• El Marfil sentencia per qualitat amb un 0-8 al descans deixant patent l'enorme diferència de categories

Ruben dispara en el rebuig que ell mateix havia estavellat en la barrera arran d'una falta en el gol que va suposar el 0-1, ahir al Poliesportiu. Foto: ÀLEX LARA

Res a fer. Seria un tant agosarat generalitzar i dir que la Segona Divisió està a anys de Primera però ahir va quedar clar que el FC Andorra està a anys llum del Marfil Santa Coloma. L'equip que dirigeix Xavier Passarrius, en la part mitja alta de la taula a l'elit del futbol sala espanyol, va tenir prou amb els primers vint minuts per sentenciar l'eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei que es va disputar ahir en un desangelat i fresquet Poliesportiu a partit únic.

D'inici els tricolors van esperar aconteixements a la seva pista durant dos minuts absurds i quan es va treure la por de sobre i va veure que el rival s'ho prenia amb calma, va anar a buscar-lo. Aquí va canviar radicalment el ritme al parquet, perquè el Marfil es va posar les piles i el partit es va convertir en un serial de rèpliques i contrarèpliques amb els dos porters com a grans protagonistes.

Va començar Carlinhos amb un xut sense gaire angle. Salgado va respondre amb un gran xut que va treure Aitor i a la contra Ique va fer lluir Isaac. Després Castilla per velocitat no va encertar per mil·límetres i al minut sis, després d'uns quants intercanvis, Ruben va fallar una falta però no va perdonar en el rebuig.

Amb el 0-1 va canviar tot. El partit va passar a ser un entrenament amb els mateixos ingredients: maco, obert, amb ocasions i gols però un sol equip a la pista, el Marfil, i un tio sobradíssim molt per sobre de la resta, Salgado. Set gols va marcar l'animal i en va donar d'altres com el 0-2, que va culminar Adolfo. El tercer, quart, cinquè i sisè van ser d'ell entre els minuts 8 i 15, just la fase de la primera part que va marcar la golejada. Perquè al minut 9 i amb 0-3 l'Andorra va fer la cinquena falta d'equip i acte seguit la sisena, que va marcar Salgado de doble penal; el segon dels quatre seguits que en faria.

Amb 0-6, un caos defensiu terrible, la pista plena de joves i la por al cos que havia generat el Marfil, Carlos Sánchez va donar entrada als titulars –Carlinhos, Xuxa, Castilla i Ique– ja sabedor de que l'eliminatòria estava perduda però preocupat per la golejada d'escàndol que, a aquest ritme, es veia venir. El bonus, però, condicionava alhora de posar el peu, sobretot perquè cada adversari semblava un boeing 747 passant al costat del 600 dels tricolors.

La ratxa de gols de Salgado va frenar-se –només momentàniament– però Del Barco i Jhow van agafar el relleu abans del descans per fer un 0-8 també massa sever perquè l'Andorra havia tingut també diverses ocasions, sobretot a peus d'Ique, per haver mogut el seu caseller de gols però Isaac, increïble, ho treia tot.

La segona part va servir per provar coses. Sobretot la pressió; també jugades de pissarra, cobertures, moviments amb i sense pilota... Un entrenament més però de luxe. Amb el Marfil, que va sortir a divertir-se i al minut 24 va prosseguir la seva feina amb Salgado. L'Andorra també anava a la seva, tenia les seves ocasions i quan va entrar una, la de Jorge al minut 30, van entrar tres, sumant les de Xuxa i Hicham (3-9). Després el de sempre. Salgado i Salgado. 3-11 i ha estat un plaer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.