.