• Una dona de 55 anys s'enfronta a tres anys de presó per robatori

Un dels models Panthère de la firma Cartier, en or blanc, onyx, brillants i maragdes. Foto: EL PERIÒDIC

Una assistenta domèstica s'enfronta a una pena de presó d'entre dos i tres anys, segons els requisitoris de la fiscalia i de l'acusació particular, respectivament. A més, totes dues acusacions van demanar al Tribunal de Corts, que afegís a la qualificació del delicte de furt continuat amb força en les coses circumstàncies agreujants com ara l'abús de confiança i la vulnerabilitat de la víctima –demanada per l'acusació particular–, que en el moment dels fets tenia 89 anys. Els fets van passar ara fa un any, quan l'acusada va decidir entrar en una habitació de la casa on treballava, que sempre estava tancada amb clau, tenint a més a més, per part de la mestressa la prohibició expressa d'entrar-hi. El més curiós és que per fer-ho sense forçar la porta, l'acusada va explicar ahir que va trobar una clau al Punt de Trobada, que la va provar i com que funcionava va poder entrar a la cambra a triar i remenar. I el primer que va trobar va ser una capseta amb diners que no es va atrevir a tocar. També va obrir una bossa de viatge que –oh meravella!– estava plena de capsetes i estoigs. En cada embolcall hi havia una joia i no pas de poc preu. La dona poc que ho sabia, només va veure la sortida als seus problemes després de llegir una publicitat que anunciava compro or al millor preu, va explica. De mica en mica, perquè ningú se'n adonés, va anar alleugerint de pes la bossa, això si prenent cura de deixar les capsetes i els estoigs buits en el mateix ordre que els havia trobat!

In fraganti / La mestressa de la casa, una coneguda comerciant de la plaça Rebés, poc que va sospitar mai de l'assistenta a la que obria la porta a les nou del matí i deixava sola a partir de les deu quan se'n anava a obrir la botiga. I això uns quants cops a la setmana. Un dia però, en anar a buscar diners a la capseta on els guardava dins l'habitació tancada amb pany i clau, es va adonar que n'hi faltaven i va pensar que s'havia descomptat. No obstant això, aquest fet es va tornar a repetir i aleshores la dona, va pensar que li havien entrat a casa. Una casa en la, que segons va explicar, hi entrava ben poca gent, ja que fins i tot la família que es redueix a dos nets, venia a visitar-la comptades vegades. La víctima no va dubtar en contactar el net que viu a Barcelona per explicar-li el fet.

Va ser aleshores en comprovar el contingut de la bossa de viatge que també es va adonar que li faltaven un munt de joies. Però com que tot plegat era difícil de provar, el net i l'àvia van demanar a la Policia si era possible instal·lar una càmera a l'habitació per agafar el lladre in fraganti. A la qual cosa, la Policia va respondre que estaven en el seu dret. I així ho van fer. En les imatges que el net va poder gravar al seu ordinador es veu l'assistenta entrant reiterades vegades a la cambra i dirigir-se cap a la bossa. No va ser fins que la van confrontar amb les imatges que va reconèixer part dels fets, perquè tal com va recalcar ahir el ministeri públic, la declaració de l'acusada anava canviant a mesura que s'anaven reunint més proves en contra seva. El fiscal Ivan Alis també va afegir que va actuar amb «suficient malícia perquè els fets no es podessin veure» i va afegir que «aquests es van perllongar en el temps». Alís va precisar que el registre de compres de la botiga on va anar a vendre les peces a pes «és superior a un any» i que per tant, «estem davant una conducta habitual i repetitiva».

Compra i venda d'or / L'establiment que va comprar les joies robades a l'acusada és una botiga de compra i venda d'or que a l'època s'anunciava com la millor opció per al venedor, quan va pagar el gram d'or a una mitjana de 13,5 euros. Una valoració més que justa quan «s'està pagant entre 25 i 30 euros, el gram» va precisar el testimoni, joier de professió, que va declarar a favor de la víctima. Un preu molt baix al qual l'acusada s'hauria avingut per ignorància i per tant va ser abusada, perquè com va dir el testimoni, «cada un compra al preu que li sembla segons la seva consciència». Però podria ser que a la botiga es tingués alguna sospita sobre la procedència de tanta joia? De fet, l'acusació particular, representada pel lletrat Marc Maestre, n'està convençuda i va reconèixer ahir que «no ens van acceptar la demanda contra ells». El cas és que qualsevol joier d'ofici hauria d'haver reconegut la factura d'algunes peces amb un simple cop d'ull. Entre les joies furtades destaca un conjunt d'arrecades, collaret i anell, del conegut model Panthère de Cartier, revisitat una i altra vegada per la mateixa firma al llarg de sis dècades, des que la duquesa de Windsor, Wallis Simpson, el va fer famós als anys 50. De fet, el fiscal Alis va fer notar al Tribunal que en l'escorcoll practicat a casa l'acusada la Policia va trobar un tros del collaret, fent remarcar així que l'havia desmuntat abans de vendre'l. Tampoc no hauria estranyat a ningú que l'assistenta volés vendre un Omega d'or blanc assortit de brillants, més de tres carats, per 1.400 euros. I és que després d'haver sostret peces de gran valor material i de valor sentimental inestimable –la víctima va afegir que havia trobat a faltar joies heretades de la mare–, l'acusada només va recollir 12.500 euros a Andorra. El testimoni joier va estimar que, pel cap baix, les joies furtades tenen un valor de més de 153.000 euros, comptant el preu de l'or, del fet i la pedreria, que en cap cas és el valor que tenen si cal tornar-les a comprar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.