• L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva una trentena d'imatges del fundador de la primera gran nissaga de fotògrafs catalans Les eleccions i la 'revolució' del 1933, principals protagonistes de la col.lecció

Gendarmes Baulard passa revista als seus homes a la plaça Benlloch. La imatge pertany al fons Feda. Foto: FONS FEDA / ARXIU NACIONAL D'ANDORRA

S'ha parlat molt dels fets del 1933. Ja saben, l'any que els andorrans van jugar a revolucionaris, amb l'ocupació del Consell General i l'exigència d'eleccions per sufragi universal --masculí, s'entén, i limitat als majors de 25 anys. El mateix 1933 que els centenars de treballadors espanyols que estaven aixecant la central de Fhasa --i acabant la xarxa de carreteres del país-- es van afegir al xup-xup local amb sengles vagues, i que el copríncep francès, Albert Lebrun, va posar ordre a l'esvalotat galliner andorrà enviant-hi un contingent de gendarmes sota el comandament del cèlebre coronel Baulard. Ho han explicat Antoni Morell a 52 dies d'ocupació? i Arnau González Vilalta a La revolució andorrana, i són prou conegudes les (escasses) imatges que d'aquests apassionants episodis en van captar Valentí Claverol i els corresponsals estrangers enviats a cobrir la revolució. En canvi, són absolutament inèdites les que en va fer José Brangulí (l'Hospitalet de Llobregat, 1879-Barcelona, 1945), en una fascinant sèrie que ofereix una visió complementària del 1933 andorrà i que forma part del monumental llegat Brangulí, adquirit al 1992 per la Generalitat i actualment conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). La bona notícia és que la col.lecció es pot consultar (i descarregar amb una correcta resolució) a través del web de l'ANC. La dolenta és que encara queden imatges de la sèrie andorrana per penjar, i que la localització dels documents és laberíntica, com si hi hagués algun obscur interès a dificultar-ne l'accés.

Dit això, el fons Brangulí és indiscutiblement una joia, una autèntica mina, com era d'esperar si es té en compte que José Brangulí és ja un fotoreporter amb ofici --s'havia estrenat el 1899 a la revista satírica Cu-Cut, i va col.laborar posteriorment amb els diaris La Vanguardia i El Noticiero Universal-- i que estem davant del fundador de la primera gran nissaga de fotoperiodistes catalans, continuada pels fills, Joaquim i Xavier. De fet, les imatges porten la rúbrica Foto Brangulí i es fa impossible determinar-ne l'autor exacte: pel que fa a la sèrie andorrana, es podria donar el cas que fos Joaquim Brangulí, actiu ja el 1932 i que col.laborava regularment amb els diaris barcelonins El Diluvio i L'instant, qui pugés a cobrir la revolució. En qualsevol cas, són especialment interessants les instantànies dels gendarmes desplegats per la plaça Benlloch d'Andorra la Vella: patrullant amb el fusell a l'esquena i en formació tancada; apostats damunt d'un enorme automòbil a la porta principal de la Casa Rebés --aleshores seu de Fhasa-- o controlant els moviments dels veïns des del Café Rossell. És la de Brangulí la mirada d'un fotoreporter inquiet que sap captar el nerviosisme ambiental, l'expectació dels ciutadans, el moviment inusitat al centre neuràlgic de la capital. La tensió és evident: en qualsevol moment pot saltar l'espurna. El fotògraf es va acostar fins a la central de Fhasa d'Escaldes, aleshores encara en construcció, per retratar-hi una parella de gendarmes.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.