• El repertori ?vintage' de Pink Martini clausurà un programa eclèctic amb jazz, flamenc, dansa i clàssica
• La Simfònica de Berlín interpretarà l'?Heroica' de Beethoven, i tornen Ángel Corella i Antonio Canales

pink martini 33 25 d'abril del 2013. Amb Thomas Lauderdale i la cantant China Forbes. Foto: EL PERIÒDIC

És el camí que han escollit molts, per no dir la majoria dels festivals consagrats a la música clàssica que es fan i es desfan: obrir-se a d'altres gèneres menys sublims per captar nou públic en temps de crisi. I sobreviure. La Temporada de Música i Dansa ja havia tastat històricament plats ben allunyats de l'univers clàssics, des del jazz fins al circ. Però mai com aquesta 19a edició havia preparat un menú tan, però tan eclèctic: flamenc, ballet, simfònica, jazz i una orquestra vintage que arrasa allà on va i que mereix a dreta llei el qualificatiu de cap de cartell. La tenen aquí al costat: Pink Martini, una formació nascuda el 1994 a la ciutat nord-americana de Portland, liderada pel pianista Thomas Lauderdale i la vocalista China Forbes –¡quin nom més apropiat per a una heroïna de Corto Maltés!–, i que ha trobat un autèntic filó en el repertori de les grans orquestres de la postguerra –estil Glenn Miller, per entendre'ns– sense renunciar, però, a aportar-hi un toc contemporani.

Toquen tots els pals, des de la música llatina fins al jazz, passant pel pop i les bandes sonores, amb saludables incursions en el repertori propi. El director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, no escatimava ahir elogis: «Són una autèntica bomba, s'han especialitzat a fer posar dempeus els auditoris i, com a músics, són insultantment bons». Bons... i molts: una quinzena ben bona, quan surten de gira. Si no s'ho creuen, facin la prova: entrin al Youtube i hi busquin per exemple Je ne veux pas travailler, Amado mio o Brazil. S'hi quedaran enganxats: estan advertit. La mala notícia és que per al debut andorrà de Pink Martini caldrà una mica de paciència: els nord-americans no compareixeran fins a l'última cita de la Temporada, l'abril del 2013. L'aperitiu, a les postres. I perdonaran la broma fàcil.

Escribano s'ha encarregat d'amenitzar l'espera amb quatre plats de primeríssima fila, com és de llei. Continuem amb les estrenes absolutes: a banda de China Forbes i companyia, també debuta en aquest racó de món la Simfònica de Berlín, dirigida pel mestre israelià Lior Shambadal i que cal no confondre amb la històrica Filharmònica de Berlín –la casa de Von Karajan, per entendre'ns. La Simfònica compareixerà amb un programa d'impacte: les Noces de Figaro, que no està malament, i –atenció– la simfonia número 3 de Beethoven: l'Heroica, un monument del repertori simfònic que marca la transició del Classicisme al Romantincisme.

Jazz i repetidors / Això serà el 31 de gener. La tercera estrena absoluta serà la de Jane Monheit, una de les estrelles emergents del molt prolífic panorama del jazz femení nord-americà. Escribano la col·locava ahir en l'estela de Norah Jones i Diana Krall, i convé fer-li confiança. Al Centre de Congressos compareixerà en format quartet, amb Michael Kanan al piano, Rick Montalbano a la bateria i Neal Miner al baix. La cita, el 28 de febrer. I anem per acabar amb els repetidors: comencem pel bailaor sevillà Antonio Canales, un clàssic de la Temporada que torna ara al capdavant del nounat Barcelona Ballet Flamenco, amb un espectacle titulat Miroterráneo que ret explícit homenatge al pintor Joan Miró, acompanyat de la bailaora Carmen la Talegona –un nom que cal retenir: va camí de convertir-se en una de les grans del flamenc contemporani, vaticina Escribano– i com a ganxo per al turista rus: per això l'organització l'ha programat la primera vetllada del curs, el 10 de gener, coincidint amb l'Any Nou ortodox i el pic del turisme eslau.

L'altre repetidor de la Temporada és el ballarí Ángel Corella, que actuarà per tercera ocasió a la capital i també amb companyia nova de trinca: es diu Barcelona Corella Ballet –¿qui s'ha copiat de qui?– i al Centre de Congressos portarà un espectacle més pròxim al musical que al ballet clàssic. De fet, l'ex de l'American Ballet ha substituït l'opció inicialmentprevista, que era un West Side Story muntat específicament per a la Temporada pel tenor català Sergi Giménez Carreras, però no ha arribat a temps. Un altre any serà. Perquè hi haurà més temporades, això ho va garantir ahir Gilles Serra, director general de MoraBanc, que per segona edició assumeix l'organització del cartell i hi aporta un pessic ben considerable del pressupost: 170.000 dels prop dels 300.000 euros totals. Les entrades, en fi, ja es poden adquirir a través del web (www. temporadamorabanc.com) i oscil·laran entre els 25 i els 35 euros. L'abonament, 140 euros: val la pena.

Per a més informació consulti l'edició en paper.