PUBLICITAT

Sortir del pou adaptant-se a les (encara horribles) circumstàncies

  • El FCA ha superat la crisi amb 7 punts en 3 duels però continua el problema de lesions i sancions
IVÁN MOURE
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Álvaro s'escapa per velocitat amb el Cervera. Foto: ÀLEX LARA

Sumant 6 punts de 6 possibles, o 7 de 9 contant l'empat contra el cuer de fa tres setmanes, ja es pot dir que el FC Andorra ha deixat la crisi de resultats enrere. El cert, però, és que les circumstàncies són les mateixes. A les baixes de llarga durada d'Ilde, Mejías i Toscano s'ha afegit la de Marc Pujol, que té per dos mesos. I per al pròxim partit, d'aquí a deu dies –aquest cap de setmana és festiu a Espanya pel Pont de la Puríssima– les desgràcies continuen: Oriol Roch ha de complir cicle de targetes i Xavi Gil, expulsat contra el Cervera, tampoc no podrà acompanyar l'equip al següent desplaçament, a Viladecans. Un altre problema a la vista.

Justo ha hagut de reinventar-se cada setmana, acompanyessin o no els resultats. Sembla que el partit contra el Valls –l'últim d'una ratxa de vuit sense guanyar– va ser un punt d'inflexió. Aquell duel va ser com una final i Darío Isern jugava en punta com ho havia fet en els darrers nou partits, des que va signar per l'equip tricolor. En deu partits, tres gols.

L'argentí és un jugador corpulent, que juga d'esquenes, fixa els centrals, busca el contacte, és potent i un bon rematador. «Últimament tenia massa ansietat per marcar», admet Justo Ruiz. Així que el tècnic va decidir en el següent partit, a Sants, posar Álvaro en la punta d'atac. «El vaig treure de l'onze per calmar-lo», argumenta l'entrenador. Álvaro té un perfil totalment oposat: prim, elèctric, murri, que cau a les bandes i que busca l'esquena dels defenses per velocitat. «Estava entrenant bé, és un competidor nat i emprenya perquè no para», defensa Ruiz sobre la seva titularitat en els dos darrers partits. A Sants va fer un partidàs; va forçar el penal del 0-1 i l'assistència del 0-2.

El canvi d'estil en la punta d'atac, però, no ha alterat la manera de jugar. Justo simplement ha modificat els recursos ofensius, però manté el 4-2-3-1. L'esquema és l'últim que tocarà el tècnic.

En defensa tampoc ha variat res. Línia de quatre més el doble pivot. El que sí ha modificat són les cares, però en aquest cas ho ha fet condicionat per les sancions i les lesions. Per al pròxim partit les sancions de Roch i Gil, la parella de centrals en el darrer partit, fan que només pugui disposar de Somoza (dreta), Maneiro, Emili (centrals) i Moisés (esquerra) a més de Roca, que jugarà amb Ayala de pivot «perquè no hi ha més alternatives». De fet només podrà viatjar amb 13 jugadors de camp del primer equip a Viladecans.

La defensa era precisament el que està fent recuperar el crèdit. Menys distraccions, línies més juntes i esperar el rival de manera organitzada ha donat els seus fruits: zero gols en tres partits (270 minuts). Però les sancions i les lesions no paren de ser una trava. Que arribi en Nadal ja.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT