• PS i sindicats rebutgen amb indignació la reforma i la titllen de «barbaritat»
• DA veu la mesura com una bona manera per atraure inversió estrangera al país

Treballadors de la construcció en un edifici del Principat. Foto: TONY LARA

L'anunci del cap de Govern sobre el possible abaratiment dels acomiadaments per als nous contractes fa pujar a Andorra el primer esglaó de l'escala de la substitució de drets. Una de les motivacions per només abaratir l'acomiadament en els nous contractes és, segons va explicar Martí, la de no fer créixer el nombre d'aturats i que no afecti als treballadors actuals. És a dir, que no els afectarà mentre no hagin de canviar de feina després d'aplicar la reforma. El que està clar és que sí afectarà a tots aquells que hagin d'entrar al mercat laboral, com els joves, provocarà una segmentació del mercat laboral i crearà diferents categories de treballadors. Així doncs, menys drets que segueixen la línia de la reforma laboral que va fer sonar totes les alarmes a l'Estat espanyol. Ara bé, amb una diferència de l'estat veí considerable i que empitjora la situació al Principat: Andorra no té prestació d'atur.

ACOMIADAMENT CAR, ¿PER A QUI? / Una de les frases recurrents per part del Govern i de la patronal, i que també va repetir ahir el nou portaveu de Demòcrates per Andorra, Xavier Herver, és que «Andorra té l'acomiadament més car en comparació amb tots els països que l'envolten». Aquesta afirmació té trampa. És cert que si es comptabilitzen els dies, quantitativament és certa. Però l'acomiadament no és comparable amb els països veïns i no depèn només de la indemnització.

En primer lloc, al Principat l'acomiadament és lliure, ni procedent ni improcedent com a l'Estat espanyol. Lliure. Això vol dir que un empresari d'un dia per un altre pot acomiadar sense previ avís i sense haver de justificar cap causa per fer-ho. Això sí, ha de pagar una indemnització, que en aquest cas (que és el majoritari al país) es tradueix en 25 dies per any treballat fins a un màxim de 365 dies. L'acomiadament per causa objectiva està contemplat al Codi de Relacions laborals (article 91), i, en el cas de que així sigui, l'empresa ha de pagar 12'5 dies per any treballat amb un màxim de 365. En el cas que un batlle consideri que no hi ha causa justificada per a l'acomiadament, la indemnitazació a pagar arriba fins al 45 dies per any treballat fins a 365 dies, però aquests casos ocupen un ínfim percentatge.

Sense entrar en comparacions i només a caire informatiu, cal fer constar que l'acomiadament a Espanya (després de la Reforma Laboral) és de 20 dies per any treballat (12 els paga l'empresari i els altres vuit l'Estat, del Fons de Garantia Salarial). Els improcedents són de 33 dies per any treballat amb un límit de 24 mesos.

Com dèiem, l'afirmació té trampa perquè quan parlem d'acomiadament, no podem parlar només d'indemnització, sinó que, tal i com va explicar ahir el expert de CCOO, Ricard Betllera, hi juguen principalment tres factors: els ajuts socials (la formació i l'acompanyament econòmic fins que la persona troba un altra feina), les prestacions d'atur i finalment la indemnització. Betllera posava l'exemple de Suïssa, on les indemnitzacions no són elevades però en canvi hi ha un sistema d'ajudes socials, acompanyament i formació fins que la persona troba un altra feina.

En el cas d'Andorra, tal hi com va explicar ahir el president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, «no existeixen ni ajudes ni prestacions; l'únic que existeix és la prestació equivalent al sou mínim un màxim de sis mesos i que va ser aprovada pel Govern del PS». Així doncs, ni ajudes ni prestacions d'atur, ni tampoc cap tutela sindical ni judicial, ja que com van dir fonts sindicals del país, «la gent no s'atreveix a anar a la Batllia i denunciar un empresari, és un país molt petit i després tenen por de quedar-se sense feina». I tot això sense entrar en el cas dels residents, que tenen un termini establert per trobar feina o sinó han de marxar del país.

Betllera va concloure que si la majoria d'acomiadaments és paguen a 25 dies, i no existeixen ni els ajuts socials ni les prestacions, «l'acomiadament surt car, però car pels treballadors».

A FAVOR I EN CONTRA / Els partits polítics DA i PS i el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, es van posicionar ahir sobre el possible abaratiment de l'acomiadament.

Pel que fa a Demòcrates per Andorra, el seu secretari d'organització, Estanislau Sangrà, va dir que l'abaratiment de l'acomiadament plantejat és un dels aspectes que cal abordar per captar talent en el marc de l'obertura econòmica. Segons Sangrà, cal crear un marc que faci atractiu el desenvolupament de l'activitat empresarial que es pugui establir al país. Tot i així, va afegir que aquest plantejament només és una part de la reflexió i que s'inclou en el desenvolupament de les lleis socials i laborals.

Al seu torn, el president del PS, Victor Naudi, va dir que des del partit es pensa que aquesta mesura és «una barbaritat». Naudi va afegir que creu que el Govern està llançant un «globus sonda» per veure com reacciona la opinicó pública, i «en funció d'això farà; no tenen projecte, actuen de forma totalment populista creant alarma social». Naudi va admetre que «es possible que s'hagi de millorar el Codi de Relacions laborals i potser flexibilitzar-lo en algun aspecte, però en cap cas facilitar l'acomiadament». Finalment, el socialdemòcrata va sentenciar que «deixar la porta oberta a facilitar l'acomiadament vol dir engreixar el nombre de gent sense feina, és fer un pas enrera».

Finalment, Ubach va acusar directament l'Executiu de manca de sensibilitat social i va mostrar el seu total rebuig d'incloure en la reforma laboral un abaratiment dels costos de l'acomiadament. Ubach va lamentar que els sindicats s'hagin hagut d'assabentar de les pretensions del Govern a través dels mitjans de comunicació i que no hagin estat convocats pel mateix Martí. L'USdA considera que l'Executiu demòcrata segueix governant pels poders fàctics i la nova mesura continuarà perllongant la precarietat laboral i social. «No pot ser que Toni Martí continuï sent un sinònim de Mariano Rajoy amb paraules diferents però amb el mateix resultat, retallades i precarietat laboral i social» , va assegurar Ubach.

Per a més informació consulti l'edició en paper.