• Alguns propietaris estan disposats a ser permissius amb els clients, però rebutgen adequar espais

Un comensal fuma un havà després d'un àpat copiós en un dia festiu. Foto: EL PERIÒDIC

Direm el pecat però no el pecador, i és que alguns restauradors que dirigeixen locals de gamma mitja i alta, van explicar ahir que de cara les festes és possible que algun client fumi un puro al seu local. Però, en el que tots estaven d'acord és que tant el Govern com el Consell General haguessin pogut esperar a que passessin les festes per aplicar la Llei contra el tabaquisme passiu que entra en vigor avui. Molts es pregunten perquè aquesta insistència en promulgar-la en ple període festiu, quan és el moment de vendre tot allò que costa vendre la resta de l'any. Menges exquisides, xampany, cafè, copa i... res. Perquè els puros, aquells fantàstics havans que molts esperen ocasions com aquesta per donar-se el gust de fumar-los i pagar-los, aquests no sortiran de l'humidificador. El cas és que fa dies que la majoria de restauradors està enfadat amb la normativa però, en lloc de protestar, s'ha resignat.

Aquesta és la impressió d'Òscar Julián, director de la Unió Hotelera (UHA), que va recordar ahir que a començament d'any la UHA va demanar al Govern que consideres la possibilitat de que els locals, sobretot, petits, poguessin triar si volien ser fumadors o no, però ningú es va mobilitzar per donar-nos suport i ara la Llei és la que tenim». I va afegir que «com que la Llei emana d'una iniciativa popular, els que estan a favor de locals per a fumadors, o els mateixos fumadors també s'haurien d'haver mobilitzat com va ser el cas a Suïssa». Julián també va explicar que «el que si podem dir des de la UHA, és que fa pocs dies vam tornar a fer una prospecció i el 99,9% dels associats descarta adequar espais per a fumadors». Una decisió que «per a molts està motivada pel ressentiment que hi va haver a Espanya quan un any i mig després de fer les obres, es va tornar a canviar la llei i els restauradors van perdre la inversió», va reconèixer. Julián va voler matisar que «hi ha hotelers que si que faran una distinció entre habitacions per a fumadors i per a no fumadors, mentre que d'altres no, ho deixaran al lliure albir de cada client». Més crítics es van mostrar alguns restauradors com ara José Luis Alonso del restaurant el Pobladó, que va respondre amb sarcasme, «¡ odio als fumadors i als que prenen whisky després de dinar també!». O la responsable de Can Benet que va convenir amb Jordi Marquet que «s'hauria pogut esperar passat festes per aplicar la llei». Marquet va fer al·lusió a l'exemple de Suïssa. Un exemple també recollit pel tabaquer Josep Maria Cases, que va reconèixer que «encara no sabem què passarà amb les sales de fumadors que tenim a les botigues, que són com una mena de banc de proves, on el client degusta i després compra». Cases va recordar que «el turista rus és el gran client ara, i li agrada molt fumar». Altres locals van optar fa dies per començar a fer les obres ells mateixos en un esforç per contenir la despesa i acontentar tothom, el Govern, el client i la butxaca perquè tampoc no veuen clar si s'aplicarà com es vol, sobretot durant el període festiu.

L'exemple suÍs / Cases explica que més del 60% dels suïssos es van pronunciar a favor de que «tothom tenia dret a fer el que volgués». Per això la llei federal suïssa contra el tabaquisme passiu és una mena de decisió salomònica que no només deixa als locals la possibilitat de declarar-se fumadors o no, sinó que també deixa la possibilitat a cada Cantó de legislar de manera més restrictiva si cal.

Si en principi, fumar està prohibit en espais tancats i accessibles al públic, com ara bars, restaurants, cinemes, escoles, centres comercials i complexes esportius, i en espais tancats que serveixen de lloc de treball, la regulació federal preveu algunes excepcions. Així, els cantons poden, segons demanda, atorgar autoritzacions de local fumador als establiments de restauració que disposen d'una superfície accessible al públic igual o inferior a 80 m2, a condició que siguin recognoscibles des de l'exterior com a establiments fumadors, que disposin d'una ventilació adequada i que només donin feina al personal que accepti de treballar en un establiment d'aquestes característiques. Els restaurants que disposen d'una superfície més gran poden adequar, de manera apropiada, sales reservades als fumadors, en les quals, a diferència d'Andorra també se serveix.

En quant a la prohibició de fumar al lloc de treball aquesta no s'aplica a les persones que treballen a l'aire lliure o que estan soles en un despatx. Les empreses també tenen la possibilitat de posar a disposició del personal, locals per a fumar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.