PUBLICITAT

Visions antagòniques de la previsió d'ingressos i la despesa social

  • Bartumeu qualifica de «difícilment creïbles» les recaptacions d'impostos pressupostades
  • El ministre defensa el text i desmenteix que augmenti l'ITP com deia el socialdemòcrata
ÈLIA ORTS GARRI
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Cinca repassa els seus arguments tot dirigint-se a la tribuna d'oradors, ahir. Foto: ÀLEX LARA

És en la previsió d'ingressos i la despesa social on les divergències entre socialdemòcrates i demòcrates, entre oposició i Govern, són més evidents, segons es va posar en relleu en el debat de totalitat del projecte de pressupost.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, defensava l'esmena a la totalitat al projecte de llei de pressupost per l'any que ve i assegurava que la recaptació pels nous impostos és «difícilment creïbles». Per contra, el president suplent del grup de la majoria, Daniel Armengol, felicitava el ministre de Finances perquè l'execució del de l'exercici actual s'ajusta «gairebé al cèntim». El propi ministre, Jordi Cinca, s'excusava amb la dificultat de projectar sense tenir una base –la majoria d'impostos són nous i no es disposa de dades suficients per fer un bon càlcul–, i expressava la «preocupació» pel fet que «la crisi pot fer baixar els ingressos».

Pel líder socialdemòcrata, els números recollits en la previsió d'ingressos són «difícilment creïbles». Interpreta que els augments projectats només es podrien donar amb una recuperació del sector de la construcció –per l'Impost de Transmissions Patrimonials(ITP)–, amb una recuperació inesperada, i contra els pronòstics dels experts, de l'economia o amb «un augment de la pressió fiscal no anunciat». Concretament, Bartumeu deia que el pressupost preveu un augment per ITP del 160%, xifra que Cinca va desmentir rotundament, assegurant que en el seu pressupost l'ITP queia un 12,95% i dient que «està clar que no hem presentat un pressupost on l'ITP augmenti, no seria coherent». Però aquesta no era l'única xifra desquadrada entre demòcrates i socialdemòcrates. El ministre va respondre a Bartumeu dient-li que «possiblement no l'he entès, però ens ha donat un seguit de dades d'impostos que no em quadren amb res amb els que tinc, i estaré encantat de contrastar-los amb vostès en acabar la sessió o a través de la Comissió de Finances si ho considera oportú». I amb això el debat sobre els ingressos es va donar per tancat.

«POLÍTICA EQUIVOCADA» / Bartumeu va defensar que el pressupost és «l'eina» d'economia política dels Governs, mitjançant la qual «s'intenta influir en l'activitat econòmica» i «idealment aquesta incidència en l'economia tracta d'actuar de forma anticíclica, compensant l'activitat privada, atenuant els excessos de demanda, quan l'economia creix exageradament, o estimulant-la quan s'esdevé el contrari i augmenta el risc de recessió i desocupació». Però pel socialdemòcrata, «el pressupost 2013 que ha arribat al Consell General no podrà complir cap d'aquestes funcions» i «l'escenari econòmic que dibuixa el Govern per a l'economia andorrana durant l'any vinent contradiu les línies mestres que marquen l'evolució de l'economia. L'austeritat està agreujant la recessió en tots els països que l'estan aplicant». Així, va defensar que «amb retallades s'està provocant la contracció de la demanda», i en aquesta línia van els indicadors: «Andorra està pitjor que el 2011: està més aturada, més retallada i més endeutada que quan DA va assumir el Govern». D'aquesta manera, Bartumeu va argumentar que «l'escenari econòmic és preocupant i reclama polítiques allunyades de l'austeritat». Això sense perjudici que cal ajustar la despesa de funcionament. Cinca responia que aquest és un pressupost «tremendament condicionat per la crisi» i que fa una «contenció discriminada».

Per combatre aquest «negre» escenari, o al «desgavell econòmic», Bartumeu va assenyalar tres accions prioritàries: la creació d'una línia de crèdit per donar suport a les petites i mitjanes empreses en dificultat d'accés al crèdit; treballar activament en l'acostament amb la Unió Europea; i rellançar el creixement econòmic, «condició necessària per consolidar les finances públiques».

Anant més en detall, el socialdemòcrata criticava, d'entrada, la transferència a la CASS. Si per l'exercici actual es va preveure de 48 milions d'euros, tot indica que se n'executaran 30, és a dir que «ballen 18 milions», i pel 2013 es preveu una transferència de 38 milions, quan a la vegada s'assegura que amb la reforma que s'ha d'aprovar i el nou model d'atenció sanitària (MAAS) han de contribuir a la reducció del dèficit de la branca general. Aquest ball, Bartumeu l'interpreta com «la voluntat de continuar fent por als ciutadans». El ministre li va respondre defensant que la reducció del dèficit per aquest any s'explica per les mesures correctores que s'han aplicat en el control de proves i baixes i en la reducció de tarifes, i que «és en l'única institució on no ens podem permetre projectar els ajustos», perquè «els efectes podrien ser perniciosos», i si la dotació quedés per sota del necessari es produirien «tensions de tresoreria» que no permetrien fer front a les obligacions.

El líder socialdemòcrata va continuar criticant que tot i definir-lo com d'auster, el pressupost augmentés en despeses de personal –sobretot el de relació especial–, també en protocol, cursos i conferències, entre d'altres, i per contra els ministeris que veuen reduït el pressupost són Educació i Salut i Benestar. Més en detall, va lamentar que les pensions a adults discapacitats i beneficència es redueixin un 41,3% i en pensions de solidaritat un 13,5%. Sí que va reconèixer que el total destinat a ajudes socials augmenta un 5,6%, però «amb la situació actual, només faltaria que no creixessin».

Amb tot això, va acusar el cap de Govern, Toni Martí, dient que «amb tota la seva política està portant a la fractura social i apareix com una evidència que no hi ha una Andorra sinó dues, a dues velocitats diferents».

PACTE D'ESTAT PER LES COMPETÈNCIES / Els tres protagonistes del debat de totalitat –Jaume Bartumeu, Daniel Armengol i Jordi Cinca– van coincidir en la necessitat de reformar les transferències i competències als comuns. Tots ells van valorar que les transferències a fer a l'administració comunal el proper exercici no s'adiuen a les necessitats d'aquesta. I també van coincidir en què cal fer la nova delimitació competencial a partir d'un pacte d'Estat, doncs tal com va manifestar el socialdemòcrata, aquesta situació reclama «mesures urgents i reformes constitucionals».

ALTRES QÜESTIONS I ANUNCIS / Per la seva banda, Cinca va destacar, entre d'altres coses, la partida per a Turisme, per la promoció de la destinació, i va assenyalar que pel moment s'ha aconseguit aturar la davallada de turistes.

En un altre ordre de coses, Armengol anunciava que en breu es presentarà una proposició de llei de la morositat i la reforma del Codi de Relacions Laborals.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT