• Es retallen notablement la bulímia i l'anorèxia, però augmenten amb força les malalties menys conegudes

Una noia a un centre de tractaments per trastorns alimentaris. Foto: JORDI BARRERAS

Els casos de trastorns de la conducta alimentària (TCA) tractats a Andorra pel servei de Salut Mental han disminuït un 41% en relació a l'any passat, passant de 29 a 17. Del total de pacients atesos fins a l'octubre, dotze han estat casos nous, mentre que la resta provenen d'anys anteriors, segons les xifres amb que treballa l'organisme.

La doctora Carme Ballesté assenyala que aquest descens dels pacients amb anorèxia o bulímia s'està donant en general a tot arreu gràcies a la prevenció. Però també explica que augmenten els trastorns de la conducta alimentària no especificats. És a dir, els que compleixen alguns criteris però no tots, i que en general són menys severs.

Durant tot l'any 2011 el Servei de Salut Mental va atendre un total de 29 casos de trastorns de la conducta alimentària, i durant el 2012, fins a l'octubre, se n'han atès 17. Tot i que encara pot ser que en els dos darrers mesos de l'any entrin casos nous per aquestes patologies, si les dades es mantenen, la disminució d'aquests casos és d'un 41%.

De fet, fins a l'octubre del 2011 s'havien atès 27 casos, i per tant, la disminució seria d'un 37% comparant les dades dels deu primers mesos de l'any, informa l'ANA.

Més bulímia que anorèxia / Del total de pacients atesos per aquestes patologies, la doctora Ballesté informa que dotze són casos nous, és a dir, que només cinc vénen de l'any anterior. Mantenint la tendència habitual, la majoria d'aquests són casos de bulímia ja que és més freqüent que l'anorèxia.

Tot i que la majoria de les pacients són dones també hi ha homes que pateixen aquestes malalties, i pel que fa a l'edat, el més freqüent és que comenci a afectar cap als quinze anys, però la doctora Ballesté apunta que cada vegada es troben trastorns en dones més adultes.

El descens que es constata en aquest tipus de pacients es pot veure també a altres països, i segons la doctora Ballesté pot ser conseqüència dels grans esforços que es fan per conscienciar la població, sobretot els joves. Ja fa molts anys que des del Servei de Salut Mental s'ofereix a les escoles anar a informar als alumnes d'entre 13 i 15 anys sobre les malalties alimentàries, els símptomes que tenen els malalts i el que cal fer per prevenir-les.

Aquesta informació també ha influït en què els casos afectats es puguin detectar abans gràcies al major coneixement, i això és positiu segons Ballesté perquè permet que els pacients es recuperin més ràpid.

El que s'ha incrementat en els darrers temps, però, són els trastorns de la conducta alimentària no especificats. Aquests són els pacients que compleixen alguns dels criteris de l'anorèxia i la bulímia, però no tots. En aquest grup s'han tractat set pacients a Andorra al 2012, i la doctora indica que normalment són casos menys severs que els especificats, i per tant se solen poder recuperar abans.

Quant al procediment a seguir amb cada pacient és diferent, però el que indica Ballesté és que en un principi es tracta d'atenció psicològica, i només en els casos severs exigeix medicació. Se sol medicar quan hi ha una ràpida pèrdua flagrant de pes, quan cal una supervisió del menjar, i hi ha un ús incontrolat dels mecanismes de purga –com són els laxants, els vòmits i d'altres mètodes per aprimar–. També es medica quan es troba un trastorn psiquiàtric o quan hi ha conflictes familiars greus, que passa en algunes ocasions perquè tal com recorda la doctora, «són situacions molt difícils per als familiars», ja que són processos llargs en què veuen un ser estimat fer-se mal a si mateix, i sovint, mentir per ocultar-ho.

A banda de la medicació, en algunes ocasions cal internar els pacients, i en el cas d'Andorra es deriven normalment a Catalunya. El que assegura Ballesté és que s'intenta que estiguin interns durant períodes curts perquè el que afavoreix aquests pacients és reincorporar-se a la seva vida. En alguns casos, però, han de tornar a ser internats més d'una vegada.

Pel que fa a les persones que estan més predisposades a patir TCA, Ballesté assenyala que hi intervenen factors personals com la baixa autoestima, l'autoexigència elevada i la por a créixer. També pot influir molt l'àmbit familiar, si hi ha conflictes, manca de comunicació, exigències excessives o crítiques al cos, i si en la família hi ha antecedents de sobrepès o obesitat. L'entorn social també perjudica a aquests pacients pels models socials que afavoreixen el culte al cos i la moda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.