PUBLICITAT

Flors d'Andorra': aroma del país per a les Històries del tocador'

  • El Museu del Perfum participa a la nova mostra del Museu d'Arquelogia
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY


Cosmètics, olis i tints; mascaretes, postissos i perruques; pinces, llimes i pintes; miralls i tisores, tenalles i tallaungles. Estris d'higiene personal més o menys sofisticats, en fi, que semblen fruit de milers d'anys de civilització però que –oh, sorpresa– els nostres rebesavis egipcis, grecs i romans ja feien servir per empolainar-se, perquè tots –antics i moderns, bàrbars i civilitzats– preferim fer bona oloreta i no tuf d'aixella, i lluir ungles en lloc urpes. Bé, quasi tots. Si en parlem avui aquí és perquè el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) inaugura el 20 de desembre una prometedora exposició que amb el títol Històries de tocador pretén acostar a l'home d'avui la toilette de l'antiguitat.

¿I què té a veure això amb Andorra? Doncs bastant, perquè entre els centenars de peces d'Històries de tocador –algunes tan espectaculars com La dama Flàvia, bust en bronze datat el segle I dC i procedent d'Empúries, per no parlar del mosaic Les tres Gràcies, de la mateixa època i procedent aquest de Badalona– n'hi trobarem una vintena llarga cedides pel Museu del Perfum escaldenc. Són essencialment flascons dissenyats pel mestre vidrer René Lalique –una de les estrelles de la perfumeria de la primera meitat del segle XX– i, atenció, la peça d'aquí al costat, queno és de Lalique sinó d'Eduard Fornells, la seva mà dreta, que als anys 30 es va establir a Andorra des d'on va crear filigranes com aquest flascó de Flors d'Andorra, que forma part –diu el director del MAC, que no per casualitat és Xavier Llovera– del primer àmbit de l'exposició.

Un lloc de privilegi per a una peça excepcional: fabricada en vidre bufat, datada del 1936 i que no s'ha de confondre amb una germana seva de nom idèntic: aquesta porta el cognom d'Aigua de Fricció, a l'altre costat del tap. A la panxa hi llu una vista de la capital, posem que des de la capella de Sant Andreu, i per si quedaven dubtes de l'andorranitat, a la base hi porta estampat «Importe Made in Vall d'Andorra».

I no estarà sola: a banda dels flascons de Lalique, el Museu del Perfum ha aportat a Històries de tocador –res a veure amb La philosophie dans le boudoir, llàstima– tres peces de manicura d'origen romà, potser menors però igualment fascinants. Per no dir més. Ja ho veuran: una cullereta per netejar les orelles, una espàtula per treure la ronya de les ungles –ecs– i unes pinces per depilar les celles. I tot, en perfecte estat de conservació. La llàstima és que molts hàgim hagut de descobrir-les a través del MAC; la bona notícia, que tan bon punt acabin aquestes Històries del tocador, totes tres –culleretes, espàtula i pinces– tonaran al Museu del Perfum i llavors ja no hi haurà excusa.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT