• La suposada renuncia del ministre de Justícia i Interior va estar precedida per diversos enfrontaments

Vila jura el càrrec com a ministre de Justícia i Interior, el maig de l'any passat Foto: TONY LARA

La marxa de Marc Vila com a ministre de Justícia i Interior va comportar una uniremodelació del Gabinet. De fet, Toni Martí té des de l'estiu passat al cap remodelar el Govern amb un perfil més polític, i així ho ha fet saber als seu cercle més intim. Fins i tot es comenta que ha fet la proposta algun conseller de DA que li ha respost amb negativa. Martí ho vol i el moment és propici, ja que s'acosta l'equador de la legislatura, el gabinet actual ha partit una erosió per afers determinats que tothom té al cap i seria el moment d'encarar les reformes pendents.

Però el primer ministre en marxar –per dir-ho de forma elegant– va ser el de Justícia i Interior, Marc Vila. Es va voler vestir formalment com una dimissió voluntària a causa de problemes personals, però el cert és que hi havia altres condicionants que des del Govern es van intentar dissimular per no exterioritzar un clima de malestar i de divisió dins de l'Executiu. La realitat és que Vila va protagonitzar diverses desavenencies amb alguns dels seus companys, i que també va tenir algunes relliscades que li van provocar cert desgast al capdavant del ministeri, com és el cas de les escoltes que van ser declarades il·legals i que van permetre que els membres d'una xarxa de blanqueig (on hi havia un policia implicat) hagin quedat en llibertat.

Tampoc és cap secret que Vila va ser nomenat ministre sense la plena convicció del cap de Govern, Toni Martí, qui no s'havia estat de comentar en cercles privats que havia acceptat Vila per ser el propietari del Diari d'Andorra i així podia assegurar-se la complicitat d'aquest mitjà de comunicació. Però al llarg d'aquest quasi mig any de govern taronja van passar alguns episodis que van danyar aquesta suposada confiança, i un d'ells van ser les clares diferències pel projecte de l'heliport al Roc de Patapou, que van desgastar les relacions entre Martí i el seu ministre i que va fracturar el Grup de DA en dues postures, els partidaris i els opositors a l'emplaçament, entre els quals s'hi trobava Vila.

La marxa de l'exministre d'Interior va sorprendre tothom. És cert que s'hi van afegir motius innegables d'una salut precària, però també que les relacions entre ell i el cap de l'Executiu s'havien desgastat tant que la dimissió del titular de Justícia i Interior va ser una sortida elegant que va complaure a les dues parts. Segons ha pogut saber aquest rotatiu el ministre d'Ordenament i Vila van tenir una agre discussió al Govern per l'afer del Roc de Patapou el dia que Jordi Alcobé va presentar el projecte. El ministre de Finances, Jordi Cinca, també es va posicionar contra el Patapou, però tampoc va intercedir amb contundència, per evitar la marxa de Vila del Gabinet, i al final es va decantar sense cap convenciment pel projecte –ja al calaix– per una mera qüestió de solidaritat governamental.

Finalment el Consell de Ministres es va inclinar per donar suport al Roc de Patapou, i ja feia dies que Martí no parlava gaire bé de Vila i de les seves capacitats per assumir el càrrec i deia que necessitava el suport del Diari d'Andorra, tot i que aquest rotatiu, en contra del que suposava Martí, també es va posicionar contra el projecte de l'Executiu al Patapou, i aquest va ser un dels detonants de la crisi governamental.

Aquesta situació va provocar un gran malestar a les files del Grup Parlamentari de DA, fins al punt que Mertixell Mateu, en una intensa discussió, va acusar Vila de parlar malament d'Alcobé i del Patapou per evitar que es parlés del sumari anul·lat per errades judicials.

En paral·lel, es va produir un altre fet que va fer augmentar el malestar. Cada dilluns es reunien a iniciativa d'Alcobé i Meritxell Mateu (abans de la reunió de dimarts del Grup Demòcrata) algunes conselleres i consellers com Olga Adellach, Sílvia Calvó, Patricia Riberaygua i Pere Altimir (l'últim en afegir-se). Van organitzar una cita a l'hotel Rutllan de la Massana amb la consellera Sofia Garrallà i amb el seu pare Josep Garrallà per preparar articles per contrarestar la informació del Diari d'Andorra.

Si entre la militància i els simpatitzants hi havia divisió d'opinions, també hi era entre els dirigents de DA. Així, es posicionaven a favor del Patapou Martí Salvans, Celine Mandicó, Mònica Bonell, Aleix Varela, Sílvia Calvó i Miquel Aleix, un dels homes de confiança de Martí. Al bàndol oposat, es a dir en contra, hi eren Carles Ensenyat, Meritxell Verdú, Vicenç Mateu, Sofia Garrallà, Roser Bastida, Josep Anton Bastida, Olga Gelabert i Ladislau Baró, encara que aquest com a president del grup parlamentari no s'acabava de pronunciar, tot i considerar que era un greu error.

Hi havia un altre petit sector que no s'hi posicionava, format per Xavier Montané i Pere Obiols, substitut de Montserrat Gil, l'actual cònsol de Sant Julià de Lòria, mentre Olga Adellach, Pere Altimir i Patrícia Riberaygua no van donar la seva opinió en la reunió del grup.

Per a més informació consulti l'edició en paper.