• Molts empresaris demanen més agilitat a Immigració i Ocupació per facilitar la inversió i la contractació

Els ministres d'Interior i Economia, Xavier Espot i Jordi Alcobé, compareixen davant una bona representació de l'empresariat a la seu de la CEA, ahir. Foto: TONY LARA

Els ministres d'Economia i d'Interior, Jordi Alcobé i Xavier Espot, van mantenir ahir un debat obert amb més d'una cinquantena d'afiliats a la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), per recollir el feedback dels empresaris en qüestions com l'obertura econòmica i la inversió estrangera, però també sobre les problemàtiques que afecten la seva activitat en el dia a dia. La reunió organitzada a petició del ministre d'Economia també volia exposar «el balanç de la feina feta en acostar-nos a final d'any» va dir Alcobé. I va afegir «volem conèixer els neguits i queixes dels empresaris i emprenedors perquè sabem que estan fent un esforç molt gran per aguantar els negocis, conservar els treballadors i continuar amb l'activitat en uns moments com aquests». El ministre també va insistir en que «no hi ha cap guió previst per aquesta trobada que hem volgut que fos molt transparent per aprofundir en els temes que us interessen, cosa que potser no tindríem l'ocasió de fer-ho de cap altra manera».

Inversió estrangera / Entre els temes més discutits ahir, la inversió estrangera va capitalitzar part del debat des de diferents àmbits. El primer va ser els tràmits qualificats de «farragosos» per Alcobé, que els inversors estrangers es veuen en la obligació de fer a Immigració per sol·licitar el permís de residència i treball com la resta d'assalariats. El ministre Espot va explicar que el grup parlamentari demòcrata ja treballa per adaptar el país a l'arribada d'inversors i de professionals desplaçats, com ara els pilots d'avió, exemple que va posar Alcobé per explicar que si tenen els interessos vitals a Andorra, la família sobretot, poden residir-hi. La Llei d'immigració inclourà noves figures de residents com ara treballadors per compte propi o treballadors desplaçats. Si els tràmits a Immigració són un obstacle segons alguns empresaris a la captació d'inversió estrangera, també ho és la lentitud amb què cal encarar la creació d'una societat.

Alcobé, va recordar que fa uns dies que havia anunciat a la comissió legislativa d'Economia, que el ministeri està treballant per simplificar la constitució de societats, abolint el permís administratiu per crear-les, «cosa que sempre en retardava la constitució». El ministre va assegurar que en breu, només caldrà anar a cal notari per constituir-la i va explicar que el permís administratiu ja no té raó de ser amb la Llei d'inversió estrangera perquè ja no té la vocació de controlar la participació de capital estranger, com era el cas fins ara, en què estava limitat al 33%.

Crítiques a l'UIF / No obstant això, hi va haver qui va criticar el sedàs del Govern per autoritzar la implantació de noves empreses i activitats amb capital 100% estranger, a la qual cosa Alcobé va respondre que «és cert que en molt pocs països, la inversió està sotmesa a un control del Govern, però pensem que el país està encara poc regulat per deixar la barra lliure i també per un tema de blanqueig de diner». També va recordar que el formulari de set pàgines que «el Govern proposa als possibles inversors és fàcil d'omplir i només requereix informació bàsica», per a la qual cosa, Alcobé va afegir sense titubejar que «si no el poden omplir millor que no vinguin a Andorra». A tot això, també va recordar que de les 99 sol·licituds d'inversió estrangeres rebudes fins a començament de mes, la Unitat d'Inforamció Financera (UIF) només n'havia tombat una. I per acabar de rebatre les insalvables dificultats que tenen els inversors estrangers per venir a Andorra, va insistir en una altra dada, i és que les dues terceres parts de les sol·licituds de nova inversió afecten també nous negocis, mentre que només una tercera part són ampliacions de capital i canvis de nom, o dit d'una altra manera, són persones que actuaven a través d'un prestanoms i que ara regularitzen la seva situació conforme a la nova llei. Alcobé també va recordar que «l'obertura econòmica vol evitar la creació de societats bústia, volem una economia real i evitar una economia fictícia o especulativa, qui no ho hagi entès és que potser s'ha equivocat de destinació». A més, també va insistir en que cal diferenciar els conceptes, inversió estrangera, residència i residència fiscal. Alcobé va deixar clar que l'empresari que resideixi al Principat més de 183 dies a l'any o que té els interessos vitals aquí pot optar a la residència i als avantatges fiscals del país, que de cap manera «han de ser el nostre reclam» va matisar sobretot en «un moment en què intentem negociar convenis de no doble imposició amb els Estats veïns». Recordant que el CDI amb França està a l'espera de l'aprovació per part de l'Elisi i de l'Assemblée Nationale, va explicar que la negociació amb Espanya es farà des de la presidència dels dos governs, «cosa que donarà un impuls molt important a la tractació del conveni».

CDI I IRPF /La consecució de convenis per evitar la doble imposició interessa a moltes empreses andorranes que volen ampliar mercat i exportar serveis. Ara per ara, els és difícil perquè com va explicar el ministre l'exportació està molt gravada per les administracions fiscals veïnes.

Alcobé va subratllar que «l'obertura econòmica no només ha de beneficiar l'arribada d'inversió estrangera a Andorra sinó que també ha de propiciar que les empreses d'aquí puguin sortir a fora». En quant als convenis per evitar la no doble imposició el ministre va explicar que «les condicions per signar-los evolucionen però amb més complicacions, fa 15 anys no calia l'intercanvi d'informació fiscal, en fa cinc ja era obligatòria i en fa un ja s'exigeix l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)» amb la qual cosa, la discussió IRPF si, o IRPF no, ni tan sols es va encetar, tot i que els empresaris van deixar clar que sol·licitaran una reunió amb el ministre de Finances, Jordi Cinca, per debatre aquesta i altres qüestions més properes a la seva àrea d'actuació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.