• L'acusació particular vol que s'indemnitzi la família de la víctima

El telecadira de la Botella i al cim, el telefèric d'enllaç amb la Massana. Foto: EL PERIÒDIC

El fiscal va retirar ahir el càrrec d'homicidi per negligència professional que pesava sobre el cap de pistes de l'estació de Pal i subsidiàriament, sobre el director tècnic i el director general d'EMAP i la companyia Andorrana d'Assegurances. La decisió del ministeri públic es va fonamentar en el fet que durant la vista no es va poder establir que la senyalització o la protecció d'elements perillosos a la pista, coneguda com del coll de la Botella, fossin determinants per evitar l'accident que va costar la vida a un jove gadità de 37 anys, el gener del 2004, fa gairebé 9 anys.

A més, segons els experts tot estava preparat segons la normativa espanyola, tot i les contradiccions que en un primer moment es van plantejar a la batlle instructora del cas que va concloure un accident fortuït i el va arxivar. El fet que la vista arribés ahir a Corts es deu a que la família del difunt va recórrer la decisió de la batllia, i la instància superior va acceptar el recurs. No obstant això, ahir el fiscal va concloure que era impossible mantenir l'acusació per manca de proves i només l'acusació particular va demanar penes de presó condicional de dos anys per al cap de pistes i el director tècnic de Pal així com 40.000 euros en concepte de responsabilitat civil més les costes del judici i dels desplaçaments dels familiars de la víctima que són de Cadis i eren a la sala del Tribunal.

Instrucció caòtica / El que més va sorprendre al llarg del judici d'ahir va ser però, la manca d'oportunitat pe poder instruir el cas correctament. Tot i que el pister que va personar-se de seguida al lloc de l'accident en trobar-se a prop, no va comparèixer com a testimoni, sembla ser que va ser el primer en alertar els serveis d'atenció mèdica de l'estació. I segons van declarar els acusats el cos del jove es va traslladar del lloc de l'accident a peu de pistes, per ordre del metge en un intent desesperat de reanimar-lo, quan normalment, no s'hauria d'haver mogut, i s'hauria d'haver tancat la pista fins que no hagués arribat la Policia. Fins i tot els advocats, tant de l'acusació particular com de la defensa van convenir en que quan va arribar la Policia al lloc dels fets, la zona ja devia estar més que trepitjada i que per això era difícil seguir la traça de l'esquiador i establir de quina direcció venia i què havia provocat l'accident. També se suposa que va perdre el control de la seva trajectòria en perdre un esquí que no es va trobar al lloc de l'accident perquè segurament l'esquiador que devia baixar darrera seu el va recollir –pràctica habitual entre els esquiadors– per donar-li quan se'l trobés més endavant. L'únic testimoni que va veure l'accident va resultar ser un nen de 10 anys, del qual es va llegir la declaració que havia fet a la Policia, explicant que havia vist el tram final de la cursa descontrolada de l'accidentat i com aterrava de cap a l'arbre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.