• Descarten l'aproximació instrumental i sotmeten la visual a estudis que no estan recollits en l'adjudicació

El Patapou, petit terraplè, sobre els barris residencials de les Canals i Parc Guillemó, i el conegut Park Hotel Foto: tony lara

Les conclusions dels experts de l'Aviació Civil francesa, i més concretament, de la Direcció de la seguretat de l'Aviació Civil sud a Blagnac, són que l'emplaçament del Roc de Patapou podria acollir el tràfic d'helicòpters en explotació de vol visual, sempre i quan estés sotmès a una sèrie de condicions o garanties. Per això, els tècnics demanen «la realització integral dels treballs previstos en el projecte que ens ha estat sotmès» i també estudis complementaris que els permetin pronunciar-se de manera més concloent sobre l'emplaçament. Tot fa creure que els estudis que reclamen els tècnics francesos no estaven inclosos en el projecte de l'UTE, Heliand-CatHelicòpters, adjudicatària del concurs convocat pel Govern per dotar Andorra d'un heliport internacional.

Així mateix, els tècnics reclamen estudis que «permetin avaluar les condicions aerològiques d'un emplaçament situat a la falda de muntanya» d'una banda, i que «apuntin a millorar les condicions d'accés i a garantir la intervenció ràpida dels equips de salvament per a les persones» de l'altra. No pot estranyar a ningú, que el cap de Govern, Toni Martí, en llegir aquesta carta, no dubtés ni un moment en abandonar el projecte i s'afanyés a declarar que el «Govern mai no ha volgut jugar amb la seguretat de les persones».

Si aquestes primeres conclusions fan pensar que el Govern es va mostrar una mica més entusiasta del què calia amb la idea de poder construir un heliport nacional gràcies al finançament privat, també fan pensar que l'UTE adjudicatària va anar una mica massa de pressa en fer els deures. Sobretot perquè els tècnics també afirmen que l'explotació de l'heliport requerirà «l'adaptació de l'explotació de la plataforma perquè l'espai disponible és limitat». Per això, el dictamen descarta d'entrada l'explotació per a vols instrumentals. Els tècnics afirmen que «la utilització d'aquest heliport per a helicòpters de vol instrumental sembla problemàtic, tenint en compte l'entorn de l'emplaçament i la seva proximitat immediata al relleu». I conclouen que una plataforma per a aproximacions o vols instrumentals, «no podria funcionar sense una sèrie de limitacions que podrien impactar sensiblement en la regularitat de les operacions aèries».

Els tècnics expliquen aquestes dificultats «pels mínims operacionals i l'alçada de decisió que són elevats per garantir els marges de superació d'obstacle compatibles amb un explotació en règim de vol instrumental». O sigui que les maniobres d'aproximació a la plataforma depenen de massa factors com ara la proximitat de parets o la velocitat del vent, i dels obstacles que cal superar abans d'arribar-hi, perquè es pugui fer amb tota seguretat de manera electrònica; és a dir, guiant el pilot i l'aparell amb les senyals que emeten les valises, els sensors i altres instruments.

L'informe / Els tècnics van adreçar el seu dictamen al cap de Govern, el passat 2 de desembre. En la carta signada pel cap de missió de la Direcció de la seguretat de l'Aviació civil sud, Patrick Disset, també s'especifica que l'informe «tenia per únic objectiu el peritatge tècnic dels aspectes aeronàutics del projecte i sobretot, els elements relatius a la seguretat de les operacions aèries. Així, les àrees d'interès de l'informe passen pel dimensionament de les infraestructures, els espais aeronàutics, les característiques tècniques, els equipaments i l'explotació operacional de la plataforma. La normativa que van seguir els experts per avaluar el compliment de garanties de seguretat va ser la normativa vigent a França i les normes i recomanacions de l'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI).

Un dictamen anunciat / El Comú d'Andorra la Vella i la plataforma No a l'heliport del Patapou, van recórrer l'adjudicació de Govern, el passat 2 de juliol, al·legant mancances i defectes en l'oferta. De fet, la complexitat del terreny, com a argument per desestimar la construcció de l'heliport nacional al Roc de Patapou, ja va ser recollida en l'informe extern demanat pel mateix Govern, cosa que van fer pública el 4 de juliol passat, el comú i la plataforma ciutadana. L'informe analitzava les tres ofertes que es van presentar a concurs i conclou que la millor era la de Ràdio Andorra, mentre que la pitjor era la del Roc de Patapou, per la complexitat del terreny. Aquest contrasentit no va ser l'últim que va sortir a la llum. Dies després, el 25 de juliol, el comú i la plataforma, No a l'heliport del Patapou, van denunciar que els assessors del Govern i de CatHelicòpters són pare i fill.

Per a més informació consulti l'edició en paper.