• Un advocat, un mediador i una psicòloga ofereixen el seu assessorament gratuït a l'entitat

L'Associació de Pares Separats treballa amb els professionals Foto: ÀLEX LARA

L'experiència viscuda els ha dut a organitzar una tríada d'ajut. Els membres de l'Associació de Pares Separats d'Andorra saben el malament que es pot arribar a passar quan la parella et deixa, i més quan hi ha fills en comú. És per això que han establert un punt de trobada, cada dos dimecres al centre cultural La Llacuna, en el qual els pares (o mares) separats poden dirigir-se per ser escoltats i orientats. Allà hi ha, a part de pares separats que són d'ajuda perquè han passat pel mateix mal tràngol, un advocat, un mediador i una psicòloga. Una tríada que treballa de manera «coordinada» i que «pot ajudar a trobar una solució millor» per a la família en qüestió, tal i com apunta la psicòloga Laura Visent.

La idea és ajudar en la separació i preparar el procés perquè quan arribi el moment de passar per la Batllia –que sempre s'hi ha d'acabar passant– «sigui el menys traumàtic possible», explica el mediador Ramon Tena.

Qualsevol separació és traumàtica, és un procés que «no es té planificat», i això deriva en una desorientació dels afectats. Els dubtes són múltiples, lligats a la pregunta ¿i què passarà ara? «Van molt perduts», explica Tena. A més, una separació sempre ha de passar per la Batllia, i «sempre és útil tenir informació en aquest sentit, i també amb la gestió del conflicte». Per això la tríada pot ser d'ajut, i la voluntat és que aquells que s'hi acostin «surtin amb les idees més clares».

A més d'aclarir les idees, es vol anar un pas més enllà i ajudar-los a gestionar el conflicte per tal que quan s'arribi a la Batllia es faci «amb garanties que no hi haurà més problemes», afegeix Joan Seguí, membre de l'Associació.

¿Com funciona?

Tan pares com mares en procés de separació s'hi poden dirigir. No cal està afiliat a l'Associació de Pares Separats, ni afiliar-s'hi per rebre l'ajut. A més, també es pot ajudar aquells que ja fa temps que estan separats però als qui els sorgeixen nous problemes en el marc de la separació. A La Llacuna es trobaran membres de l'entitat, que han passat per un procés de separació i per tant l'escolta que poden oferir «no és freda com la dels professionals» –reconeixia Tena–, un advocat que pot assessorar en els temes legals, un mediador que contribuirà donant consells de com gestionar millor el conflicte i arribar a preacords (en relació als béns mobles i immobles) –«no és el mateix arribar a la Batllia amb un acord que discutits», raona Tena, doncs és «més car econòmicament i psicològicament»–, i una psicòloga. La funció d'aquesta darrera és la d'explicar «com actuar davant el nen» –els fills són la màxima preocupació dels pares–, que cal explicar-los la situació i que entenguin els perquès d'aquesta, i sobretot, que «ells no en són els culpables». També cal explicar-los «com aniran les coses» amb la separació i «deixar-los clar que segueixen tenint pare i mare», explica la psicòloga, Laura Visent.

Però la de la psicòloga «és una figura important», explica Seguí, membre de l'Associació de Pares Separats, no només de cara als infants. La separació és un procés que «se't fa tant gran, i tens el sentiment de culpabilitat, i t'enfonses». Visent li dóna la raó. «La culpabilitat hi és», i també hi pot ser en l'infant. A més, «si el procés no es fa bé, poden sorgir conflictes amb el nen», i per això considera que «el millor és consultar». No sempre cal que l'infant de pares separats hagi d'anar al psicòleg, sovint, en cas de desavinença en la parella per l'educació dels fills és bo consultar amb el psicòleg per tal de tenir eines i estratègies per actuar. «Les desavinences fan que els pares juguin amb els nens, i ve a ser un maltractament».

Cadascun dels professionals assessorarà l'afectat en relació a la seva àrea d'exercici, per tal que els separats «sàpiguen què fer».

Per a més informació consulti l'edició en paper.