Explicatiu Sangrà, una de les dues cares visibles del Partit Reformista, durant l'entrevista. Foto: TONY LARA

Ja feia mesos que tothom assenyalava el seu nom com el d'un dels impulsors del nou Partit Reformista d'Andorra (PRA), però no va ser fins la setmana passada, quan va presentar el manifest d'adhesió juntament amb el centrista Gilbert Saboya, que l'exministre liberal Estanislau Sangrà va tornar a la primera línia de l'actualitat com una de les cares visibles del projecte que aspira a consolidar-se com una alternativa als socialdemòcrates. Quan es tracta de parlar del futur del centredreta, el nom de Sangrà té l'autoritat que li confereix haver encapçalat la primera candidatura parroquial victoriosa del PLA --la d'Escaldes, al 1993-- i haver format part del primer Grup Parlamentari Liberal a la Casa de la Vall just després d'aprovar-se la Constitució.

--¿Què l'ha fet tornar a la primera línia política set anys després?

--He estat anys apartat de la política activa, però també col.laborant en moments puntuals, com les campanyes electorals. Això ha fet que en el moment que calia fer un impuls per acabar de consolidar un nou projecte algunes persones demanessin la meva implicació i es feia molt difícil dir que no. D'altra banda, el projecte del PRA em permetia treballar amb persones que, per circumstàncies històriques, sempre havien estat en formacions diferents, però amb les quals sempre m'hauria agradat treballar.

--El missatge és fer un partit centrat. ¿Vol dir això que el PLA era massa de dretes o que vostè és ara menys de dretes que abans?

--No es tracta d'això, entre altres coses perquè les ideologies dels partits a Andorra són bastant difuses i a tots els partits hi ha una representació força transversal. Per tant, no crec que hi hagi grans canvis en aquest sentit. El que està clar és que el PLA va ser el partit que millor va saber interpretar el nou sistema electoral: només cal pensar quins partits queden dels que van concórrer a les primeres eleccions generals després de la Constitució; només queda el PLA. Després d'aquesta evolució, al PLA també li tocava evolucionar.

--Excompanys de partit, com ara Martí o Moles, diferencien entre el PLA centrat del principi i el PLA conservador d'anys més tard...

--No comparteixo aquesta lectura, perquè per a mi no es tracta d'una qüestió ideològica, sinó d'una evolució: el temps del PLA ha passat i hi ha molta gent que ho constata. Diria que hi ha una majoria al PLA que és conscient que és l'hora d'avançar i d'introduir tota una sèrie de canvis.

--¿La presentació del manifest del PRA és un punt de no-retorn?

--El manifest és un instrument per intentar sortir del cercle viciós en el quals ens havíem instal.lat. Feia temps que estàvem donant voltes al mateix, quan hi havia un mandat clar, uns posicionaments expressats en reunions públiques i una llibertat que havien donat els partits als seus militants. Veient que la cosa no acabava d'arrencar, el manifest representa una voluntat d'accelerar tot aquest procés. Estic convençut que hi ha un espai polític per cobrir i una alternativa per construir.

--¿Que li diria a un liberal nostàlgic o reticent a dissoldre el PLA per convèncer-lo de sumar-se al PRA?

--De liberals nostàlgics no sé si en queden gaires i el primer que hauríem de fer és esbrinar el perquè d'aquesta nostàlgia. El que els diria és que Andorra ha canviat, els temps han canviat i l'època del PLA ha passat. De la mateixa manera que la resta de forces polítiques han canviat de nom, de fronteres i de topologia des de la Constitució, també a nosaltres ens tocava canviar.

--¿Com hem de llegir que Joan Gabriel es desvinculi del PRA?

--És que aquesta no és només la reacció de Joan Gabriel, sinó de moltes altres persones i faccions a dins del PLA. Però estic segur que tots aquests corrents, en el moment que hi hagi una alternativa sòlida, un espai consolidat, centrat i reformista, no tindran cap problema per integrar-s'hi. En el fons moltes d'aquestes actituds tenen a veure amb aquell debat sobre si el PLA s'ha de dissoldre abans o després de la constitució del nou partit. Finalment s'ha optat per constituir primer el PRA i aquells militants liberals que ho considerin oportú ja passaran d'un partit a l'altre.

--¿Permetre que els partit parroquials mantinguin la seva identitat no és un risc que es creïn més grups parroquials?

--Els estatuts del PRA es van redactar per permetre que alguns grups par- roquials que ja existien es poguessin integrar al nou partit. Evidentment, és un instrument que pot donar peu a què es creïn grups parroquials allà on ara no hi són; però va ser una previsió pensada per a Unió Laurediana i Independents d'Ordino, formacions que troben el seu espai electoral en l'àmbit purament par- roquial, que no volen perdre la identitat, però que entenen que sense integrar-se a un projecte nacional, difícilment es pot anar més enllà.

--¿Es pot fer una alternativa real sense incloure part d'ApC?

--No ho sé, però també cal tenir en compte que l'actual composició del Consell General és d'un equilibri inestable en què uns quants vots més o menys poden fer canviar majories de govern. En qualsevol cas, és d'hora per parlar d'aquestes coses, perquè tant CR com ApC han estat grups de geometria variable i encara ho seguiran sent durant un temps.

--¿Què no li agrada del Govern socialdemòcrata i no veuríem en un Executiu del Partit Reformista si obtingués la majoria?

--D'entrada cal assumir que governar és molt difícil i que l'acció de govern és complicada, i ho dic per experiència. Però el que m'ha sobtat més d'aquest Govern és l'absència de projecte; és curiós, però com a mínim això és el que es percep des de fora. L'acció política d'aquest Govern es basa en fer tot el necessari perquè a tot arreu el vegin com el bon alumne que vol aconseguir que ningú s'enfadi. No diré que això sigui una cessió de sobirania, però sí un entreguisme entenc que innecessari. A més, també es percep un Govern molt piramidal en què les figures no agafen rellevància pròpia; però això ja era més previsible tenint en compte la trajectòria i l'estructura jerarquitzada del PS. Si el PRA governés no veuríem una fotografia del cap de Govern més gran que les dels coprínceps i situada a més altura que les dels coprínceps.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.