• La distància caminada per 285 efectius destacats és similar a anar i tornar, des d'Andorra a Santiago

Un equip de rastrejadors inspeccionen el terreny, equipats amb bastons i arnesos per avançar amb seguretat. FOTO: TONY LARA

Els 285 efectius que van participar en la recerca del jove alemany desaparegut el passat 27 d'octubre al Parc Natural de Sorteny, van recórrer més 2.100 quilòmetres de distància caminant. Una distància que es pot equiparar a la d'anada i tornada des d'Andorra fins a Santiago de Compostela, o des d'Andorra fins a Rouen. La recerca, que va quedar oficialment tancada el passat 23 de novembre, es va allargar durant 25 dies. Bombers, Policia, Banders del Govern i del Comú d'Ordino, i voluntaris de la Creu Roja van invertir 2.100 hores en tasques de recerca amb l'ajuda d'11 gossos entrenats en seguir el rastre humà. «La superfície total que hem rastrejat» –explicava ahir el director del Cos de Bombers, Joan Carles Recasens– «és de 1.000 hectàrees». O sigui una superfície equivalent a 10 camps de futbol reglamentaris. Però no hi va haver res a fer, perquè el cos del jove no va aparèixer per enlloc, i malgrat la frustració, Recasens va afegir que «reprendre'm la batuda a la primavera quan comenci el desglaç». Els bombers no només van resseguir el rastre que de tant en tant, marcaven els gossos però que «perdien metres més enllà segurament perquè les condicions climatològiques tampoc no van ajudar». Recasens també va convenir en que la neu i el vent que van assotar els cims durant aquell llarg de setmana, van esborrar-lo. I va afegir que «fa uns dies l'Associació de Caça va organitzar una setmana del Porc Senglar i tampoc no van trobar cap indici del desaparegut».

VOLTORS I BARRANCS / Recasens va explicar que també van seguir les pistes que indicaven els habitants del parc, com ara els voltors que acostumen a sobrevolar en cercles les despulles de qualsevol ésser mort. Durant la batuda un grup d'aquests ocells va començar a sobrevolar un punt en concret. Els efectius de rescat s'hi van dirigir de seguida, «però es tractava d'un cabirol mort». En quant a la possibilitat de que el jove hagués pogut caure per un barranc, Recasens va insistir en que «els homes han baixat els penya-segats amb cordes, sobretot en una zona propera al jardí botànic per on sabíem que havia passat».

I és que en la trucada d'alerta que el jove va fer a les vuit del vespre quan no trobava el camí per tornar a l'entrada del parc, «ens va dir que feia el recorregut dels camins 23 i 24 del Parc Natural, assenyalats en tríptic informatiu del recinte», va afegir. Com que «la nit anava caient i que la visibilitat era molt dolenta, esperàvem que no hagués anat gaire lluny, tot i que també ens va dir que no es podia estar quiet perquè feia molt fred» argumenta el director de Bombers. El jove tampoc no portava ni roba d'abric, ni llanterna ni més equipaments per passar una nit a serena. Així, els efectius de rescat van resseguir els camins les primeres 24 hores, des la nit de dissabte fins al diumenge. Aviat es van rendir a l'evidència de que «o havia anat més lluny o quan va trucar no sabia on es trobava en realitat».

Per això l'endemà l'helicòpter es va enlairar i va eixamplar el radi de recerca. Després van rebre l'informe d'Andorra Telecom que va registrar tres connexions de l'aparell del jove, tot i que només va poder parlar a la primera trucada. A partir d'aquí i delimitant la zona de cobertura de les antenes de telefonia mòbil de Pal, es va començar el minuciós treball de quadriculació i batuda per regirar el terreny pam a pam. Amb tot, Recasens va reconèixer que «és possible que algú hagi passat prop seu i no l'hagi vist perquè podria estar aixoplugat sota una franja de vegetació espessa o a sota d'alguna roca». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.