• La Universitat Catalana d'Estiu evoca la figura proteica del polític, pintor i gravador En canvi, Encamp va tancar el 2005 el Centre de gravat, i el premi que du el seu nom va caure l'any passat del cartell Arts Andorra

Al taller Manuel Viusà, a la borda de Prada de Moles d'Encamp on treballava durant les seves estades andorranes. Foto: ARXIU VIUSÀ

És el destí de tants grans homes a qui les vicissituds polítiques del segle XX van portar a Andorra, que hi van deixar una petja humana, artística i intel.lectual de primer ordre i que, un cop morts, han acabat enterrats sota tones d'indiferència general i d'oblit institucional. Exactament, com la Castella machadiana, que --deia el poeta-- desprecia cuanto ignora. És el cas --entre molts altres-- dels Fontbernat, Griera, Anglada, Albert i, naturalment, del pintor i gravador Manuel Viusà (Barcelona, 1917-París, 1918), membre fundador del Front Nacional de Catalunya en la immediata postguerra espanyola, exiliat a França al 1947 i que a partir dels anys 70, i fins al seu traspàs, va viure a cavall entre París i Encamp.

Aquí va aixecar al 1986 un Centre de gravat de volada internacional, i aquí podria haver-se quedat el gros de la seva obra --i la de la seva esposa, la pintora Gertrudis Galí-- si haguessin arribat bon port les negociacions amb el Comú per crear una fundació que, sota el nom de Núria Viusà --en memòria de la filla morta als aiguats del 1982--, acollís el llegat artístic del matrimoni. El cònsol a l'època, Miquel Alís, hi estava d'acord, i tot semblava dat i beneït. Però l'aventura es va esguerrar arran d'un informe jurídic que desaconsellava batejar la fundació amb el nom de Joana Viusà i que excloïa la família dels òrgans de decisió. Aquell informe el firmava l'advocat Jaume Bartumeu. Per això Joana Viusà, filla del pintor, sosté sense pèls a la llengua que l'actual cap de Govern "és el culpable" que Andorra deixés escapar una oportunitat única. Segons ella, a més de l'obra del matrimoni Viusà-Galí i de la de Núria Viusà --també gravadora, i l'única filla que va seguir la carrera artística dels pares-- el projecte de la fundació incloïa el germen d'un museu d'art contemporani que s'hauria fornit amb donacions d'artistes amics del matrimoni, a més d'una monumental biblioteca i una editorial especialitzada en el gravat. Fins i tot tenia la intenció d'impulsar un molí paperer: "Tot plegat eren iniciatives aleshores úniques a Europa, i que haurien posat Encamp i de retruc Andorra al mapa artístic. Però no va poder ser."

La UCE, al rescat

Vet aquí la crònica d'una frustració que s'ha repetit al llarg de la història recent amb altres personatges, es lamenta, des del mestre Fontbernat --"Ell encara, que té un monument i una placeta, ni que sigui la més petita de la capital"-- fins a Esteve Albert: "Sense el seu Pessebre Vivent, que va obrir l'era del niló i el Duralex, no s'hauria produït el boom comercial d'Andorra. Avui, ¿qui se'n recorda? Potser ens hem de resignar que personatges així no responien a les necessitats culturals del país..." Semblava que Viusà havia de tenir més sort, però tampoc: no va prosperar la idea de dedicar-li un carrer a Encamp; el Centre de gravat es va anar esllanguint fins que va tancar les portes, el 2005, i el premi que duia el seu nom va caure el 2009 del cartell Arts Andorra.

L'única petja que en queda és l'escultura Ocell d'ales obertes que cap al cel se'n va, que encara avui presideix la sala de plens del Comú d'Encamp. La resta de l'obra del matrimoni està repartida entre els fills i col.leccionistes d'Europa, els EUA i Veneçuela, on la parella va residir a final dels anys 70. La indiferència andorrana contrasta amb la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que aquest any evoca les dues facetes de Manuel Viusà --la de polític i la d'artista-- amb un homenatge a "l'independentista compromès", el 21 d'agost, i l'acte de cloenda de la Universitat, tres dies després i amb l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall i el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, entre els ponents. Una obra del mateix Viusà, Àngel saludant un cavall que passa, il.lustra a més el cartell d'aquesta edició de la UCE.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.