El museòleg britànic, a la Casa d'Areny-Plandolit, a punt de rebre el premi Foto: TONY LARA

Promoció internacional de la Creació Catalana.

El català Jaume Plensa és probablement–i amb el permís de Sergi Mas– l'artista amb més escultura pública als nostres carrers: dues peces, Overflox IX i Green Self Portrait, a l'espai interior de Prada Casadet, a la capital i cortesia de BPA; i el monumental Gran Latent al carrer de Sant Antoni, davant la seu escaldenca de la mateixa entitat financera. Així que semblava obligat conversar amb Peter Murray, l'inventor del Yorkshire Sculpture Park, un expert mundial en escultura pública i reconeguda autoritat en l'obra de Plensa.

–Tenim tres Plenses als nostres carrers: ¿som uns paios afortunats i no ho sabem?

–Sou afortunats, per descomptat. Perquè ens trobem que a Espanya és un artista avui subestimat, i que Catalunya encara li deu una gran exposició.

–¿Com podríem treure tot el suc als nostres Plenses?

–En la meva opinió, el lloc on l'obra de Plensa llueix més és en plena naturalesa. Són peces que necessiten espai, paisatge, i vosaltres teniu muntanyes, arbres, cels... Aquest és en la meva opinió el seu entorn ideal: enmig de la naturalesa.

–L'actual emplaçament urbà, ¿no el convenç?

–Només les he vist en fotografia, així que no voldria generar gaire controvèrsia. Però si contemplem l'efecte de les obres de Plensa al parc d'escultura de Yprkshire veurem la profunda interacció de les escultures amb l'entorn natural.

–Queda clar que es tracta d'un dels grans artistes internacionals del nostre temps, però, ¿quin lloc ocuparà en la història de l'art?

–Crec que serà reconegut sobretot per la seva escultura pública: al Parc del Mil·lenni de Chicago, per exemple, hi té Crown, una de les obres d'escultura a la via pública amb més èxit del món. Això és el que crec que quedarà de Plensa, així com els atributs poètics de què dota les seves peces.

–Ajudi'ns a entendre i a valorar les que tenim al costat de casa: aquestes sopes de lletres antropomorfes, aquests orants alfabètics...

–Des d'un punt de vista plàstic, Plensa reflexiona sobre el volum, i també li interessa la interacció amb l'espectador; les lletres, per a ell, són una metàfora de la comunicació entre diferents llengües i cultures.

–¿És Plensa un artista específicament català, o podria haver sorgit en qualsevol altre àmbit cultural?

–Tothom és producte del seu entorn.

–Dintre de la tradició artística catalana, ¿qui són els seus pares?

–Aquesta combinació de paraula, musicalitat i poesia que té un lloc substancial en la seva obra la va mamar a casa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.