PUBLICITAT

Una altra victòria ajustada del líder per tenir la final de Copa a tocar

  • L'equip de Peñarroya domina des de l'inici, no remata i quan està contra les cordes treu la millor versió
IVÁN MOURE
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Els jugadors del River amb la pilota durant el partit d'ahir contra el Knet al Poliesportiu d'Andorra Foto: EL PERIÒDIC

El River juga a la LEB Or com si portés anys en aquesta categoria. Veient com juga, com controla els avantatges i com resol en els moments claus ningú no diria que es tracta d'un novell de la segona divisió del bàsquet espanyol. Ahir, en un horari matinal poc habitual es va presentar davant tota Espanya –debutava en la retransmissió per Teledeporte– amb una altra victòria ajustada, suada i ben treballada. El Knet va ser un gran rival però davant els de Peñarroya no va poder exhibir el potencial ofensiu que el fa ser l'equip més anotador perquè el líder el va tenir pràcticament tot el partit controlat. Va dominar en el marcador des de l'inici però no va trobar la fórmula per distanciar-se i en el darrer quart, quan va abaixar una mica el ritme, es va trobar quatre a sota. Estava contra les cordes i va treure la millor versió per sumar la novena victòria i ja té la final de la Copa a tocar: queden tres partits perquè acabi la primera volta de la fase regular i només una catàstrofe podria evitar-ho.

Ja comença a ser costum veure el River marcant el territori en els primers minuts. No hi havia cap referència amb el canell calent. Potser Safford però tothom estava aportant, qualsevol es veia capacitat per tirar d'on fos i la primera renda no es va fer esperar: 19-10 (minut 8) i entrada a pista del nou fitxatge tricolor, Román Montañez.

L'ex de l'Assignia Manresa va ser un més. Li faltava ritme però no va desentonar i en defensa va estar de deu. Magnífic. Peñarroya li va concedir 19 minuts de joc, més o menys en els paràmetres que es mouen Blanch, Safford o Guardia. Amb ell no va anar la reacció del Knet, que abans del primer quart va poder eixugar la diferència gràcies a la direcció de Mikel Uriz, sempre repartint amb encert, i a l'encert momentani de Suárez.

Amb 19-18 va començar el segon periode. El Knet, crescut per la remuntada va obligar al River a aplicar-se a fons per mantenir les diferències mínimes. La força de Wright, la omnipresència de Flis i la velocitat de Blanch eren les armes per replicar les ofensives anotadores dels de Jesús Sala i per poder arribar al descans amb un avantatge lleugerament superior: 40-34.

La represa no va ser lineal amb el que s'havia vist en els primers vint minuts. La feina defensiva dels dos equips era ara dura, al límit del reglament. Costava fer una cistella perquè els marcatges eren més estrets i agressius així que amb Dani Pérez, Flis i Maresch a la pista van començar a marcar les diferències les individualitats. Va començar el base del River amb un triple, va prosseguir l'austríac amb una altra cistella de tres i a continuació el rus va sortir dues vegades de la pintura per anotar dues vegades més des de més enllà de 6,75. El Knet anava sobrevivint amb Uriz, algun tir impossible de Galarreta i la qualitat de Mesa sota la pintura. El River va rascar uns puntets més i amb un parcial de 8-2 va poder obrir una diferència de vuit que, vist el panorama, començava a ser important (53-45, minut 26). El més sorprenent és que el River estava llençat i després d'una gran defensa Flis va sortir disparat al contraatac; podia fer dues passes i esmaixar però va optar per passar-la enrera, on esperava Dani Pérez per tirar de tres. Va fallar i el que podia haver estat un cop definitiu es va tornar en contra. En poc més d'un minut el Knet ja era de nou a l'ombra del River (53-52), superant l'enèsim intent dels de Peñarroya. Havia sortit viu i va trobar un minut de relaxament local per fer el que ningú no esperava: parcial de 0-9 i del 69-64 va passar al 69-73. Només faltaven dos minuts i res feia bona pinta però quan la victòria estava volant cap a la Rioja va aparèixer el millor River, el que dona sentit al lideratge, el que respon de la millor manera en el pitjor moment per defensar com sap i resoldre. Aquesta vegada, des de la línia de tirs lliures.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT