Viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure és el lema de la campanya institucional de Càritas, que posa en qüestió el model de societat en què vivim i ens fa una crida urgent perquè siguem conscients de la realitat i ens comprometem amb el temps històric que ens toca viure.
El que mou aquesta societat de consum, aquest model econòmic actual, és el desig de molts de viure ricament, a costa de que altres estiguin condemnats a viure pobrament en altres parts del món, o al nostre propi país; i a costa de que es contamini i degradi el planeta a un ritme sense precedents.
El desig de viure ricament ha portat a una crisi econòmica global per gastar, i malgastar i endeutar-se per sobre de les possibilitats. I com sempre, els que pateixen les conseqüències i els efectes d’aquesta forma de viure son els col·lectius socials més vulnerables i fràgils, ells són els qui paguen la crisi: desocupació, retallades socials, etc.
En aquest context de crisi cada vegada més incert i desconcertant, Càritas ens convida a reflexionar sobre la nostra relació amb la feina, amb el que significa i amb el que n’esperem.
La resposta que ens donem a aquesta pregunta afectarà a la nostra manera d’entendre el treball (¿per a què treballem?), i a la nostra manera de relacionar-nos amb els altres (¿vivim tancats en el nostre món de benestar o vivim oberts a crear comunitat?)
Ha arribat l’hora d’aturar-nos i preguntar-nos sincerament: ¿Desitjo viure ricament o desitjo viure, només amb el necessari per a tenir una vida digna?
Viure senzillament, no es redueix només a una qüestió material de conformar-se amb tenir poques coses, sinó que abasta a tot el ser de la persona. Implica una opció de vida; és un compromís personal de tenir un estil de viure contracorrent als valors que promouen el model econòmic i social actual, portant a la pràctica el valor de la senzillesa.
Obsedits, en aquest últim segle, que el pilar del desenvolupament és l’economia, hem oblidat que el veritable progrés és l’anhel humà, comú a tothom, de ser feliços i de fer feliços els altres. Treballar per viure, per desenvolupar-nos com a persones capaces de crear i projectar, ha deixat pas al viure per treballar, per guanyar més diners, per adquirir més béns.
Càritas aposta i ens convida per construir un model de societat on el treball sigui una font de desenvolupament personal i social des del qual puguem reconstruir plegats el bé comú, partint de valors com la sobrietat, la senzillesa, l’austeritat, i on conceptes com el repartiment de la feina o la renda bàsica ciutadana puguin contemplar-se com a camins reals i possibles per fer una societat més justa i sostenible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.