• La pinacoteca catalana i el ministeri ja han iniciat els contactes

Absis de Sant Miquel d'Engolasters datat cap al 1160 i atribuït al Mestre de Santa Coloma, i altar de Sant Romà de Vila, del primer terç del segle XIII. Ambdues obres es conserven a l'MNAC Foto: EL PERIÒDIC

Va ser la cap de restauració del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Mireia Mestre, qui al setembre en va donar el tret de sortida anunciant en el marc de les Jornades de Patrimoni la disposició de l'equipament català de cedir part de les obres d'origen andorrà que s'hi conserven per a una exposició temporal. El ministre de Cultura, Albert Esteve, va posar immediatament fil a l'agulla, i ja hi ha segons sembla un principi d'acord sobre la data: serà el 2014. Així ho va confirmar dies enrere al PERIÒDIC la mateixa Mestre, segons la qual ja hi ha hagut contactes al més alt nivell entre ambdues institucions, i el que cal ara és que el ministeri elabori un projecte: «Quan ens el presentin, valorarem si és viable amb la idea que –posem– al 2014 hi hagi la possibilitat de fer una exposició a Andorra». Des del ministeri refredaven aquesta setmana l'entusiasme inicial perquè «no s'ha iniciat la feina tècnica indispensable» per determinar les peces concretes que integraran l'expedició, ni la temàtica, ni tampoc el calendari. Però és hora de conservar l'optimisme perquè fa tan sols tres mesos, parlar d'un hipotètic retorn de les obres andorranes conservades al MNAC era un exercici de ciència ficció. Ja no.

De fet, Mestre sí que s'ha atrevit a esbossar una quiniela sobre les peces que podrien tornar ni que fos temporalment a casa. Les que tenen més butlletes són les pintures murals «planes» –és a dir, el conjunt de Sant Romà de les Bons, atribuït al mestre de Santa Coloma i datat al segler XII– així com l'altar de Sant Romà de Vila –datat el primer terç del segle XI i exemple excepcional de pintura sobre fusta–; el Crist d'Abndorra, talla romànica que no s'ha de confondre amb el Crist 1147 que actualment protagonitza la mostra El Museu explora a l'MNAC– i, atenció, dues taules gòtiques: una Santa Bàrbara atribuïda a Pere Garcia de Benavarri procedent –sembla–d'Encamp, i una altra d'atribuïda al Mestre d'All: «Alguna d'aquestes peces caldria restaurar-la; però si parlem del 2014, hi ha temps per intervenir». Entre les descartades, els conjunts murals de l'absis de Sant Miquel d'Engolasters i l'absidiola de Sant Esteve, a la capital, l'estat de conservació dels quals desaconsella absolutament moure'ls de lloc. No és que sigui molt, però suficient per començar a obrir boca i despertar la curiositat per acostar-se un dia a l'MNAC i visitar les obres in situ.

Per a més informació consulti l'edició en paper.