La Fada tancarà l’any amb El Sobrino del Diablo i Juantón
EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA
Fa moltes llunes que el Sobrino del Diablo s’ha instal·lat com a cantautor resident (o així) a la Fada Ignorant: per no remuntar-nos a la prehistòria, hi va actuar a l’agost i l’1 de desembre va tornar amb el seu company de carretera i manta, el murcià Juantón el Equilibrista. Si el lector forma part de la tropa que va flipar deu dies enrere amb aquella experiència paranormal, està d’absoluta enhorabona, perquè el duet repetirà la nit de Cap d’Any a la capital amb Disculpen las molestias, aquest disc a quatre mans acabat de sortir del forn i que constitueix una raresa marciana en l’adotzenat panorama de la música més o menys comercial. Val a dir que la cita del 31 de desembre a la Fada és una nit de Cap d’Any amb totes les de la llei, cava i turrons inclosos (el raïm, en canvi, no acaba de quedar clar si te l’has de portar de casa: millor fer-ho, per si un cas). Una forma radicalment indie de dir-li adéu en aquest annus horribilis en que s’ha acabat convertint el 2012.
ANDORRA LA VELLA
Fa moltes llunes que el Sobrino del Diablo s’ha instal·lat com a cantautor resident (o així) a la Fada Ignorant: per no remuntar-nos a la prehistòria, hi va actuar a l’agost i l’1 de desembre va tornar amb el seu company de carretera i manta, el murcià Juantón el Equilibrista. Si el lector forma part de la tropa que va flipar deu dies enrere amb aquella experiència paranormal, està d’absoluta enhorabona, perquè el duet repetirà la nit de Cap d’Any a la capital amb Disculpen las molestias, aquest disc a quatre mans acabat de sortir del forn i que constitueix una raresa marciana en l’adotzenat panorama de la música més o menys comercial. Val a dir que la cita del 31 de desembre a la Fada és una nit de Cap d’Any amb totes les de la llei, cava i turrons inclosos (el raïm, en canvi, no acaba de quedar clar si te l’has de portar de casa: millor fer-ho, per si un cas). Una forma radicalment indie de dir-li adéu en aquest annus horribilis en que s’ha acabat convertint el 2012.
Això serà d’aquí a quinze dies llargs. Per anar obrint boca, i després del regalet sorpresa de la setmana passada amb el rebelde Carlos Segarra, la Fada ha cuinat un desembre ben farcidet de directes: demà és el torn de la cantaurora Juliane Heineman, berlinesa afincada a Barcelona que debuta al Principat amb el seu segon disc, True Gods. És possible que el nom no els digui gran cosa, però Heinemann practica un pop-rock experimental amb reminiscències folk, i s’ha prodigat com a corista i guitarrista de Delafé y las Flores Azules –l’estiu del 2011 a Andorra la Vella, si ho recorda el lector. L’endemà tindrà regust local: debuten a la Fada el duet Moi Jaen i Albert Ginesta. A partir de dissabte ja farà baixada i els següents a desfilar per la Fada seran Salida 4, amb Calle de doble dirección (22 de desembre); Dani Flaco, un altre clàssic del local, amb Cada vez más flaco (27); el manresà Daniel Olivella, amb Un nou sentit (28), i el duet Juan Fernández/Manu Clavijo, amb A tiempo estamos (29). Ho hem dit moltes vegades, i no ens cansarem de repetir-ho: la Fada és un miracle. I si ho proven, repetiran. Estan avisats.
Per a més informació consulti l'edició en paper.