• La col·laboració amb el ministeri s'ha traduït en la inclusió del cor al Festival de Música dels Pirineus

Catherine Metayer dirigeix a l'església del Fener, ahir, l'últim assaig dels Cantors Lliures abans del concert d'avui a Sant Esteve Foto: TONY LARA

El serial del Cor Nacional podria tenir els dies més o menys comptats si les negociacions en marxa entre l'Associació dels Petits Cantors Lliures i el ministeri de Cultura arriben a bon port: la pilota –i perdonarà el lector el tòpic– és ara a la teulada del Govern, que setmanes enrere va rebre de mans del president dels Lliures, Carles Enseñat, el projecte per tirar endavant una nova fundació que encabís tant el ministeri com la formació en què es van refugiar els exiliats del Cor Nacional, la tardor del 2010, quan el govern socialdemòcrata va tallar el cap de la fins aleshores directora, Catherine Metayer. El cert és que no hi ha calendari establert i que els Cantors Lliures esperen ara que els tornin la trucada, per dir-ho així. Però la bona sintonia és òbvia des del moment que el mateix ministeri ha gestionat la inclusió dels Cantors Lliures en el programa de la 3a edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (Femap), aquesta estupenda iniciativa engegada el 2011 amb la participació d'una quinzena de municipis catalans i, des de l'any passat, també del Principat.

El cor que dirigeix Catherine Metayer ja ha lligat dos concerts per l'estiu del 2013: el 13 de juliol, a Esterri d'Àneu; dos dies després, a l'església de Sant Iscle, a la Massana. Serà, no cal dir-ho, la primera participació d'una formació nacional al Femap, que encara no ha presentat el cartell de la pròxima edició però en la qual ja s'ha confirmat també la participació de l'orquestra Acadèmia 1750, dirigida pel violinista argentí Pablo Valetti, i de l'European Union Baroque Orchestra, aquesta sota la batuta de Lars Ulrik Mortensen. Aquest és precisament el model de col·laboració que Enseñat té al cap per fer viable la fundació. No es tracta que el Govern assumeixi en solitari el pressupost del cor, diu: «Nosaltres aportarem els espònsors privats que fan possible l'existència dels Cantors Lliures i mirarem de buscar patrocinadors per a cada concert».

¿Com es concretaria aquesta nova entitat? ¿Hi transferiria l'actual associació les tres formacions que inclou –els Cantors Lliures, el Cor de Nenes i el Cor de Cambra? ¿I el nom: recuperaria la denominació de Cor Nacional, que el ministeri –amb l'acord dels altres dos patrons, el comú d'Encamp i la parròquia de Santa Eulàlia– va suprimir l'abril passat? ¿O conservaria el de Cantors Lliures amb què ha funcionat les últimes tres temporades? Tots aquests extrems es troben encara sobre la taula: una possibilitat –insinua Enseñat– podria ser que el superàvit que genera la formació d'adults es dediqués a sufragar el cost del cor de nens, «que és deficitari per naturalesa». Però l'última paraula la tindrà el ministeri, «que haurà de decidir si incorporarà una, dues o les tres formacions que avui s'aixopluguen sota el paraigua dels Cantors Lliures».

Tampoc hi ha novetats sobre el nom –«La veritat és que encara no n'hem parlat»–, una qüestió en absolut menor perquè la denominació de Cor Nacional és un actiu amb dos decennis d'història, i seria difícilment comprensible no aprofitar-ho. ¿I quan tindran lloc, tots aquests feliços esdeveniments? «Per nosaltres, com abans millor», admet Enseñat. «Però entenem que el moment és difícil i que el ministeri ha d'atendre moltes propostes». Els Cantors Lliures –afegeix– tenen a favor la trajectòria d'aquests últims dos anys, «en què hem demostrat que hi ha un compromís ferm per part dels nostres patrocinadors, i que sabem racionalitzar la despesa». Caldrà veure si aquests arguments estoven el ministre Albert Esteve; però tots els indicis apunten que l'acord és aquesta vegada possible, i més a curt que a mitjà termini. De fet, setmanes enrere un dels requisits que posava per donar-hi el «sí»era que el Govern no fos l'únic patró. Els patrocinadors hi són, diu Enseñat. ¿En tindrà prou el Govern?

Amb o sense fundació, el que sembla clar és que els Cantors Lliures tenen la continuïtat assegurada. Com a mínim, per al curs que ve. A banda dels dos bolos al Femap, la formació aprofitarà el concert en commemoració de la presidència andorrana del Consell d'Europa, que tindrà lloc el 13 de febrer a Estrasburg, per completar una minigira pel nord de França en què tornaran visita als Petits Cantors de Saint-Marc –Los Chicos del Coro, per entendre'ns– amb una actuació conjunta a Lió, i cantaran també a Mulhouse i Orléans. La següent cita serà l'11 de maig a la catedral de la Seu, convertit ja en un clàssic del calendari lliure i que aquest curs programa la Missa en do major de Mozart, la cèlebre Missa Credo, una peça de caça major que els Lliures cantaran per primera vegada. Hi haurà també gira d'estiu –probablement a Suïssa, just abans del Festival de Música Antiga– i en canvi queda en l'aire la Missa del Gall a Santa Eulàlia d'Encamp, pendent encara Metayer de reunir els efectius mínims per cantar-la.

La directora es mostrava ahir optimista sobre el futur de la formació i conciliadora respecte a l'abrupte final –ni que sigui provisional– del Cor Nacional, instigada pel ministeri i acordada pels patrons: «Si hi hagués hagut vint cantaires que s'haguessin quedat al carrer, jo hauria sigut la primera a lamentar-ho; però és que no n'hi havia ni un». Del que es tracta, insisteix, és que els nens «cantin i s'ho passin bé». I és aquest «bon ambient» el que ha mirat de transplantar als Lliures. I més encara amb la renovació que el planter que la formació ha experimentat els últims mesos, amb la incorporació d'un bon nombre de cantors nous completament aliens a l'afer de fa dos anys: «Molta feina per endavant, perquè s'ha de formar les noves generacions». Un exemple: els cantors de Saint-Marc, diu, tenen edats que oscil·len entre els 10 i els 15 anys; «nosaltres vam cantar al Prat del Roure amb nens d'entre 8 i 13. Hi ha un decalatge evident». Però fins i tot així, el director dels Nens del Cor, Nicolas Porte, «em deia al final del concert: ‘Catherine, no sé com t'ho fas, però els teus nens tenen un color que ja voldria jo per als meus'. És el millor piropo que ens podia fer».

Per a més informació consulti l'edició en paper.